La producció d’oli d’oliva caurà un 50% a causa dels canvis meteorologics d’aquest any

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) estima que la campanya d’oli d’oliva 2022-2023 podria caure fins a un 52%, baixant de les 39.068 tones de la campanya passada fins a unes 19.000 tones enguany. Aquesta previsió situaria la collita a Catalunya per sota de les 20.600 tones de la campanya 2018/19, la més baixa dels darrers anys.

Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la FCAC, explica que “les principals causes de la forta caiguda en la producció d’oli d’oliva a Catalunya són les onades de calor que s’han succeït des del mes de maig, la sequera acumulada des de fa dos anys i les gelades del passat mes d’abril. De fet, a l’abril vam passar d’unes gelades molt fortes i amb temperatures sota zero a més de 30ºC en qüestió de dies. Tot i que creiem que la producció d’oli d’oliva a hores d’ara difícilment seria recuperable, seguim pendents de l’evolució meteorològica i de la possibilitat de pluges que, si es produeixen les properes setmanes, encara podrien afavorir la situació dels cultius”.

Per províncies, a Tarragona la producció patiria una important davallada passant de 27.800 tones a poc més d’ 11.000. A Lleida s’obtindrien unes 6.500 tones, respecte les 10.200 de la campanya anterior. Les comarques de Barcelona i Girona es mantindrien en unes 1.500 tones.

A nivell europeu es preveu una caiguda del 35% de la producció, que se situaria en 1.470.000 tones, fet que suposa una reducció de la disponibilitat d’oli al mercat internacional de gairebé 800.000 tones.

Aquesta caiguda global de la producció i la disminució de les disponibilitats tindran efectes indubtables sobre el preu de l’oli d’oliva, que ja ha pujat al llarg de la campanya, des del mes de març. De fet, la invasió russa d’Ucraïna ha disparat aquest any el preu de l’oli de gira-sol -del qual Ucraïna tenia gairebé la meitat de la producció mundial- i ha provocat que la resta d’olis vegetals també incrementessin el preu perquè, en alguns casos, es poden utilitzar com a productes substitutius.

També cal tenir en compte que, com a la resta de sectors productius, s’ha incrementat de manera substancial del preu dels inputs i de l’energia. Els costos gairebé s’han multiplicat per quatre l’últim any, i això repercutirà directament a les cooperatives elaboradores d’oli, que concentren la major part del cost energètic en els mesos de lliurament de l’oliva -d’octubre a gener fonamentalment.

En definitiva, una collita molt escassa i l’increment de les despeses energètiques i d’elaboració repercuteixen sobre una menor producció i el cost per quilo d’oli produït s’incrementa notablement.