Miriam Piqué: “Els ciutadans haurien d’exigir als governs que inverteixin en la conservació i la reivindicació d’aquesta gran infraestructura verda que tenim.”

Del 27 de juny a l’1 de juliol Lleida acull el vuitè Congrés Forestal Espanyol, l’esdeveniment més important sobre ciència forestal que organitza la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF) i al Comitè Organitzador al qual hi ha el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Prop de 1000 congressistes acudiran a Lleida aquesta setmana.

Miriam Piqué, la representant del Centre en aquest Comitè Organitzador del Congrés Forestal, és investigadora del CTFC i cap del Programa de Gestió Forestal Multifuncional, i exerceix la seva tasca professional en els àmbits de la gestió forestal adaptativa, silvicultura i planificació forestal, amb el propòsit d’avançar cap a boscos més resistents i resilients als impactes del canvi climàtic i millorar la provisió dels serveis ecosistèmics que ens ofereixen els espais forestals.

Quin és el propòsit d’un congrés d’aquest tipus?

És un congrés molt esperat pel sector forestal, perquè aglutina a investigadors, gestors, empreses, administració, propietaris forestals, fundacions, i durant cinc dies tenim l’oportunitat de posar en comú els avenços científic-tècnics amb relació a temes de vanguardia com són els riscos i les pertorbacions en el context del canvi global, bio economia, conservació de sòls i recursos hídrics, gestió adaptativa i canvi climàtic o conservació de la biodiversitat. A més a més, és un espai idoni de trobada i intercanvi entre tots els assistents. Aquest any, a més, els assistents, tenen especials ganes de retrobar-se, després dels viscuts amb la pandèmia.

Quasi un 25% dels integrants del Comitè Científic d’aquest Congrés està format per investigadors d’universitats, fundacions i empreses privades del sector forestal de Catalunya. Podríem dir que aquesta proporció parla de la representació de Catalunya en matèria d’investigació forestal?

Si, la participació de Catalunya en el congrés és molt alta, com no podria ser d’altra manera, ja que a Catalunya els boscos presenten una gran rellevància: més de dos terços de la superfícies de Catalunya és superfície forestal. A més a més, Catalunya és un referent en investigació forestal a través dels seus centres d’investigació i universitats, que treballem estretament amb el sector forestal per a donar resposta als principals reptes als quals ens afrontem, els quals comentaré més endavant.

En aquest sentit, són moltes les comunicacions que es presentaran en aquest congrés les que tenen Catalunya com a escenari dels seus treballs científics?

Des de Catalunya s’han rebut un 15% de les comunicacions científiques en la fase de presentació de resums, i és el tercer territori amb major nombre d’aportacions al congrés. Està clar que la localització aquí de tots els centres que comentava fa un moment, ha sigut clau perquè els nostres científics puguin tenir una àmplia representació en el congrés.

Per la ciència, què és el que més interessa ara mateix del sector forestal de Catalunya? On està el seu major potencial? I el repte més gran a aconseguir?

Els principals reptes els quals afrontem passen per la conservació i reivindicació dels espais forestals. Els impactes del canvi climàtic sobre els boscos són cada vegada més patents: incendis, malalties, plagues, estrès hídric. És necessari avançar fins a boscos més vitals, sans i resistents a aquests impactes i, a la vegada, aprofitar el gran potencial que tenen els boscos com a proveïdors de recursos naturals renovables, a través d’un millor coneixement sobre el funcionament dels boscos, la gestió forestal sostenible i multifuncional, i innovació en relació amb la bio economia associada als boscos. La investigació en sistemes agroforestals i l’efecte de la gestió en la conservació dels serveis ecosistèmics també son clau per avançar cap aquest propòsit. Per a això, és imprescindible el treball conjunt d’equips multidisciplinaris des de l’àmbit científic i tècnic, i polítiques forestals que donin suport a aquestes línies de treball i objectius.

I la ciutadania, és conscient de la riquesa forestal de Catalunya, més enllà de les zones en les quals, por motius productius, es té una estreta relació amb les nostres muntanyes? Aquest concepte de “multifuncionalitat dels boscos” de què es parla tant…

La societat no és conscient, en general, de la riquesa forestal de Catalunya i dels béns i productes que ens ofereixen els boscos, si bé en els darrers anys crec que s’ha fet una tasca de comunicació més gran a través dels mitjans. Molts dels serveis ecosistèmics dels boscos són vitals per al benestar de la societat: oxigen, fixació de carboni, regulació dels cicles hidrològics, protecció del sòl, biodiversitat, lleure a la natura. A més, la fusta procedent dels boscos té múltiples aplicacions: font d’energia renovable (llenyes, biomassa), embalatges, construcció, ebenisteria, fibres vegetals, etc. Els productes no fusters del bosc català, com el suro, els bolets, els pinyons, les plantes aromàtiques i medicinals, la caça, les pastures, també són un actiu de primera magnitud a Catalunya.

És important que la ciutadania sigui conscient d’aquest potencial i de l’important rol que té el bosc en la provisió d’aquests múltiples productes i serveis, i en la generació de riquesa i llocs de treball.

Coneix la ciutadania perquè serveix la investigació forestal i en quins aspectes de les polítiques públiques pot intervenir? Dit d’altra manera, en quina mesura condiciona, o com canvia la investigació forestal la vida dels ciutadans?

Crec que la ciutadania té altres prioritats per a l’àmbit de la investigació, sobretot les relacionades amb sanitat i salut, innovació tecnològica, energia, transport, etc., per això és molt important que la ciutadania entengui que precisament la ciència forestal pot contribuir a una millor qualitat de vida dels ciutadans, doncs, com comentava abans, si no preservem els nostres espais forestals els podem perdre (el cas més clar són els incendis forestals), amb conseqüències greus per al benestar general. Els ciutadans haurien d’exigir als governs que inverteixin en la conservació i la reivindicació d’aquesta gran infraestructura verda que tenim.

Des de l’anterior Congrés Forestal (Plasència, 2017), ens hem enfrontat a una pandèmia mundial, un fet sense precedents a la història moderna que ha canviat la nostra vida, des de les esferes més privades a les públiques. D’alguna manera ha influït aquesta pandèmia en algun aspecte de la investigació forestal? Ha estat un revulsiu per a alguna línia de recerca o de cerca de la innovació?

La pandèmia ens ha marcat en molts sentits, hem viscut de primera mà que som vulnerables, també com n’és d’important la ciència. Crec que la situació viscuda també ha fet que la societat sigui més sensible a tot el relacionat amb el canvi climàtic, i sigui més conscient de com és de gran la naturalesa i com és de rellevant preservar-la. En aquest sentit, la ciència forestal té un rol crucial i penso que hi ha línies de recerca forestal que s’han vist o es veuran reforçades en un futur molt proper, com ara les relacionades amb riscos i pertorbacions en l’actual context de canvi i amb la conservació dels recursos hídrics i la biodiversitat, temes que abordem en aquest CFE8 en profunditat.

Més informació a www.congresoforestal.es o a comunicacion@congresoforestal.es