Ecologistes, sindicats i pagesos reclamen reunir-se per trobar eines de gestió per preservar la plana de Vic

Ecologistes, sindicats, pagesos, entitats i associacions de veïns s’han unit per reclamar noves eines de gestió per a la Plana de Vic. Alerten que hi ha un “equilibri fràgil” entre el mosaic agroforestal i la trama urbana, que segueix expandint-se, i que cal preservar la “riquesa” i el sòl agrari de la zona perquè és limitat. “No es tracta de deixar de créixer ni de deixar tenir sectors industrials, però cal asseure’ns i veure cap a on volem anar”, afirma un dels membres de la plataforma Per Una Plana Viva, creada fa un any i mig. Entre les accions que proposen hi ha desplegar la llei d’Espais Agraris de la Generalitat, impulsar un pacte pel territori amb tots els agents i tenir una estratègia conjunta i supramunicipal.

“No sabem cap on es va, no hi ha un pla comú per a la Plana de Vic”, destaca Xevi Crosas, un dels membres de la plataforma i representant del Grup de Defensa del Ter, que aplega més de 40 entitats de diferents àmbits com ara l’excursionisme, l’ecologia, les associacions de veïns, sindicats i ramaders, entre d’altres. Explica que porten un any i mig fent xarxa i repensant el model de planificació territorial perquè sigui “més sostenible”.

El punt de partida, afirma, és “ser propositius, no reactius” i buscar la implicació de tots els agents per abordar temes de país. “Cal una coordinació territorial, molts temes són molt més grans que els municipis i la gestió que en puguin fer”, destaca. I posa l’exemple dels polígons industrials: “Si cada municipi fa el seu, son 30 polígons a la zona i potser es podria fer diferent, escollint el millor lloc i preservant la resta de sòl o mancomunant-ne algun”, afirma.

En aquest sentit, remarca que la plana de Vic és “molt rica” en sòl agrari i està convençut que jugarà un paper molt important per a la transició alimentària del futur. La covid-19 i la guerra a Ucraïna han mostrat les “vulnerabilitats” de dependre de fora. Per això defensa la necessitat de relocalitzar l’economia i també l’alimentació. Per Crosas, “no tindrà sentit posar plaques solars a la plana si seguim alimentat pocs amb soja d’Amèrica del Sud, és un desgavell”. I aquest és un tema, subratlla, que interpel·la tota la societat, no només als pagesos.

Tenir noves eines i arribar a consensos

Un altre membre de la plataforma, Gil Erra, que també representa el Club Excursionista de Calldetenes admet que un dels detonants de la creació de la plataforma van ser els projectes de macroparcs solars a la zona. “Vam veure la necessitat d’unir-nos”, debatre sobre com s’ha de fer la transició energètica i com s’ha de créixer a nivell urbanístic per evitar repetir errors com ‘booms immobiliaris’ i crisis econòmiques i socials.

Des de la plataforma defensen que calen noves eines de planificació. Per això proposen desplegar el pla territorial específic de la Llei d’Espais Agraris, aprovada pel Parlament el 2019, que ha de servir “per protegir i posar en valor els espais agrícoles” a Osona. També reclamen arribar a un pacte pel territori amb tots els agents econòmics i socials per traçar una “estratègia conjunta”, recollida també amb el que es coneix com a Carta del Paisatge.

Segons Erra, la Plana de Vic estava formada per petits pobles amb moltes masies disperses i un mosaic agroforestal que ara cal preservar. “Demanem a la Generalitat i a la resta d’administracions treballar conjuntament, desenvolupar aquestes eines i tenir molt en compte que estem en una línia de no retorn; cal encaminar-nos en la millor direcció possible” afirma.

L’objectiu final, remarca Crosas, és arribar a consensos. “Hi hem de ser tots els actors, encara que les solucions proposades no ens agradin del tot, perquè això són els pactes, cedir per intentar garantir un mínim de protecció i defensa del territori”, afirma. També admet que actualment no compten amb la implicació d’empresaris ni altres agents econòmics i que aquesta és una de les línies de treball que hauran de reforçar.

Una moció aprovada per plens municipals

Totes aquestes demandes estan recollides a una moció que des de fa uns dies ja han aprovat alguns ajuntaments com el de Manlleu, Torelló, Folgueroles i Els Hostalets de Balenyà. Amb aquesta iniciativa la plataforma volen donar-se a conèixer, arrencar compromisos i seguir “fent xarxa”. El text també reclama al Consell Comarcal la creació d’un banc de terres que funcioni com una Agència Local per a la promoció de la pagesia.

La Generalitat veu possible desplegar un pla territorial agrari

Des del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat veuen factible el desplegament d’un pla territorial agrari a Osona, tal com s’està fent al Penedès. “Tenim la metodologia feta”, afirma el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, que admet que la idea és anar-ho desplegant començant en aquells indrets on hi hagi més demanda i predisposició. Aquest tipus d’eines requereix de “molta participació” del territori, tenir clar quins agents volen formar part del procés i quines son les zones agràries de més valor que es volen protegir.

Segons Anson, el repte és aconseguir “combinar” els interessos de l’activitat agrària amb els interessos de desenvolupament econòmic. “Com fer la transició energètica amb les energies renovables i com preservem la capacitat agrària, que és la producció d’aliments?”, aquest és el gran tema que hi ha sobre la taula, admet. En aquest sentit, remarca que el sòl és un recurs natural no renovable, que, un cop utilitzat, “difícilment es pot tirar enrere”. I això passa per “no malmetre els recursos bons”, com ara la terra més fèrtil. Per tot plegat, Anson anima a tots els agents la Plana de Vic a treballar plegats en aquest debat i avançar en una bona planificació territorial. “Tenim la possibilitat i la necessitat de fer-ho, però ho hem de fer bé”, conclou.