Demanen una avaluació ambiental ordinària per aprovar la planta de compostatge de Santa Bàrbara

La Ponència Ambiental ha determinat que el projecte d’Ecompost de l’Ebre per fer una planta de compostatge a Santa Bàrbara (Montsià) s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, i no simplificada. L’organisme demana a l’empresa que l’informe inclogui “alternatives”, inclosa la renúncia al projecte, un estudi d’olors, mesures per no afectar les aigües subterrànies, un estudi d’emissions contaminants, i explicar com s’abastirà d’aigua l’activitat –previst inicialment amb camions cisterna-. L’entitat veïnal de Santa Bàrbara (Amevesaba) apunta que el procediment alenteix i encareix el projecte i aposten per aprofitar aquesta demora per debatre sobre el model industrial que ha de tenir l’interior de la comarca del Montsià.

L’empresa Ecompost de l’Ebre va presentar el 21 d’abril d’enguany una sol·licitud per iniciar el procediment d’una avaluació d’impacte ambiental simplificada per al projecte d’activitat de la planta de compostatge que vol ubicar a Santa Bàrbara (Montsià).

Al març, l’Ajuntament va anul·lar la llicència ambiental que s’havia atorgat. Un recurs de reposició de GEPEC-EdC i l’entitat veïnal del municipi Amevesaba, contra el decret municipal que atorgava el permís, va evidenciar que es requeria una avaluació d’impacte ambiental i que l’estudi que havia presentat l’empresa no era suficient.

La Ponència Ambiental ha resolt que per donar compliment a la Llei 21/2013 cal sotmetre el projecte a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, amb els requisits mínims que determina l’article 35 de la normativa, i valorant concretament aspectes específics que descriu la resolució.

Com ha apuntat el portaveu d’Amevesaba, Enric Lange, aquest procediment pot allargar-se fins a un any i mig i podria retardar la construcció de la planta tres anys. “A part d’alentir el procediment encareix el projecte perquè es demanen unes mesures que són cares i fins i tot difícils de justificar com l’abastiment d’aigua”, ha apuntat. En aquest sentit, l’entitat veïnal sospita que la ubicació de la planta “és estratègica” per esperar que es posés en marxa el canal Xerta-Sénia i abastir-se de l’aigua d’aquesta infraestructura.

“El que ens agradaria és que diguessin prou, que s’acaba aquí”, ha dit Lange. Si això no passa, com ha apuntat el portaveu d’Amevesaba cada mesura que s’exigeixi serà una mesura de seguretat per al dia de demà si s’implanta la indústria al territori”

Debat sobre el model

L’entitat veïnal reclama que s’aprofiti la situació per “obrir un debat” sobre quin model industrial ha de tenir l’interior del Montsià, i ho fa també “lligat” als problemes de nitrats en l’aigua potable que ha patit Ulldecona, el creixent abocador supracomarcal del Mas de Barberans, la planta de biometagàs de la Galera, o la planta de sansa d’aquest mateix municipi que aquest estiu també ha generat pudors i malestar als veïns de la zona. “La població vol això? Si ho vol, haurem de callar i tragar, però el que no està clar és aquest clúster d’empreses de gestió de recursos al territori que crea, pensem, un desequilibri territorial”, ha lamentat Enric Lange.

Requisits ambientals

La Ponència Ambiental demana la descripció de “diverses alternatives raonables” al projecte, inclosa “l’alternativa zero”, és a dir, la no realització de la planta. L’avaluació haurà d’incloure un estudi d’olors i una “modelització de la dispersió” per avaluar “en profunditat” l’impacte odorífer de l’activitat. En tercer lloc, caldrà quantificar les emissions de contaminants associades al procés de compostatge i de gasos d’efecte hivernacle que generarà l’activitat (des de la constricció al funcionament).

Pel que fa a l’abastiment d’aigües, l’informe ambiental ha d’indicar “l’origen” i l’impacte sobre els recursos hídrics afectats pel projecte. La planta necessitaria 450 metres cúbics cada any per a tractar 25.000 tones anuals de dejeccions i residus, i la documentació aportada, segons assenyala la Ponència, indica que l’aigua per al funcionament de l’activitat serà subministrada mitjançant camions cisternes, sense indicar la seva procedència.

Finalment, l’avaluació ambiental de la planta de compostatge també ha de preveure “mesures per no afectar les aigües subterrànies”. La Ponència avança que caldrà “fonamentar sobre un llit de graves accessible des d’una arqueta de registre” les zones de maduració i descomposició, així com les basses de lixiviats i dejeccions ramaderes líquides. Proposa també un “sistema sentinella de rases i tubs ranurats que permetin interceptar i detectar qualsevol filtració que pugui afectar els aqüífers”.

Inundabilitat

L’Agència Catalana de l’Aigua ha respost que el projecte no afecta terrenys de domini públic hidràulic o cap zona de policia de lleres. Tampoc es preveuen afectacions en relació amb l’abastament i sanejament. Però els ecologistes i els veïns havien demanat a l’ACA que revisés el risc d’inundació dels terrenys. L’organisme assenyala que, tot i que l’actuació suggerida no estaria subjecta a les restriccions i determinacions del Reglament de Domini Públic Hidràulic (RDPH) –articles 9bis i 14bis-, s’hauran d’articular mesures per evitar afectacions “per escorrentia superficial”.

Els veïns van fer arribar a l’ACA vídeos de la barrancada del novembre del 2021 durant la qual la finca on s’ha de construir la planta de compostatge de Santa Bàrbara s’havia abnegat. La Ponència Ambiental recorda que Ecompost de l’Ebre no pot “modificar el drenatge natural de la zona” i que ha de “disposar una petita rasa en la part del perímetre de les basses que confronta amb les finques veïnes” perquè, en situacions excepcionals de precipitacions de forta intensitat i llarga durada, “retingui l’escorrentiu superficial abans de sortir de la finca”.

Les al·legacions de GEPEC

El grup ecologista GEPEC també ha presentat un escrit en el procediment amb diverses aportacions. Ho ha fet també en nom d’Amevesaba que no ha pogut participar-hi com a part interessada. Les seves consideracions alerten que la planta pot reduir la connectivitat ecològica de la zona i afectar una àrea d’interès faunístic, que podria repercutir amb la conservació de l’àguila cuabarrada, fet que, d’altra banda, descarta el Servei de Fauna i Flora.

Els ecologistes i els veïns també alerten de la possible afectació a l’aqüífer Plana de la Galera. En aquest sentit, l’ACA demana a Ecompost de l’Ebre que faci una previsió “de la correcta gestió i eliminació dels residus generats, i la impermeabilització de les zones on es generin lixiviats, per evitar que drenin cap al subsol o els cursos hídrics”.

La planta

La documentació tècnica aportada en aquest tràmit descriu que la instal·lació fabricarà compost amb una capacitat de producció de 21.000 tones anuals. La capacitat de tractament de residus (dejeccions ramaderes, residus de la indústria agroalimentària, restes de producció i fangs del tractament d’aigües residuals) serà de 25.000 tones per any –gairebé la meitat del previst inicialment-. La planta ocuparà una superfície de 60.222 metres quadrats.