La producció hidroelèctrica a Catalunya ha baixat un 15% a causa de la sequera i la calor

Les altes temperatures, la sequera i la poca quantitat d’aigua aportada pel desgel han fet baixar producció hidroelèctrica d’Endesa a Catalunya en un 14,8% entre els mesos de gener i juliol d’aquest any en relació al mateix període del 2021. Si ens fixem en la mitjana de l’última dècada, però, la producció cau fins al 34,8%. A les comarques de Lleida, que concentren la majoria de centrals, la disminució en aquest període és encara superior: 17,9%. I respecte dels últims deu anys, la xifra baixa fins al 35,5%. A 31 de juliol d’aquest 2022, a Catalunya s’havien produït 1.583.152 MWh, dels quals 1.146.960 a les comarques de Lleida. Durant el mateix període del 2021, se’n van generar 1.858.164 MWh a tota Catalunya (a Lleida, 1.397.334).

La calor, sumada a la manca de precipitacions i la poca aigua provinent del desgel han fet caure la producció d’energia hidràulica a Catalunya. Segons dades de la companyia Endesa, la principal operadora, en el que portem d’any (fins a 31 de juliol) la producció ha baixat prop d’un 15% arreu del país. A les comarques de Lleida, que concentren la majoria dels embassaments, ho han fet en un 17,9%.

Si es comparen les dades d’aquest període amb la mitjana històrica de l’última dècada, el descens a tota Catalunya ha estat del 34,8%, mentre que a Lleida supera el 35%. En concret, la davallada se situa al 35,5%.

En xifres, entre els mesos de gener i juliol a Catalunya s’han produït 1.583.152 MWh mentre que un any enrere, van ser-ne 1.858.164 MWh. A les comarques de Lleida, en els primers set mesos de l’any se n’han produït 1.146.960 MWh. Al 2021, van ser-ne 1.397.334.

De fet, en aquestes conques el desgel juga un paper clau. La neu que s’acumula a les muntanyes serveix de reserva per a l’estiu però si el desgel és menor o arriba a destemps per una pujada brusca de temperatures, la reserva es perd.

El descens en les xifres, a més, revela que les conques hidràuliques estan molt “tensionades” per fer front a tots els usos d’aigua previstos, entre ells el de producció d’energia. Totes, menys el sistema del Garona, que és atlàntic i registra un comportament diferent.

Deixant de banda les centrals de les comarques de Ponent, pel que fa a la resta, les de Riba-roja i Flix són les que més energia han produït (359.921 MWh). I les que menys, les conques internes, que inclouen les preses de rius com el Llobregat, el Cardener, el Ter o la Muga. En concret, són les de La Baells, Sau, Susqueda, el Pasteral, Boadella, Les Illes, Molí, Montesquiu, Orfes i Tregurà, que entre totes sumen una producció de 76.271 MWh.

D’aquestes, Susqueda i Sau encapçalen la llista. La central de Susqueda ha produït entre gener i juliol 36.748,89 MWh. Durant el mateix període de l’any passat, però, en va generar 49.923,37. Sau en va produir 12.232,79, menys de la meitat que al 2021 (27.824,66 MWh).

Una situació “tensa i complexa”

Des d’Endesa remarquen que, tot i que la situació és “tensa i complexa”, treballen de forma “coordinada” amb els diferents reguladors i administracions locals per “donar resposta a les necessitats puntuals relacionades amb la reserva d’aigua al territori”; “garantir” les activitats turístiques esportives que es fan als rius de l’Alt Pirineu, turbinant a les hores que es necessita més nivell d’aigua per fer les activitats i, alhora, “complir amb els criteris mediambientals de manteniment de cotes i cabals ecològics”.