Ecologistes en Acció demana recuperar depredadors naturals dels conills per fer front a aquesta plaga

Ecologistes en Acció demana solucions per a la plaga de conills “sense precedents” que afecta àmplies zones agràries de la plana de Lleida i expressa el suport a la pagesia afectada per les pèrdues que li suposa. L’entitat defensa que la solució “ha de passar necessàriament per recuperar l’equilibri ecològic perdut”, dedicant-hi més recursos, i rebutja l’ús de “mètodes perillosos com ara biocides”. Els ecologistes reclamen recuperar depredadors naturals dels conills com ara guineus, rapinyaires o llops per controlar-ne la població. “L’Administració, de la mà d’entitats científiques i de defensa ambiental, pot impulsar la recuperació d’algunes d’aquestes espècies de depredadors” ja que “és l’única solució a mig i llarg termini”, assenyalen.

La població descontrolada de conills en àmplies zones de la plana de Lleida com ara la Segarra, l’Urgell o el Segrià, entre altres comarques, està afectant nombrosos conreus i provocant pèrdues importants al sector agrari, cosa que genera malestar entre la pagesia, que porta mesos denunciant aquesta situació i exigint solucions a l’Administració.

Ecologistes en Acció defensa la tasca que porta a terme la pagesia per produir aliments i també reclama solucions davant la plaga de conills, especialment al Departament d’Acció Climàtica. “Moltes famílies que es dediquen a l’activitat agrària no poden fer front a les pèrdues derivades de plagues de fauna com aquesta, se sumen a les pèrdues causades per les sequeres com l’actual o els fenòmens climàtics extrems que provoca la crisi climàtica” exposa l’entitat.

Davant aquesta situació, el grup ecologista reclama dedicar més recursos a mesures per afavorir el reequilibri ecològic de l’entorn. En aquest sentit, considera que “l’única solució a mig i llarg termini” passa per recuperar depuradors naturals dels conills per tal que els poblacions d’aquests rosegadors estiguin sota control.

En el curt termini, Ecologistes en Acció defensa mesures per capturar exemplars com ara les gàbies que s’han començat a distribuir, o d’altres que tècnicament es puguin indicar. Segons l’entitat, “no es pot gestionar el problema de forma general amb batudes de caça, doncs és una mesura cara, cruel amb els animals, i amb riscos per a les persones (accidents) i per a la salut del medi i les persones (dispersió de munició amb plom)”. “Només són acceptables de manera puntual i aïllada quan hagin fracassat altres mesures no cruentes”, remarca.

En darrer terme, Ecologistes en Acció reclama a l’Administració que denegui totalment l’ús de substàncies biocides (verins), ja que “es tracta de sistemes altament perillosos per a la salut dels ecosistemes (pot entrar a la cadena tròfica i afectar a altres espècies, moltes protegides), i potencialment també per a la salut humana”. L’entitat assenyala que “les substàncies químiques usades durant dècades en diferents àmbits han provocat la contaminació general del medi ambient, incloses les aigües de pluja o els sòls, amb gravíssims efectes sobre la salut, com ara afectació al sistema endocrí i hormonal”. “És totalment inacceptable reiterar en l’ús de substàncies tòxiques per a tractar problemes que tenen solucions més raonables”, afegeix.

D’altra banda, el grup ecologista denuncia que la pagesia “ha estat durant massa anys abandonat per la societat catalana i en mans d’un capitalisme ferotge que ha obligat les famílies pageses a competir en preus en un mercat globalitzat on sempre hi haurà països amb costos menors contra els que no es pot competir”. Segons Ecologistes en Acció, “les polítiques agràries europees, desplegades sense crítica per l’estat espanyol i la Generalitat, han abocat cada cop més explotacions agràries a l’abandonament, amb greus efectes tant sobre l’equilibri territorial i la producció d’aliments, com a nivell ambiental amb el creixement excessiu de boscos i la formació de grans masses de bosc jove sense gestió”.

Per això Ecologistes en Acció reclama recuperar “el paper protagonista de la pagesia en la societat” i “dedicar-hi molts més recursos per part del Govern” i, al mateix temps, “cercar vies alternatives de generació de valor afegit, com ara l’aposta per la producció ecològica i per la relació més propera de productors i consumidors, tot fugint dels abusos dels intermediaris i les grans cadenes de distribució”.