L’any pluviomètric 2021-2022 ha esta sec a Catalunya però no ha estat dels anys més secs

L’any pluviomètric 2021-2022 ha estat sec a gran part de Catalunya. Més del 80% del territori ha patit dèficit, encara que es pot qualificar de normal a l’extrem Sud, Pirineu occidental, petites àrees de la Cerdanya, Berguedà, Segrià, litoral i al prelitoral Sud. Només es pot considerar un any plujós a zones del Montsià, Terra Alta i Baix Ebre, així com en àrees del Pirineu occidental. Les zones que han patit més mancança d’aigua han recollit poc més del 50% del que suposa la seva mitjana climàtica i se situen a l’Empordà i a la Noguera. Han quedat per sota del 70% de la mitjana climàtica àrees del quadrant nord-est, Prepirineu, depressió Central, prelitoral Central i Nord, i molt puntualment al litoral del Baix Camp.

Entre el setembre de l’any passat i aquest agost, el dèficit de precipitació ha afectat gairebé tot el territori, més acusadament l’Empordà, Noguera, Alt Berguedà, àrees del Solsonès i del Pallars, o també de la Garrotxa, Osona i del Vallès. Els totals acumulats en l’any pluviomètric 2021-2022 més baixos no han assolit els 250 mm en punts del Segrià i del Pla d’Urgell. En general la precipitació ha quedat per sota dels 400 mm a les comarques de Ponent, i de forma més esparsa, també a la Catalunya Central i en àrees de l’Alt Empordà o del litoral i Prelitoral Central i Sud. En canvi, els registres més quantiosos només han superat els 1.000 mm a les zones de més altitud del Pirineu, sobretot al vessant nord, i en àrees de les Terres de l’Ebre, principalment al massís del Port.

Un any dels secs, però no dels més secs

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la precipitació d’aquest any pluviomètric 2021-2022 ha estat poca, però en el context dels anys precedents no ha resultat ser tampoc dels anys pluviomètrics més secs.

De les dues sèries climàtiques centenàries, a l’observatori Fabra s’han recollit només 408,7 mm i el situa com a setè any més sec dels darrers 109 anys, mentre que l’observatori de l’Ebre ha recollit 662,9 mm i es posiciona com al vintè any dels més plujosos en els 115 anys que té la sèrie.

A les altres sèries climàtiques disponibles que ja disposen de 72 anys de dades, aquest ha estat un any d’entre els deu més secs a Figueres (Alt Empordà), Artés (Bages), Lleida (Segrià), Igualada-Òdena (Anoia), Moià (Moianès), i sobretot a Oliana (Alt Urgell) on es compta com el tercer més sec.

Els precedents més similars d’entre els anys recents, són el 2015-2016 i l’any passat 2020-2021, encara que amb diferències. Enguany ha estat bastant més eixut a moltes estacions del Pirineu i Prepirineu, a punts de l’Urgell i del Pla d’Urgell que no pas l’any anterior i força més plujós a comarques del terç Sud o a punts de l’Empordà.

Tardor seca, hivern molt sec, primavera i estiu irregulars, però secs en general

La tardor va ser seca, però també va ploure de forma abundant o molt abundant en àrees del sud, litoral i Prepirineu. A l’hivern es va patir una ratxa seca, amb més de 90 dies consecutius amb precipitació diària inferior a 1 mm a punts del Tarragonès, Alt Camp, Anoia, Alt Penedès i Vallès Occidental; tot i això, i només en àrees d’influència atlàntica del Pirineu occidental, la pluja i la neu van caure generosament. A la primavera es va trencar la ratxa seca amb episodis de precipitació que de nou van ser molt abundants al sud. Finalment, les nombroses tempestes de l’estiu, de distribució molt irregular han determinat el balanç definitiu de l’any pluviomètric.

Un any poc nivós, excepte al vessant atlàntic

Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el 2021-2022 ha estat més aviat poc nivós. El mantell nival al Pirineu i Prepirineu, globalment, ha estat força inferior al de l’any pluviomètric més nivós de cada sector, excepte als punts d’influència atlàntica on en el període hivernal van adoptar o superar els valors de la mitjana tal com ha passat a l’estació de Bonaigua (2.266 m).

La primera nevada important de la temporada al Pirineu va ser tardana, a finals de novembre. A principi de desembre va nevar generosament, però només al vessant nord, això sí, essent rècord els gruixos acumulats. La primavera va presentar gruixos considerables per les nevades del març i també algunes a l’abril, però la fusió ràpida i avançada del maig va fer acabar la temporada abans d’hora.