El TSJC dona la raó a l’Ajuntament de Sant Cugat considerant no urbanitzables els terrenys de Torre Negra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat el recurs de l’empresa Núñez y Navarro contra la modificació del Pla General Metropolità impulsada per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l’àmbit de Torre Negra. La firma és la propietària majoritària dels terrenys de 165 hectàrees que el consistori ha treballat durant dècades per protegir, i que es troben a la porta del Parc Natural de Collserola. Fonts de Núñez y Navarro han confirmat que en les properes setmanes procediran a estudiar la sentència, i que la intenció és recórrer-la al Tribunal Suprem, en una data encara per determinar. No obstant, el consistori considera el text del TSJC “un pas gairebé definitiu en la protecció de l’entorn”.

L’Ajuntament ha qualificat d’històrica la sentència, que consideren “un pas definitiu” per protegir l’entorn de la masia de Torre Negra. “Ens dona la raó en aquestes 165 hectàrees amenaçades, hi ha possibilitat de presentar un recurs de cassació, però els nostres serveis jurídics confien que se’ns seguira donant la raó”, ha assenyalat en roda de premsa l’alcaldessa, Mireia Ingla (ERC), que ha comparegut amb els tinents d’alcaldia Pere Soler (PSC) i Marc Simarro (CUP) i els portaveus dels grups de l’oposició Josep Maria Vallès (Junts) i Aldo Ciprián (Cs).

El text denega el recurs que Núñez y Navarro va presentar davant la modificació del PGM a l’àmbit de Torre Negra, confirmant que l’Ajuntament pot transformar aquest entorn com a sòl no urbanitzable per motius d’ordenament urbanístic del municipi. Originalment, la qualificació era de terreny urbanitzable no programat, i es van dur a terme dues modificacions del PGM que els tribunals van tombar en considerar que no es podia esgrimir un criteri de caràcter natural o paisatgístic.

Posteriorment, al 2018, sí que es va acceptar el criteri de potestat d’ordenar la ciutat a nivell urbanístic i la Comissió d’Urbanisme de Barcelona hi va donar el seu vistiplau, fet que es l’empresa, propietària d’un 60% dels terrenys, va recórrer. Ara el TSJC no li ha donat la raó.

“Estem en una fase judicial molt avançada, i a l’espera de la resolució definitiva i a l’emissió del recurs, del qual s’haurà de valorar la seva admissió, però de cara a la resta de propietaris, si el terreny és qualificat com a no urbanitzable tanca la porta a qualsevol altra cosa”, ha afegit Ingla.

Fins a 250 hectàrees

Les 165 hectàrees protegides se sumarien a les 90 que corresponen a l’àmbit de la masia de Torre Negra, i que l’Ajuntament va comprar als seus propietaris l’any 2020 per a obrir-los a l’ús ciutadà. En total sumaria unes 250 hectàrees, on, entre altres aspectes, hi ha un dels elements identitaris de la ciutat, el Pi d’en Xandri.

“Ara precisament es commemoren els 25 anys que es va intentar serrar el Pi d’en Xandri, això va alçar la ciutadania i va demanar que es preservés la zona, totes les forces de l’Ajuntament van donar suport al moviment i fins el dia d’avui hem anat salvant tots els entrebancs urbanístics i sentències per preservar Torre Negra”, ha afegit el primer tinent d’alcaldia, Pere Soler.

Una història de de gairebé 60 anys

Al 1976 la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el PGM que ordenava els 27 municipis de l’entorn de Barcelona, i el sector de Torre Negra quedava qualificat com a sòl urbanitzable programat, però la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat el va redefinir com a sòl urbanitzable no programat entre 1984 i 1992. Mentrestant, l’empresa Agodeca, propietat del grup Núñez i Navarro, havia començat a comprar terrenys a l’entorn amb l’objectiu d’aixecar-hi promocions en un futur barri de nova creació, i amb la previsió que Sant Cugat experimentés el creixement progressiu previst als anys 70.

Al 1993, però, el moviment popular va impulsar una recollida de signatures coincidint amb la Festa de la Tardor per declarar Torre Negra entorn forestal. L’atac al Pi d’en Xandri al 1997 amb una serra elèctrica i posterior incendi va ser la guspira que va encendre la metxa contra el creixement urbanístic a l’espai, i es va celebrar una manifestació amb 4.000 persones contra el que consideraven una amenaça clara a l’entorn natural.

Ja al 1998 el ple aprovava inicialment la modificació del PGM a l’entorn per a fer-lo no urbanitzable, però Núñez i Navarro presentava un Pla d’Actuació Urbanística (PAU) per a construir-hi 2.800 habitatges, però que el ple es va negar a tramitar en entendre-ho incompatible amb els seus interessos. Ho intentarien de nou al 2001, ara amb 3.600 habitatges, i la resposta del consistori va ser la mateixa.

No obstant, el TSJC va obligar l’Ajuntament a tramitar els dos PAU, obligant-lo a aprovar el primer l’any 2008 per imperatiu legal per denegar-lo posteriorment, però en un ple posterior el va denegar. Al 2009 el TSJC emetia una nova sentència, ara anul·lant la requalificació urbanística de Torre Negra de 2003, convertint els seus terrenys, de nou, en urbanitzables no programats.

Aquell mateix any el ple es veu obligat a aprovar inicialment el segon PAU de Núñez i Navarro, però mesos més tard, ja al 2010, el tomba de nou, amb el posterior aval del TSJC. La protecció de Collserola al 2010 sota l’empara de Parc Natural és un pas més cap a la protecció de Torre Negra, que queda inclosa dintre del parc, i el ple aprova una segona modificació del PGM per tornar a qualificar els terrenys com a no urbanitzables, ajustant-se a la sentència de 2009.

Al 2012, però, el TSJC torna a entrar en escena anul·lant l’ordenació territorial de Torre Negra establerta al Pla territorial Metropolità de 2010; al 2013 fa el mateix amb el Pla Especial de Protecció i millora rural en l’àmbit del parc rural de Torre Negra, i al 2014 anul·la la inclusió de l’espai al Parc Natural. Novament, al 2016 també anul·la per segon cop la modificació del PGM, ara la de 2012.

L’Ajuntament, però, hi torna per tercer cop al 2017, i la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’aprova un any més tard. Amb la sentència d’aquest mes de juliol, es confirma la correcta modificació del PGM, aquest cop sí, encarrilant la protecció definitiva dels terrenys de Torre Negra.