El cos d’Agents Rurals investiga les causes que han provocat els diferents incendis d’aquest estiu

Des de fa 35 anys, els Agents Rurals s’encarreguen de vetllar per la cura de l’entorn en espais naturals a Catalunya, una tasca a la qual l’any 1994 s’hi va sumar la d’investigar les causes d’incendis on els indicis apunten que hi podria haver la mà de l’home al darrere. De fet, un 90% dels focs en zones naturals són fruit de negligències, accidents humans o focs provocats, motiu pel qual el cos n’assumeix la investigació per poder dirimir responsabilitats. Per fer-ho, hi apliquen l’expertesa, gossos ensinistrats i darrerament també drons per poder recollir totes les proves necessàries i determinar l’origen del foc, tot plegat un cop els Bombers han fet la seva feina per combatre les flames o fins i tot quan encara són sobre el terreny.

A mitjans de juny, els serveis d’emergències van rebre l’avís d’un incendi en uns camps de blat situats al sud de Granollers (Vallès Oriental). El recorregut de les flames permetia veure a primera cop d’ull que es tractava d’un foc intencionat, motiu pel qual els Agents Rurals van desplaçar-s’hi per inspeccionar l’espai i recollir les proves necessàries, de la mateixa manera que ho podrien fer els investigadors policials en un cas d’homicidi.

“Intentem entrar al lloc tan aviat com sigui possible, i un cop determinada l’àrea d’inici, la perimetrem per no malmetre possibles vestigis”, explica Enric Mayà, cap de l’Àrea Bàsica d’Agents Rurals al Vallès Oriental. “Si quan hi arribem encara crema, un cop garantim que l’àrea és segura hi accedim per accelerar les tasques d’investigació”, afegeix.

Per fer-ho, disposen d’una àmplia varietat d’eines. La primera són els propis agents del cos, que des de l’any 1994 va fer una important aposta per la formació, adoptant sistemes de treball de cossos experimentats com el de Portugal i desenvolupant metodologies pròpies d’investigació.

Aquesta expertesa fa que en moltes ocasions a simple ull nu sigui fàcilment identificable quin és l’origen del foc, com el cas de Granollers, on la investigació també va permetre determinar l’autoria dels fets. Ara bé, això no sempre vol dir conèixer-ne les causes, fet pel qual el treball sobre el terreny és molt important, com també ho és utilitzar la roba ignífuga en cas necessari i una àmplia diversitat d’instruments específics per a recollir les proves.

Amb un sistema de balises i cordes, es crea un tramat que permet inspeccionar el terreny de manera detallada, i posteriorment s’assenyalen els punts on s’hi troben elements sospitosos. En cas de tractar-se de metall, per exemple, es fa servir una bossa de recollida de proves amb un imant, que permet l’atracció de possibles restes de ferro que en un futur serviran per atribuir l’autoria.

És la situació que es va viure en uns camps de conreu a Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), a mitjans del mes de juny. Unes tasques de manteniment de la tanca de la carretera van fer saltar una guspira en entrar en contacte la radial amb el ferro, i el camp situat just a tocar es va encendre.

Aquest és, destaca Mayà, un evident cas de negligència humana: “No s’hi van prendre les mesures de prevenció necessàries, com tenir un extintor i una pantalla”. Es tracta, afegeix, de l’origen més freqüent d’incendis en zones naturals: “El 90% dels focs que tenim a Catalunya venen de l’acció humana per falta de prevenció”.

El millor amic de l’home

El cos disposa d’una unitat canina, essencial per trobar l’origen exacte dels focs provocats. “Els gossos actuen en casos d’incendis intencionats quan els agents especialistes determinen que ha estat fruit de l’acció humana i no han trobat la causa d’ignició, és llavors quan actuem per confirmar si s’hi ha fet servir una substància accelerant”, explica Lluís Pallarés, guia caní del cos d’Agents Rurals.

Cada animal viu amb el guia que l’acompanya al lloc dels fets. Un cop hi són, primer s’ha de familiaritzar amb l’entorn, un fet que dura pocs minuts, i acte seguit se l’insta a buscar l’origen.

“Fem que el gos associï una gamma de productes molt coneguts per encendre de manera prèvia, perquè quan l’ensumi en un incendi el reconegui i pugui fer el marcatge”, afegeix Pallarés. Després de voltar una estona, quan el gos detecta la substància concreta s’ajeu al seu costat i hi posa el morro molt a prop per assenyalar el punt exacte.

És llavors quan el guia caní ha de prendre una mostra de l’espai per a poder validar la troballa. “A l’Estat espanyol el treball amb gos no està reconegut com a prova material en un judici, necessitem una prova de suport científic, fet pel qual confirmem la mostra amb un detector de gasos, recollim una mostra i fem les diligències per traslladar-la a l’Institut Nacional de Toxicologia, que confirma si és positiva o no”, apunta.

El rastre del foc, des de l’aire

Darrerament, el cos ha incorporat drons per inspeccionar des de l’aire la petjada del foc. Això permet tenir una visió aèria que només s’obtindria amb un vol amb helicòpter, fet que agilita els tràmits i els tempos a l’hora de recollir totes les dades possibles del terreny afectat.

Un pilot amb llicència s’encarrega que l’aparell alci el vol i obtingui imatges des de l’aire, ja sigui en format foto com en vídeo. Recentment, un incendi en una zona de canyes a tocar de les vies de l’alta velocitat a Llinars del Vallès van requerir l’ús d’un dron per a poder recollir dades de l’espai, donat que l’espai es trobava dins d’uns terrenys propietat d’Adif als quals els Agents Rurals no hi podien accedir per protocols de seguretat.

En aquest cas, un globus d’heli en descens s’havia enredat amb la catenària, provocant una guspira que va saltar a la zona de vegetació a tocar de les vies. L’ús del dron va permetre tenir imatges des de l’aire i tant a prop com es podia de l’origen del foc, que va permetre certificar-ne la causa.