La falta de pastures provocada per la sequera obligaràn als pagesos a comprar farratge per l’hivern

Els pagesos del Ripollès es veuen obligats a comprar bales de palla i farratge, a més del pinso que ja consumeixen habitualment, perquè les vaques passin l’hivern. Les altes temperatures d’aquest estiu i la sequera han assecat l’herba dels camps i han provocat que, sobretot a l’agost, les pastures fossin insuficients per alimentar els caps de bestiar. “Hem hagut d’encetar el rebost que teníem per l’hivern abans de temps”, ha explicat el coordinador d’Unió de Pagesos al Ripollès, Xavier Gironès, que ha afegit que és una situació estesa a tot Europa i, per tant, “hi ha poc menjar”. A més, ha recordat que no només la llei de l’oferta i la demanda encarirà la compra d’aquest producte, sinó també el transport per l’elevat preu del combustible.

La sequera d’aquest estiu colpeja durament els pagesos de la comarca, que han hagut de consumir gran part de les reserves d’aliment que tenien guardades per passar l’hivern. Des de l’agost, estan subministrant bales de palla i farratge a les vaques que, en un estiu normal, consumirien només l’herba fresca dels prats mentre pasturen. Els pagesos alerten que, en alguns casos, han gastat fins a “gairebé la meitat” de les provisions que tenien reservades per quan arribi el fred i que ara ho hauran de comprar, en lloc de consumir les que es cultiven als seus camps com fan cada any.

Això els suposa un augment notable de la despesa prevista d’enguany. No només per haver de comprar més menjar, sinó per l’encariment derivat de l’alta demanada enfront de la poca oferta de reserves. “No en trobem perquè no n’hi ha”. I és que, segons assegura el coordinador d’Unió de Pagesos al Ripollès i propietari de l’explotació ramadera del mas La Folcrà de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), la situació és similar arreu d’Europa, on la sequera ha afectat la majoria d’explotacions i conreus, que també han vist disminuïda la reserva per autoconsum o la producció de bales per vendre.

Un cost, denuncien, al que també s’hi ha de sumar l’encariment del combustible, que afegirà una despesa extra al preu final del farratge o les bales de palla per transportar-les. “El menjar s’encareix perquè n’hi ha poc i també pel transport”, ha dit Gironès, que ha recordat que aquestes despeses extres “influiran molt en el rendiment econòmic” de les explotacions perquè el preu del vedell o de la llet, segons la tipologia de cadascú, no variarà gaire.

Amb tot, el coordinador ha recordat que “és important tenir el nombre de caps que la finca o les comunals puguin aguantar” perquè en situacions com l’actual, en què hi ha falta de conreus i aliments de compra pel bestiar, no s’hagi d’arribar a l’extrem que calgui sacrificar cap animal.