Caçadors de la Vall del Llémena omplen les basses buides perquè els animals del bosc tinguin aigua

Els caçadors de la Vall del Llémena han començat a omplir basses naturals que la sequera ha buidat perquè els animals del bosc tinguin aigua. Sobretot, per als que són més petits i no poden recórrer grans distàncies fins a baixar a les rieres. La societat de caçadors, amb l’ajuda d’un pagès de la zona, ja ha abocat una cisterna de 12.000 litres en una de les basses que hi ha al mig del bosc. Ho faran amb algunes més del vedat, que abasta 10.800 hectàrees, i si cal, pujaran l’aigua amb tot terrenys. “Hi haurà qui no es creurà que un caçador ajudi els animals; però nosaltres els estimem i precisament, aquest és un moment en què cal implicar-nos perquè la distància fins a l’aigua no els suposi la mort”, diu el president del vedat, Miquel Pont.

El vedat de la Societat de Caçadors Vall del Llémena s’estén, sobretot, pel terme municipal de Sant Aniol de Finestres, tot i que una petita part toca a Sant Martí de Llémena. Són unes 10.800 hectàrees de bosc enmig de cingleres, on hi viuen animals com senglars, cabirols, guilles, llebres i ocells diversos (tudons, tórtores, gaigs, pit-roigs o mallerengues).

Enmig del bosc s’han creat diverses basses naturals, que és on tota aquesta fauna va a abeurar-s’hi. Ara, però, la sequera i les elevades temperatures d’aquests dies les han assecades. En comptes d’aigua, hi ha terra escrostonada. “S’està assecant tot, fins i tot trams de la riera del Llémena i les fonts”, lamenta el president del vedat.

I això compromet els animals. Sobretot, aquells més petits que no estan acostumats a recórrer grans distàncies. Aquells que viuen més amunt de bosc, precisa Pont, “han de recórrer quilòmetres per trobar una gota d’aigua”.

Mentre no comença la temporada de batudes, els caçadors pugen al vedat per netejar i desbrossar-hi camins. Ara fa pocs dies, el cap de colla, Xevi Oliveras, durant una pausa per esmorzar, va veure un ocell esmorteït per la calor. “Els companys em van comentar que no duraria massa, i va ser en aquell moment quan vaig pensar que havíem de fer alguna cosa”, explica.

A partir d’aquí, la societat va parlar amb un pagès de la zona, i amb la seva ajuda han començat a omplir les basses. Aquest dimecres, el tractor ja ha pujat una cisterna de 12.000 litres pels camins que creuen la cinglera i ha abocat l’aigua en una d’aquestes basses. Estava seca del tot. “Perquè això passi, han de passar moltes setmanes i mesos sense ploure”, diu el president del vedat.

Com han fet aquí, ara els caçadors també ompliran dues basses més. I si l’estat dels camins impedeix que el tractor hi passi amb la cisterna, pujaran l’aigua amb l’ajuda de pick ups i aniran fent viatges. “Esperem que això serveixi per ajudar els animals”, explica Oliveras.

“Ens cal implicar-nos”

Els caçadors asseguren que, tot i ser mal vistos, ells es preocupen pel medi ambient. “Hi haurà qui no es creurà que un caçador ajudi els animals, però nosaltres els estimem”, subratlla el president del vedat.

“En aquells moments en què cal ajudar-los també ho fem, i creiem que aquest moment ho demana”, hi afegeix Pont, que recorda que si bé els animals més grans poden recórrer més distàncies, en el cas d’aquells més petits -inclosos ocells- no trobar aigua a prop “els pot suposar la mort”.

Evitar danys de senglars

De retruc, mantenir les basses naturals amb aigua també permetrà que els senglars no facin tant dany als conreus ni s’acostin a les cases per trobar-hi menjar. “Ells busquen aigua i el morro ha de treballar sempre; i és clar, es van acostant a prop de camps que s’estiguin regant, siguin d’userda, de blat de moro o del que sigui”, explica Xevi Oliveras.

Sense anar més lluny, el cap de colla explica que aquest dimecres mateix un pagès de la zona li ha dit que temia que els senglars li trenquessin el filat per entrar al camp. “Si la sequera persisteix, aquests animals estan molt apurats i ho rebenten tot; fan mal als horts i a la pagesia”, diu el cap de colla dels caçadors de la Vall del Llémena.

Ara confien que omplir les basses naturals permeti, si més no, que els animals del bosc trobin aigua a prop. “Farem el que podrem, i si cal les tornarem a omplir si es tornen a assecar; tant de bo plogui ben aviat i canviï aquesta dinàmica de calor terrible en què ens trobem immersos”, conclou Oliveras.