Els Pirineus estaràn presents al Festival de Cinema de Sant Sebastià gràcies al documental “Entre montañas”

El Festival de Cinema de Sant Sebastià ha batejat aquest dijous l’estrena com a director d’Unai Canela (Barcelona, 2004) amb el documental ‘Entre montañas’, una aproximació a la natura dels Pirineus durant la pandèmia. Vinculat al món cinematogràfic des de petit, l’ara director i estudiant d’Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili va protagonitzar i posar veu a la cinta ‘El viatge de l’Unai’ el 2016, quan va emprendre amb la seva família un viatge pels cinc continents a la recerca de set animals amenaçats. El seu pare, el fotògraf Andoni Canela, l’acompanya en el guió i la fotografia d’aquest projecte. En una entrevista a l’ACN, Unai Canela creu que el documental és una “retrobada amb l’Unai ple d’il·lusió, el del primer documental”

El confinament generalitzat es va convertir en una oportunitat per a l’ara director a l’hora de redescobrir el paisatge de la seva infància: el lloc on va néixer, créixer i fer els primers passos. Caminant sol, observa el que l’envolta i segueix el rastre dels animals més comuns, en un viatge que el connecta amb l’entorn i amb si mateix.

Per Canela, el viatge va més enllà de visitar “llocs exòtics”, sinó que va estretament lligat a connectar-se “amb la natura”. “Em va donar l’oportunitat per explicar que els llocs que ell i el seu pare han mostrat del món també es poden trobar a casa”. En el seu cas, un petit poble del Pirineu que evita anomenar. Per això, va estar-me mesos en un camp, caminant entre la neu, esperant que la vida silvestre actués al seu ritme i seguint les pròpies regles.

És a partir d’aquí que el documental pot resseguir els paisatges de la zona, al compàs de les estacions i es converteix en una carta d’amor a la natura i un clam a protegir el planeta en un moment de crisi pandèmica global. És una aproximació “sincera i senzilla” però “no fàcil” pel cor de la natura, explica a l’ACN.

La voluntat del director, però, és anar una mica més enllà, aconseguint que l’espectador surti del cinema pensant en allò que cal apreciar “de debò”. “A vegades ens tempta més aquesta vida gran de ciutat, però jo crec que documentals com aquest poden fer possible que la gent faci aquest canvi i que les coses que ens agraden canviïn a poc a poc”, sosté.

La música, coprotagonista

La música és una part fonamental en el documental, que acompanyen l’aproximació amb el medi ambient. Algunes cançons les escriu, composa i interpreta el mateix director; d’altres són del compositor Iván Caramés, responsable també de la banda sonora ‘Panteras’, el llargmetratge que havia fet amb el seu pare l’any anterior.