Catalunya crea l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat per orientar les polítiques públiques

El departament d’Acció Climàtica ha presentat aquest dimecres la creació de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, un espai de col·laboració estable entre les institucions de recerca en aquest àmbit que servirà per orientar les polítiques públiques. La nova eina servirà per millorar “la gestió i conservació” del medi, incidint en una organització, integració, tractament i difusió de la informació que sigui més “efectiva”. D’altra banda, també defensa que la seva creació contribuirà a sensibilitzar la ciutadania. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat que calen “polítiques transversals i valentes” que ajudin a abordar una problemàtica “complexa”.

Vilahur ha estat l’encarregat d’obrir l’acte presentació, que s’ha fet a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de Barcelona, acompanyat de la presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, Jordina Belmonte. El director general de polítiques ambientals ha recordat que l’emergència ambiental és un problema “global” en el qual la “biodiversitat és un dels principals exemples”.

En aquest sentit, ha posat de relleu que l’Observatori permetrà donar resposta a diverses qüestions com la manca d’una informació més compartida, un llenguatge conjunt o una plataforma on compartir i treballar les dades. Així, creu que es podrà disposar d’un “punt de vista més empíric” sense “controls ni jerarquia”.

Belmonte s’ha expressat en una línia similar, destacant que aquelles persones que tracten temes de geologia, flora i fauna des d’un punt de vista més ‘amateur’ podran aportar les seves dades. Tot i això ha subratllat que els registres no poden ser un fet “puntual” i que s’ha de buscar la capacitat de promoure estudis d’ara en endavant, i per això es necessiten “recursos”. Hem de tirar endavant el mecanisme que “ajudi el planeta, no només a nosaltres”.

El funcionament de la nova plataforma

La xarxa – impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – estarà integrada per institucions amb una llarga experiència en l’àmbit del coneixement de la natura, com ara administracions públiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sense ànim de lucre, i s’adreça també a la ciutadania en general.

La interacció entre tots els participants ha de permetre que l’Observatori funcioni com a espai de trobada entre la comunitat científica i les institucions, amb l’objectiu d’enfortir l’ús del coneixement científic en l’elaboració de les polítiques. Així, la plataforma treballarà en quatre grans eixos temàtics: les distribucions i poblacions, els indrets on són les diferents espècies i hàbitats, i el seu nombre, les tendències, com canvia l’abundància i la distribució d’espècies i hàbitats al llarg del temps, les pressions i sensibilitats, quines són les causes dels canvis observats, i les mesures de conservació, o què s’està fent en conservació.

L’Observatori també serà el responsable d’elaborar tota la informació que cada sis anys s’envia a la Comissió Europea per informar sobre la situació de les espècies i els hàbitats d’interès comunitari, i d’elaborar els informes sobre l’estat de la natura a Catalunya.

La plataforma treballarà recollint informació directa de la natura per múltiples vies, convertint aquestes dades amb coneixement, elaborant informes que integren resultats i informació de diferents fonts per fer diagnòstics sobre el seu estat i, en un quart nivell, fent propostes concretes de millora de la presa de decisions.

Atles de mamífers

D’altra banda, l’Observatori ha impulsat el seu primer projecte de recerca: el primer Atles de mamífers de Catalunya, un treball de tres anys que pretén conèixer com estan actualment les poblacions al país. Així, entre el juliol i el setembre a la zona dels Pirineus, i entre el maig i el juliol a la resta del país, més d’un centenar de persones voluntàries estaran recollint dades sobre els mamífers que viuen al territori català.

Per recollir les dades de manera sistemàtica s’ha dividit el mapa de Catalunya en quadrants de 10 quilòmetres de costat, i cada persona voluntària fa cinc tipus de mostreigs diferents per detectar els animals en el quadrant del qual és responsable. La resposta a aquesta primera crida ha estat molt bona, fins al punt que moltes persones han hagut de quedar-se aquest primer any fora del projecte.

La transversalitat és “clau”

L’encarregada de cloure la presentació ha estat la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, que ha posat sobre la taula que la transversalitat és “clau” a l’hora de treballar. La representant del departament ha admès que el país es troba en un moment “convuls” amb moltes transformacions en el marc de la crisi climàtica. Tot i això ha recordat que la biodiversitat es porta treballant des de fa temps i que s’ha de preservar com “un dret compartit”.

Per això ha remarcat la necessitat de disposar de dades “irrefutables” que permetin prendre “les decisions polítiques correctes” amb molta “solidesa”. La secretària també ha instat a avançar des de la “cooperació i cogestió” i ha afegit que es treballarà en donar “validesa jurídica” al nou Observatori a través d’un decret que li aporti una reglamentació.