Els regants del Canal d’Urgell tanquen la campanya de reg més complicada dels darrers 50 anys

Les pluges de l’agost i el setembre han permès salvar al darrer minut la campanya als regants del Canal d’Urgell. Aquesta infraestructura hidràulica centenària aporta aigua a cultius de cinc comarques de Ponent. L’aigua no es tancarà fins al 25 de setembre però ara ja pràcticament no rega ningú. El president de la comunitat, Amadeu Ros, admet que a causa de la sequera, la campanya ha estat la més complicada dels darrers 50 anys. Les alarmes es van encendre al juliol, quan el Segre es va quedar amb només 3 metres cúbics d’aportació al sistema Oliana – Rialb. Ros creu que la crisi climàtica posa de manifest la necessitat de modernitzar amb urgència el Canal d’Urgell per assegurar la producció d’aliments en un futur.

Ros assegura que “s’ha patit una mica” per acabar la campanya de reg però al final, gràcies a la gestió conjunta amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i a les pluges que han arribat tard, però han arribat, al final s’han pogut salvar tots els cultius, tret d’alguna “cosa residual”. La campanya quedarà definitivament tancada al 25 de setembre, quan es tanquin les comportes de canal, però actualment, ja pràcticament ningú rega perquè en els darrers dies ha plogut i molts cultius, o ja s’han collit, o ja no necessiten més aigua per acabar el cicle de creixement.

Ros remarca que la sequera ha estat general a tot el món, i a Europa sobretot, però afegeix que la calor ha estat el factor que més ha perjudicat el desenvolupament de les collites. S’ha pogut notar en els calibres de la fruita de llavor com la pera conference i la poma Golden, que enguany són més petites del que és habitual a causa dels cops de calor. Així mateix, també s’està començant a notar aquesta pujada continuada de les temperatures en el panís, que als que s’ha començat a collir, ja es constata un descens dels quilos de producció.

En 50 anys, Ros destaca que és la primera vegada que el Segre s’ha quedat al juliol amb 3 metres cúbics d’aportació al sistema d’embassaments Oliana-Rialb. Així mateix, el Valira, que és el principal afluent, també va quedar pràcticament sec. A principis de campanya, la CHE va pronosticar 170 hectòmetres d’aportacions per la neu acumulada al Pirineu, però a causa de la calor avançada, aquesta aportació es va reduir a 70 hectòmetres.

A l’agost les alarmes es van encendre perquè Rialb i Oliana no paraven de reduir la seva capacitat i els regants van acordar amb la CHE que si es baixava de 30 hectòmetres entre els dos embassaments, es tallaria el reg perquè calia garantir els abastaments d’aigua de boca i indústries. Finalment, no ha calgut arribar a aquest extrem i ara els embassaments s’estan recuperant, lentament, gràcies a les pluges dels darrers dies. Sí que els regants van anar reduint la dotació d’aigua durant l’agost, però aquesta pràctica és habitual en aquest mes perquè molts cultius ja s’han collit o no necessiten tanta aigua. La comunitat està limitada a 9.000 metres cúbics per hectàrea.

Modernització urgent

Amadeu Ros considera que després d’aquest any sec, la pandèmia i la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, es posa de manifest, més que mai, la necessitat de modernitzar amb urgència el reg de Canal d’Urgell. Recorda que el projecte ja hauria de figurar als pressupostos del Govern per al 2023 i que s’hauria de desenvolupar al llarg dels propers 5 anys. L’objectiu és garantir una campanya de reg amb només 100 hectòmetres d’aigua entre Rialb i Oliana. Mentrestant i amb les reserves al límit, els regants ja pensen amb preocupació en com podran afrontar la campanya de l’any que ve si les precipitacions continuen sent escasses com aquest 2022.

“Si no hi ha aigua ens haurem d’adaptar als nous temps”

Xavier Vallverdú és un pagès de Mollerussa que combina la seva feina amb la responsabilitat de ser el vigilant de l’aigua de la Col·lectivitat de regants 13 de Miralcamp i també és síndic de la Col·lectivitat número 10. Ha explicat que durant aquesta campanya, els vigilants han intentat repartir “tot el que s’ha pogut” l’aigua segons les necessitats de cada zona. Això no obstant, ha calgut fer servir pous de bombeig als embassaments per tal d’ajudar a compensar la “retallada” de dotació que es va començar a aplicar al canal a principis d’agost. Sinó, “no s’hauria pogut regar fins al setembre”, assegura.

Vallverdú també considera que si aquesta tardor i el proper hivern no plou, els pagesos de l’Urgell hauran de repensar els cultius perquè Rialb i Oliana no emmagatzemaran prou aigua per poder fer una campanya normal. “Ens haurem d’adaptar als nous temps que vénen”, assenyala Vallverdú, que apunta com a possibles opcions, deixar de plantar cultius que necessiten molta aigua com el panís i l’alfals, i optar per altres que suporten més bé la calor i que no cal regar tant seguit com el blat o els gira-sols, que amb aportacions d’aigua cada 18 o 20 dies en tenen prou.