Dissabte, 23 de novembre del 2024
cerca aquí

L’exposició ‘Enfilant l’agulla’ es podrà visitar al Museu Hidroelèctric de Capdella fins a l’octubre

Imatge de l'exposició ''Enfilant l'agulla. Indumentària tradicional de la Vall Fosca". Fotografia de Sandra Luque.
Redacció

|

- Publicitat -

El Museu Hidroelèctric de Capdella acull fins al 16 d’octubre l’exposició ”Enfilant l’agulla. Indumentària tradicional de la Vall Fosca’. La mostra, inaugurada el passat divendres 5 d’agost, recull les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició comissariada per Albert Sangenís, iniciativa que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca. El mateix Sangenís farà una visita guiada a l’exposició el pròxim dimecres 17 d’agost a les 18 hores.

 

Publicitat

La recerca s’ha fet durant els dos darrers anys i ha permès recollir peces originals per les cases de la Vall. Ha estat un projecte complex perquè la roba s’aprofitava molt, primer s’emprava per mudar, després per treballar i, finalment, quan ja no es podia apedaçar més, se’n feien cassigalls. L’exposició s’estructura en cinc grans blocs: manufactura dels teixits, els estudis de Ramon Violant i Simorra, el vestit masculí i femení, els canvis en el fet de vestir a partir del segle XX i el mobiliari.

 

La investigació ha permès determinar que la roba l’elaboraven a casa les dones. Al segle XIX, els homes vestien calça curta, camisa, gorra llarga, calcilles, faixa; i les dones, camisa, cosset, cotillons, faldilla, sac, mocador, davantal, i per abrigar-se, el caputxó. Els infants no tenien una roba específica i es vestien igual que els adults. Gairebé tota la roba era negra. Les dones podien enllaçar llargs períodes de dol i haver de vestir de negre pràcticament tota la vida.

 

Entre les peces originals que s’exposen, destaca un sac, peça de vestir femenina que correspondria a l’actual jaqueta, datat sobre el 1900, i fet amb llana fina merina. Procedeix de casa Antema de la Plana de Mont-ros i possiblement el va utilitzar una repadrina en el seu casament. Destacar també, la capa de cerimònia, feta amb drap de llana negra, que es feia servir durant les celebracions (batejos, missa del gall…). Prové de casa Benet de Castell-estaó.

Imatge de l’exposició ”Enfilant l’agulla. Indumentària tradicional de la Vall Fosca”. Fotografia de Sandra Luque.

Aportacions de fotografies i peces familiars

La mostra s’ha fet gràcies a les aportacions de les fotografies de l’Associació Cultural Lo Gaial, peces de famílies particulars, l’Ecomuseu de les Vall d’Àneu, de l’alumnat de l’escola La Vall Fosca i del grup El Cosidor, grup de recerca en indumentària.

 

L’exposició estarà oberta fins al 16 d’octubre i s’exposa a l’edifici del taller de la central hidroelèctrica. Aquest taller, cedit per Endesa per fer l’exposició, és d’ús compartit. Es tracta d’un edifici històric, construït el 1912, i que compta amb el pont grua original i l’encavallada de fusta.

Imatge de l’interior de l’edifici durant l’exposició ”Enfilant l’agulla. Indumentària tradicional de la Vall Fosca”. Fotografia de Sandra Luque.

Paral·lelament, s’ha publicat el corresponent catàleg, on hi ha un estudi introductori, fet per Ignasi Ros i Fontana, sobre els estudis de l’etnògraf Ramon Violant i Simorra. Al catàleg, hi ha un codi QR des d’on es poden descarregar els patrons de les peces de roba.

 

Les peces que s’hi poden veure són difícils de localitzar, fet que fa encara més especial aquesta exposició. La roba s’aprofitava molt. Quan era nova, era per mudar, després s’utilitzava com a roba de diari, i quan ja no es podia apedaçar més, se’n feien draps. Les peces de roba estaven fetes bàsicament amb dos teixits: llana i cànem. El primer, manufacturat a partir dels vellons de les ovelles dels pobles de la vall, i el segon, s’obtenia de la planta herbàcia que es cultivava als canemars; els dos s’elaboraven a les cases. Puntualment, es compraven peces de cotó i, qui s’ho podia permetre, seda.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

16 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos