Enguany es necessiten la meitat dels temporers per la campanya de fruita al Baix Segre

Alcaldes i pagesos del Baix Segre confirmen que enguany han arribat menys persones que altres anys per treballar a la campanya de la fruita i que per tant la crida que es va fer per alertar que hi havia menys feina que altres anys a causa de les gelades de principis d’abril ha funcionat. Leonardo Velicu és un dels pocs temporers que està treballant i ho fa on els últims cinc anys, a Torres de Segre (Segrià). Reconeix que ha tingut sort. “Estava molt preocupat per si amb les gelades no tindria feina”, explica. De mitjana, la campanya d’enguany necessita la meitat de treballadors que en un any normal i els allotjaments per a temporers estan gairebé buits. Les pèrdues pels pagesos oscil·len entre el 20% i el 100% de la collita.

El Baix Segre necessita la meitat de temporers que altres anys

Les gelades al Baix Segre de principis d’abril han fet que a Torres de Segre, per exemple, enguany només necessitin uns 1.500 temporers, mentre que en una campanya de la fruita normal en caldrien 3.000. El mateix passa a Alcarràs, on dels 4.000 temporers habituals, els pagesos enguany només podran donar feina a entre 2.000 i 2.500. La Granja d’Escarp també necessita menys treballadors per collir fruita. Mentre que en un any normal donen feina a uns 450 treballadors al mes, enguany en tenen prou amb uns 200.

Josep Maria Badia, pagès de Torres de Segre, se sent afortunat perquè les gelades li han fet perdre “només” un 30% de la producció, mentre que el veí del camp del costat, ha perdut el 100% de la collita. Badia ha contractat enguany 10 temporers, mentre d’altres anys en necessita 12. Reconeix que la campanya és “tranquil·la” i que els treballadors d’enguany no tenen tanta feina com altres anys. “La producció ha baixat així que anem fent diverses feines de manteniment perquè no hi ha prou fruita per estar collint durant tota la jornada”, afegeix.

Menys sort ha tingut Sergi Balué, cap sectorial de la Fruita Dolça de JARC i pagès d’Alcarràs. Les gelades li han provocat unes pèrdues del 80% així que, mentre que en una campanya normal estarien treballant 20 persones al màxim nivell, ara només en son 5 treballant. “A més treballem el mínim d’hores i sense presses perquè no hi ha producció”, reconeix. Balué explica que la majoria de la feina és de manteniment de les finques gelades però que almenys així pot donar feina als temporers que fa anys que treballen amb ell. “Serà molt complicat per als pagesos passar l’any però també serà complicat pels nostres treballadors”, constata.

Els allotjaments, mig buits

Pel que fa als allotjaments que els municipis posen a disposició dels temporers, el de Torres de Segre, està al 50% d’ocupació. S’hi allotgen una cinquantena de persones, mentre que altres anys es cobrien les 110 places disponibles i sempre hi havia llista d’espera, explica l’alcalde, Joan Carles Miró. El mateix passa amb les cases particulars, que sempre hi ha demanda i enguany n’hi ha algunes de buides.

A Alcarràs encara hi ha menys gent. L’alcalde, Jordi Janés, explica que l’allotjament del municipi té 90 places i que enguany no s’hi han instal·lat més de 5 persones alhora. Enguany els pagesos han pogut allotjar a tots els temporers que necessiten. Janés diu que la campanya d’enguany ha estat “catastròfica” i demana a les administracions que les ajudes arribin ràpid.

A La Granja d’Escarp no hi ha un allotjament gestionat per l’Ajuntament. El seu alcalde, Manel Solé, explica que normalment, en una campanya normal, una tercera part dels temporers s’allotgen en cases que els faciliten els mateixos pagesos, una tercera part lloguen per lliure cases al poble i l’altre terç son persones que s’allotgen en altres municipis i es desplacen a la Granja a treballar perquè no hi ha prou allotjament al poble.

Enguany, reconeix, amb afectacions en la collita per les gelades d’entre el 20% i el 100%, molts allotjaments dels pagesos estan mig buits i moltes cases del poble enguany no s’han llogat. Per Solé, la solució per poder acollir tothom de cara a pròxims anys durant una campanya “normal” seria rehabilitar, amb l’ajuda de les administracions, una trentena de cases del poble que es troben en mal estat. “Això serviria doblement; per oferir allotjament i per donar vida al poble”, apunta.