Arbeca ha inaugurat un tram de via verda que segueix el recorregut del Canal d’Urgell

Arbeca ha inaugurat un tram de via verda seguint el recorregut del Canal d’Urgell amb el propòsit de recuperar la banqueta arbrada del Canal, al seu pas per la localitat. Es tracta d’una via verda que uneix la vila amb la Fortalesa dels Vilars seguint el recorregut del Canal.

El tram que s’ha recuperat comença a l’antiga casilla situada al davant de l’Avinguda del Canal i arriba a la casilla de Vilars. Per a fer-ho possible l’Ajuntament d’Arbeca hi ha destinat fons propis per a dur a terme la seva plantació i manteniment, en tres hiverns en jornades de participació ciutadana s’han plantat 354 arbres, dels quals 95 son roures, 131 freixes de fulla petita i 128 lledoners.

Una part rellevant d’aquest tram de via verda és la recuperació de les passarel·les que antigament hi havia al davant de les dues casilles, recuperació que ha estat possible gràcies a la cessió en precari que ha efectuat l’Ajuntament de Lleida d’una passarel·la mòbil de vianants del parc de la  canalització del riu Segre que estava en desús i s’ha aprofitat per a fer les noves passarel·les que uniran els marges del canal d’Urgell.

Aquesta via verda ha estat possible gràcies a la col·laboració i suport dels Canals d’Urgell que a la darrera plantada ha aportat 80 lledoners.

La via verda més llarga d’Europa al voltant dels Canals d’Urgell

A l’acte d’inauguració hi va assistir el president de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, que ha felicitat el municipi per fer possible el projecte així com a les administracions que hi han col·laborat. “Esperem que aquesta actuació sigui un mirall per a la resta del territori i entre tots puguem anar desplegant aquesta infraestructura verda de 325 quilòmetres al voltant dels Canals d’Urgell en els propers anys, juntament amb la modernització de la nostra zona regable” ha puntualitzat, en referència al projecte mediambiental paral·lel a la modernització del Canal d’Urgell i que preveu la via verda més llarga d’Europa.

Aquest any es commemora el 160 aniversari del reg de la primera finca del Canal d’Urgell. En aquest marc temporal un dels projectes estratègics de país és la modernització dels Canals d’Urgell. El Canal d’Urgell fou construït ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades.

La infraestructura hidràulica més important de Catalunya es troba en ple procés de modernització. Del reg a manta actual es passarà a un regadiu intel·ligent, que permetrà regar des del mòbil. Una revolució de l’aigua però també de l’economia que convertirà les terres de Lleida en el rebost de Catalunya. En un context de creixement de la població i de falta d’aigua, un regadiu més eficient permetrà crear més varietat de cultius i fer-los més rentables. A la vegada és el context ideal per la creació de noves indústries, més llocs de treball i en definitiva, una oportunitat per frenar el despoblament.

Garantia de l’autosuficiència alimentària de Catalunya

La Modernització dels Canals d’Urgell garantirà l’autosuficiència alimentària de Catalunya i garantirà la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua. “És per aquest motiu que aquest és un projecte estratègic de país que no podem finançar només els regants perquè reportarà un benefici que va més enllà del propi. Implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne l’ecoturisme.

El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

“La creació de 325 Km d’infraestructura verda al voltant dels Canals d’Urgell que preveu el projecte ens convertirà en una de les vies verdes més llargues d’Europa i això significa un benefici per la gent del territori i la possibilitat d’atreure un turisme familiar i de qualitat” ha subratllat Ros.

Una segona revolució de l’aigua que ha de frenar el despoblament rural

En definitiva, la modernització del Canal d’Urgell ha de representar una segona revolució de l’aigua. Generarà multitud de valors, des del punt de vista social, econòmic, mediambiental i estructural, per conformar el nou model de la Catalunya del segle XXII.

Generarà una major riquesa, una major resiliència del sector agroalimentari. Equilibri social i territorial. Igualtat. Producció agrícola més eficient i sostenible mediambientalment, que redunda en la millora de la qualitat de vida del territori.

El despoblament rural i l’abandonament dels boscos, sumat a l’emergència climàtica, fan un còctel perfecte per als incendis. Els incendis no són res estrany, hi han estat sempre, però els factors que els afavoreixen han empitjorat. La disminució de les activitats agràries i ramaderes propicien els focs en un context de poca pluja i molt sotabosc. “No tenim el país endreçat”.

Ros ha explicat: “No veig el futur sense la modernització dels Canals d’Urgell, és una oportunitat però també una obligació que ha d’emprendre amb il·lusió el sector agrari, però sol difícilment ho podrà fer, per una qüestió de costos i de mala rendibilitat, per això cal que la societat ens ajudi perquè després ho puguem revertir cap a la societat i si d’alguna cosa ens lamentem és que ja fa vint anys que s’hauria d’haver produït”. I ha afegit: “No podem continuar fent les coses com fa 160 anys. Amb la modernització tindrem més oportunitats per poder crear noves indústries agroalimentàries, noves oportunitats i ser competitius amb productes de més valor afegit en un món global”

Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.