Dijous, 21 de novembre del 2024
cerca aquí

La collita de mel dels apicultors tarragonins cau tant en quantitat com en qualitat

Un apicultor mostrant una bresca amb abelles
Redacció

|

- Publicitat -

Els apicultors tarragonins tanquen una campanya de primavera amb una producció menor i de menys qualitat respecte la de l’any passat. La varietat més afectada és la de mel de romer, que alhora, és la més preuada pel mercat. En aquesta campanya, s’han produït poc més de 15.000 quilos de mel, una xifra per sota dels 100.000 quilos registrats l’anterior temporada. La mel de taronger, en canvi, ha frenat el cop d’una temporada “bastant dolenta” amb una collita d’uns 120.000 quilos. El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Nestor Casanova, ha atribuït aquests resultats a la sequera i les altes temperatures. Els professionals confien que la campanya de tardor sigui més profitosa amb l’arribada de nous episodis de pluja.

 

Publicitat

Tot i que la reducció de l’oferta ha encarit aquest producte, els apicultors lamenten que la demanda no ha crescut proporcionalment. Actualment, la mel de romer es ven a l’engròs a uns sis euros el quilo i la de taronger, a cinc. L’any passat, amb una millor campanya tant de mel de romer com de taronger, la venda a l’engròs d’aquest producte era un euro més barat.

 

Ara, malgrat que hi ha menys mel de proximitat, els apicultors alerten que les compres d’aquest producte no s’han incrementat com s’esperaven. “La mel no és un aliment de primera necessitat i la gent s’ha acostumat a comprar-ne al supermercat, però nosaltres no hi podem competir”, ha apuntat Nestor Casanova, president de la Cooperativa Apícola Tarragonina.

 

Pel que fa a la producció de mel de romer, l’any 2021 es va situar en les 100 tones. En canvi, enguany, només s’han salvat entre 15.000 i 20.000 quilos. El retard en la floració d’aquesta planta silvestre no només ha afectat la quantitat de mel produïda, sinó també la seva qualitat, tal com ha assenyalat el tècnic apícola de la cooperativa ubicada al Perelló Miquel Gil. Una situació idèntica a la que ha viscut la mel de taronger, que tot i registrar més producció que la de romer, la qualitat és inferior a campanyes anteriors.

 

Davant la possibilitat de buscar alternatives a les flors de taronger i romaní, els apicultors es fixen en el timó, una planta silvestre que en cas que tingui condicions meteorològiques favorables, pot ser una varietat amb una producció abundant. Ara bé, la sequera dels darrers mesos també l’ha afectada negativament i enguany no s’han pogut produir els quilos desitjats.

 

De cara a les pròximes setmanes, amb l’inici de la campanya de tardor i l’arribada de noves precipitacions, els apicultors es mostren més optimistes per obtenir bons resultats a les arnes instal·lades al conjunt de la demarcació. Tot i això, segons Gil els pronòstics són més favorables a les Terres de l’Ebre, especialment a la zona de la comarca del Baix Ebre.

Una bresca plena d’abelles

Els efectes del canvi climàtic se sumen a més costos de producció

Les altes temperatures registrades aquest estiu, juntament amb els últims episodis de ventades, han assecat les flors silvestres que serveixen d’aliment per a les abelles. “Si no hi ha res al camp, les abelles es van morint poc a poc”, ha remarcat Casanova. Si en les pròximes setmanes no plou suficient, els apicultors calculen que es podrien registrar entre un 20 i un 30% de baixes d’exemplars a les prop de 40.000 arnes repartides pel conjunt de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. De moment, assenyalen que les precipitacions del mes de setembre han arribat “tard” i no han estat generalitzades.

 

Les conseqüències del canvi climàtic no són els únics factors als quals els apicultors han hagut de fer front en aquesta campanya. Els costos associats a la crisi energètica també han tingut una incidència destacada a l’hora de fer les transhumàncies, segons el president de la cooperativa. “Abans, transportar un camió amb arnes d’un punt a un altre ens costava 200 euros i ara s’ha duplicat”, ha denunciat el president de la cooperativa. Es tracta d’una situació que els professionals alerten que podria fer insostenible aquesta activitat econòmica si s’allarga en el temps.

 

Tot plegat, fa que molts apicultors busquin altres vies empresarials per guanyar-se la vida, apostant per altres productes vinculats amb la mel, com és el cas de la gelea real, la cera o el pròpolis. En aquests moments, la Cooperativa Apícola Tarragonina té uns 220 socis, la majoria dels quals són de la comarca del Baix Ebre.

 

Una jornada per donar a conèixer la mel entre públic general i professional

Precisament per donar a conèixer la qualitat de la mel de proximitat i les seves possibilitats, aquest cap de setmana se celebren les segones Jornades Apícoles del Perelló. Entre altres propostes, s’ha dut a terme el 37è concurs de mels, un dels esdeveniments més antics de l’estat espanyol dedicats a aquest producte.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

30 COMMENTS

  8. tokyo jobs

    […]check below, are some completely unrelated internet websites to ours, having said that, they’re most trustworthy sources that we use[…]

  11. sex chat

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a number of unrelated data, nonetheless definitely worth taking a search, whoa did 1 study about Mid East has got additional problerms too […]

  19. 918kiss

    […]although internet sites we backlink to beneath are considerably not related to ours, we feel they are in fact really worth a go by way of, so have a look[…]

  23. 918kiss

    […]we like to honor quite a few other online web-sites on the internet, even though they aren稚 linked to us, by linking to them. Beneath are some webpages really worth checking out[…]

  26. ItMe.Xyz

    […]check below, are some completely unrelated internet websites to ours, having said that, they may be most trustworthy sources that we use[…]

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos