Els costos de producció del quilo de raïm es situen entre 0,40 i 0,46€, depenent de la varietat

El Departament d’Acció Climàtica estima que els costos de producció del quilo de raïm per elaborar cava se situen, de mitjana, en 0,40 i 0,46 euros, en funció de la varietat. Les xifres surten del primer estudi dels costos de producció de la verema 2022, presentat aquest dijous durant la Taula del Cava. L’estudi s’ha basat en l’anàlisi de les despeses del conreu de les tres varietats utilitzades al cava -xarel·lo, macabeu i parellada-, amb dades recollides al Penedès, la Conca de Barberà i Tarragona. La consellera Teresa Jordà ha insistit que aquesta taula de costos ha de servir d’orientació als cellers per pagar els pagesos aquest preu mínim, tal com marca la llei, i ha anunciat que hi haurà inspeccions per controlar que així sigui.

L’estudi de costos de producció s’ha fet en base els costos mitjans de les principals despeses relacionades amb la mà d’obra, les amortitzacions, la mecanització i els productes per protegir els cultius, i els costos d’explotació 2016-2020. Totes aquestes despeses, assegura la Generalitat, s’han actualitzat en funció de l’índex de preus pagats per l’agricultor a desembre del 2021 i de la inflació d’enguany -fins el maig-.

A partir d’aquestes dades, recollides per la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC), s’ha elaborat l’estudi des del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i el Departament d’Acció Climàtica. Els resultats indiquen la despesa mitjana dels darrers cinc anys i marquen els costos que es preveuen enguany, amb previsió de revisar-ho abans de cada verema.

Així, es calcula que el quilo de Macabeu ha costat fins ara de mitjana 0,35 euros i que enguany arribarà als 0,40, preveient una forquilla d’entre 0,31 i 0,48 euros. Pel que fa a la Parellada, la despesa de cada quilo ha estat 0,41 i es preveu que ara arribi als 0,46 de mitjana, si bé hi ha una forquilla que va dels 0,35 fins els 0,57. En el cas del Xarel·lo, fins ara el quilo ha costat produir-lo 0,35 euros i es preveu que aquest 2022 en costi 0,40, preu mitjà d’una forquilla d’entre 0,30 i 0,48 euros. “L’informe mostra que hi ha una gran variabilitat i idiosincràsia de cada finca”, apunta la consellera Teresa Jordà, que ha recalcat que el preu mitjà és el que marcarà el llindar mínim que els cellers hauran de pagar als pagesos.

Després de la reunió amb pagesos i elaboradors celebrada aquest dijous a Vilafranca, Jordà ha defensat davant la premsa que “per tenir un raïm de qualitat, és imprescindible que els pagesos puguin viure dignament de treballar la terra, de manera que cal que es retribueixi la seva feina de forma sostenible”. “És evident que s’està pagant per sota de costos, i que es posi vermell qui s’hi hagi de posar”, ha afegit, tot celebrant que ara hi hagi un preu de referència “per garantir l’equitat del sector”.

Així, ha fet una crida a “revertir les tendències a la baixa” dels darrers anys i ha instat els cellers a pagar, com a mínim, en base als preus publicats ara per cobrir els costos de producció, tal com estableix la Llei de la Cadena Alimentària. Per assegurar que així sigui, Jordà ha recalcat que el Departament farà controls als diferents cellers per garantir que paguen un preu igual o superior als costos de producció.

Des d’Acció Climàtica han recordat que qui pagui per sota dels costos s’exposarà a un expedient sancionador que pot derivar en multes de 250 a 3.000 euros en els casos més lleus, i d’entre 100.000 a un milió d’euros en els casos de més gravetat, en funció de la magnitud de la infracció i de la seva reiteració, entre altres condicionants.

A banda de fixar els costos de producció del raïm, Jordà ha apuntat que l’objectiu és analitzar les despeses de tots els esglaons de la cadena del cava. El proper pas, segons la consellera, serà analitzar els costos de l’elaboració del vi base per a cava. “Estem fent un producte brutal però volem que ningú pateixi: que els pagesos no hagin de plegar ni que hagi de tancar un celler”, ha asseverat, afegint que aquests estudis pretenen ser mesures “justes” per a tothom.

Jordà ha presidit la Taula del Cava amb el secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol, la directora de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Alba Balcells, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i el director general d’Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia.

Costos correctes per als pagesos; inaproximats per a la patronal

A la fi de la reunió, els representants dels agricultors han celebrat que per primer cop es xifrin oficialment els costos de producció. “Ho havíem demanat insistentment”, ha apuntat el representant de la vinya i el vi a Unió de Pagesos, Josep Marrugat, que ha assegurat que 0,40 euros els sembla un import “correcte”.

Marrugat confia que aquest llindar faci “posar les piles” a tot el sector “per treure la pagesia de la ruïna”, si bé ha recordat que es tracta d’un import mitjà per eixugar les despeses, sense preveure beneficis. Per aquest motiu, ha matisat que el preu idoni que haurien de cobrar els viticultors per guanyar diners és de 0,70 euros/quilo en el cas de les vinyes ecològiques de baixa producció. Amb tot, ha afegit que el més “just” seria que un el quilo es pagués a l’import equivalent al 10% del preu final de l’ampolla de cava.

Per la seva part, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també considera correctes els càlculs que ha fet el Departament, i ha insistit en demanar celeritat per desenvolupar l’estudi de costos de l’elaboració del vi base per a cava. “A les empreses els estem fent de banc i això té un valor afegit al qual no estem disposats a renunciar”, ha assegurat el responsable del vi de la federació.

Al seu torn, la patronal AECAVA veu els estudis de costos com una “bona notícia” però demana una feina més precisa a l’hora de fer els càlculs. El president, Damià Deàs, considera que determinar el preu del quilo del raïm “és un error” perquè assegura que l’indicador real és el cost per hectàrea conreada. “Hi ha rendiments molt diferents”, ha recalcat, tot instant la Generalitat a “estudiar millor la singularitat d eles diferents zones de producció”.

Deàs ha assegurat que bona part dels mitjans i petits elaboradors “ja estan pagant per sobre dels 0,40 euros” i ha celebrat que grans marques com Freixenet hagin fet públic el seu compromís amb aquest import mínim. “Ara caldrà veure com actuen les cooperatives”, ha advertit.

Un 15% menys de raïm a la verema 2022

A banda de l’estudi de costos, la Taula del Cava d’aquest dijous també ha fet una previsió inicial de la verema d’enguany. Els diferents agents han coincidit en assenyalar que es preveu un bon estat sanitari general, amb poca afectació dels fongs míldiu i botridis. Així i tot, a nivell quantitatiu, els primers indicis apunten a un volum de producció un 15% inferior a una verema mitjana.

Més ús del MCR

D’altra banda, aquest dijous Jordà ha presentat una nova convocatòria d’ajuts d’1 MEUR per als elaboradors que apostin per utilitzar MCR (most concentrat rectificat) com a substitutiu dels sucres afegits a l’hora d’elaborar cava. És la tercera convocatòria d’aquests ajuts.

Per últim, Jordà ha recordat que el Departament ha concedit ajuts destinats a la promoció de mercats a tercers països a través de programes de la Unió Europea. Fins a 72 cellers s’han presentat a aquesta convocatòria de subvencions, amb 319 accions a països d’arreu del món. Les propostes sumen 17,9 MEUR, dels quals se n’han subvencionat 8,2.