Els pescadors reclamen que no recaigui en ells tota la culpa del declivi de peixos

Els pescadors demanen als científics que “controlin” l’impacte de la contaminació o el canvi climàtic sobre les poblacions de peixos de les pesqueres del Mediterrani, i que així, les administracions deixin de pressionar-los i de restringir l’activitat pesquera. Ho ha reivindicat el president de la Confraria Verge del Carme, Eusebio Rosales, en l’obertura del Fòrum de la pesca espanyola a la Mediterrània que acull la Ràpita (Montsià), aquest dimarts i dimecres. La nova llei europea preveu reduir un 40% les jornades de la pesca d’arrossegament, i des de Catalunya, el Govern ha posat a treballar l’IcatMar per demanar, amb investigació i recerca científica, un alleugeriment d’aquestes restriccions a Madrid i Brussel·les.

El president dels pescadors rapitencs, Eusebio Rosales, ha demanat als científics que participen del Fòrum de pesca espanyola a la Mediterrània a la Ràpita, que els ajudin a rebaixar la pressió que reben de les administracions quan els fan responsables, per sobreexplotació, de la davallada de les poblacions de peixos les últimes dècades. “Que ens facin cinc cèntims de per què tot ho paguem els pescadors. Hi ha altres coses que haurien de controlar, la contaminació o el canvi climàtic també influeixen en el peix”, ha reclamat.

Rosales ha assenyalat que les últimes dècades s’ha reduït un 60% la flota –la Confraria de la Ràpita té ara 88 embarcacions d’arrossegament i d’arts menors-. “Això no remunta i no és culpa dels pescadors. El peix enguany no ha crescut com de costum i ha sigut molt petit. Nosaltres no tenim la culpa d’això”, ha insistit el president de la Confraria rapitenca. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, ha afegit que a Catalunya, als anys noranta, es pescaven 65.000 tones de peix i que ara la xifra és tres vegades menor, d’unes 20.000 tones. Tudela ha defensat que el “declivi” del recurs a les pesqueres no es deu “només” a la “sobrepesca” i que hi ha altres “impactes humans”.

Menys jornades i activitat

La legislació europea marca que la pesca d’arrossegament ha de reduir un 40% les jornades de treball fins al 2025, però no s’ha tingut en compte les vedes que fa dècades que els mateixos pescadors fan a Catalunya, sobretot a la costa tarragonina i ebrenca, per afavorir la recuperació de les espècies. “Cuidem els recursos i el resultat és que som els més descarnats. No és comprensible”, ha lamentat Rosales. “Ens diuen que hem de pescar menys i ser més sostenibles. Sostenible serà quan, al final, estarà la mar plena de peix, però no hi haurà pescadors per a pescar-la”, ha afegit.

Un Fòrum per pressionar les administracions

El Fòrum científic de la pesca espanyola al Mediterrani es va crear, des de Catalunya, als anys noranta, quan la pesca vivia “el seu moment més dolç”. És un espai de reflexió i debat on la comunitat científica, el sector pesquer i les administracions debaten i busquen solucions a la recuperació de les pesqueres justament per evitar “mesures de gestió cada vegada més restrictives”.

Es tracta de definir “com pescar bé o com pescar millor” en un mar Mediterrani que té “una sobrepesca sostenible”, una situació “que no és bona, però que no va a pitjor”. Segons el president del Fòrum, José Luís Sànchez Lizaso, per assolir-ho cal “mantenir la intensitat de pesca en un nivell raonable”, sense “avarícia” i pensant en el “llarg termini”, un plantejament que afavoreixen les vedes, però que també requereix “altres mesures de regulació”. Per a Sánchez Lizaso, el nou el marc europeu regulador “és raonable” –perquè al Mediterrani no és “viable” aplicar el sistema de quotes d’altres pesqueres europees-, però ha assegurat que “la manera d’aplicar-lo té punts prou discutibles”.

En aquest sentit, el director general de Pesca Sostenible ha defensat que en lloc de reduir jornades de pesca, es pot fer una gestió “més intel·ligent i bioeconòmica”, basada en aspectes com, per exemple “la selectivitat”, per evitar la captura d’individus juvenils millorant la malla de les xarxes, o la gestió “espai-temporal de l’esforç de pesca”.

El Govern també és crític amb la manera que s’aplica la normativa d’Europa perquè no s’ha tingut en compte “la realitat” de les confraries i del sector, al qual li queda “poca cintura” i “no es pot permetre errors en la gestió”. Tudela ha explicat que tota la infirmació científica del Fòrum així com dels resultats dels estudis de l’IcatMar s’elevaran a Madrid, i també a Brussel·les en el consell de ministres de la UE que està programat al desembre.

Ràpita, referent pesquer

L’alcalde de la Ràpita, Jose Caparrós, ha celebrat que el municipi sigui durant dos dies epicentre del sector de la pesca, ja que és el port pesquer més important de Catalunya. El consistori s’ha situat al costat dels pescadors per trobar solucions a les restriccions normatives que afecten el seu sector econòmic més rellevant. “Moltes vegades s’apliquen normatives sense sentit. Sense escoltar, també als científics, s’acaba legislant sense ser coneixedors de les necessitats i les problemàtiques del sector que legisles”, ha lamentat l’alcalde