Descobreixen elements de tres estapes diferents al jaciment de la Mota de Sant Pere de Cubelles

La darrera campanya arqueològica al jaciment portuari la Mota de Sant Pere de Cubelles (Garraf) ha fet aflorar un nou barri. Han estat les primeres excavacions en profunditat, fet que ha permès descobrir elements sobreposats corresponents a tres etapes. Les restes confirmen que la ciutat a peus del Foix va estar activa més de 350 anys. L’espai més modern, del segle IV aC, conté recintes amb llars de foc i l’enterrament d’una ovella amb un ritual insòlit. Una segona capa està datada del segle V aC i mostra un forn de pa comunitari, carrers empedrats i un possible magatzem. Finalment, la fase més antiga és del segle VI aC i s’hi han trobat fragments de ceràmica de copes Jònies i àmfores tipus Tagomago.

Els investigadors han reprès aquest estiu els treballs en un jaciment que tot apunta que és un dels més importants del litoral català, segons assenyala el responsable de la excavació, Dani López, de la cooperativa Arqueovitis. Després que les campanyes fetes fins ara s’haguessin centrat en l’extensió superficial del jaciment, ara, per primer cop, els arqueòlegs han treballat de forma vertical per certificar la profunditat de les restes.

L’excavació ha permès veure que la muralla d’època més recent (segle IV aC) arriba fins a més de 2 metres de profunditat. López assegura que és una de les muralles d’època ibèrica “més imponents del Penedès i de Catalunya”. Juntament amb aquesta fortificació han aparegut restes de recintes on hi havia una llar de foc per cuinar i disposar d’un punt d’escalfor, així com nombroses restes de ceràmica i un enterrament d’una ovella amb un collaret de pasta vítria.

De forma adjacent a aquesta muralla, però, també ha aflorat una fortificació del segle V aC. Entre les dues, tenen un gruix de quasi tres metres. D’aquesta època també han trobat bona part d’un magatzem de cereals i altres recintes amb paviment de pedra, “fet que denota un canvi en l’urbanisme, amb més protagonisme de les pedres per estalviar problemes d’humitats derivats de la proximitat amb el mar i el riu”.

A mesura que va avançar la campanya durant el mes de juny, els investigadors van certificar la principal hipòtesi plantejada el 2018, però mai corroborada amb troballes al subsòl: les estructures del jaciment de la Mota de Sant Pere es remunten, com a mínim, fins el segle VI aC. I és que a la zona més profunda han aparegut nombroses restes de ceràmica d’entre els anys 500 i 400.

Especialment hi ha fragments de copes Jònies, les primeres copes de vi estandarditzades, alhora que també s’han trobat restes d’àmfores Tagomago procedents d’Eivissa. Fins ara només es té constància de l’existència d’aquest tipus d’àmfores a les Balears, de manera que els investigadors asseguren que les restes de Cubelles procedeixen d’aquestes illes.

López celebra que totes les troballes d’aquesta última campanya complementin les de l’altre sector excavat, on hi ha un temple però no havien aparegut restes de vida quotidiana. Els investigadors recorden que la Mota de Sant Pere era l’indret més elevat de primera línia de costa a Cubelles, situat a uns 8 metres per damunt el nivell del mar, “fet que permetia controlar l’entrada i sortida d’embarcacions al Foix i també tota la navegació de cabotatge de la costa”.

El fet que no hagin aparegut restes posteriors al segle IV, però, fa pensar que l’espai va ser abandonat al voltant de l’any 300. “No sabem si tenien problemes d’inundabilitat, si va haver algun tipus de tsunami que ho va arrasar tot o que simplement l’espai va col·lapsar degut a un excés de població”, apunta López, que relaciona directament el poblat de Cubelles amb el de Calafell. “La Mota de Sant Pere seria la mare de la Ciutadella de Calafell, però després pren més força la segona”, explica.

1,5 hectàrees de poblat

A part de centrar els esforços en excavar verticalment, les darreres tasques a Cubelles també s’han centrat en conèixer l’extensió del jaciment amb un georadar. L’escàner del subsol ha permès veure que hi ha restes a diverses illes del barri residencial on es troba el jaciment explorat fins ara i referma els indicis que podrien aflorar elements encara més remots, datats del segle VII aC. Es calcula que l’extensió total del poblat arribaria a ser d’1,5 hectàrees, “quatre cops més gran que la Ciutadella del Baix Penedès”.

Aquest anàlisi amb georadar també porta els investigadors a donar per fet que durant les últimes dues dècades s’han destruït bona part de les restes amagades al subsol per tal d’aixecar nombrosos blocs de pisos i complexos de cases unifamiliars. López assegura que durant el ‘boom’ urbanístic del 2000 “no hi va haver cap control” i considera que ara, com a molt, es podrà preservar la meitat de tot el poblat íber.

Unes pèrdues que corrobora i lamenta l’Ajuntament de Cubelles. Des del govern municipal, la regidora de Patrimoni, Alexandra Corvillo, defensa la importància de protegir l’espai que fins ara s’ha salvat de l’urbanisme. “Hem de treballar positivament amb el què ara està salvat i declarat  Bé Cultural d’Interès Local, perquè això és una petita joia per a Cubelles però també per a tot el món de la història”, apunta la regidora.

Corvillo celebra que el jaciment “permet posar Cubelles al mapa de l’arqueologia” i defensa l’aposta del govern local per seguir fent aflorar restes íberes. Enguany hi ha destinat 18.000 euros i anima el proper govern a mantenir la inversió en aquest espai per aprofundir en un indret “que permet conèixer com eren els primers cubellencs però també l’origen de tota la història del vi”. Això nodreix tota la cultura del Penedès”, celebra, tot ressaltant “l’orgull” que sent la vila envers el jaciment.

Fins ara l’Ajuntament ha condicionat les restes del temple que va aflorar el 2018, on s’organitzen visites guiades. Els arqueòlegs confien que durant el 2023 es pugui senyalitzar el recinte, millorar el condicionament i poder desplegar una nova campanya d’excavacions, tant amb el suport de l’Ajuntament com de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.