La FAC pretén donar a conèixer el seu model organitzatiu i es reivindica com a sector estratègic

La rellevància del sector avícola dins l’economia catalana i la importància de què es reconegui el valor del seu model organitzatiu, que ha estat clau per a situar l’avicultura com el segon sector en contribució a la producció final agrària de Catalunya –només darrere del porcí^[1]–, ha estat una de les principals reivindicacions de la Federació Avícola Catalana (FAC) durant l’assemblea general de l’entitat, que agrupa la majoria de les empreses productores d’aviram i d’ous de Catalunya. La trobada va tenir lloc dimecres a la tarda a Vilafranca del Penedès i va comptar amb la presència de la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, qui va assistir a l’acte en representació de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

Al sector avícola hi ha la percepció generalitzada que existeix un coneixement insuficient de la seva estructura i del sistema d’integració, que fa que les integracions siguin percebudes erròniament com a grans empreses, fins i tot per part de l’administració. Aquesta manca de comprensió dificulta l’articulació de propostes adequades per al sector des de les institucions públiques.

Dins el sector avícola hi ha integracions de totes les mides, fins i tot algunes molt petites. També són diverses pel que fa a l’activitat i es donen en diferents baules de la cadena de producció, ja que n’hi ha d’engreix però també de reproductores, de recria o de ponedores. A manera d’exemple, pel que fa a l’activitat d’engreix de pollastre i gall dindi, pràcticament el 50% de la producció està en mans d’un gran nombre d’integradores de mida mitjana i petita, que acullen moltes explotacions repartides per tot el territori. D’altra banda, el sector avícola es compon també de granges independents que complementen aquest model de producció i que afegeixen diversitat i complexitat al sector.

En paraules del president de la FAC, Joan Anton Rafecas, “el sistema d’integració és un model d’estructura econòmica de l’avicultura que ha demostrat la seva validesa per l’alt grau d’eficiència, competitivitat i arrelament al territori. És un model que conviu perfectament amb una avicultura de base familiar, però que està altament professionalitzada i del que formen part moltes petites explotacions de tot el territori.” Rafecas va afegir que “la integració de l’avicultura ha tingut un paper decisiu en l’evolució del sector avícola i ens ha permès assolir un altíssim grau de professionalització i eficiència en un temps relativament curt i arribar als nivells actuals de qualitat, bioseguretat, benestar animal i sostenibilitat, motiu pel qual és modèlic dins el sector ramader. Les integracions estableixen sinergies entre integrats i integradores, on el benefici és mutu, i permeten al sector funcionar de manera eficient i mantenir un creixement conjunt, així com unir recursos per a assolir els reptes que enfronta.”

Per al sector avícola és important que l’administració tingui en compte com és i com funciona el sector, per tal de poder donar resposta a les seves necessitats específiques i evitar situacions com la que es va produir l’any 2020 durant la crisi que van patir les empreses a causa de la situació derivada de la pandèmia de Covid-19. Aleshores no es va poder comptar amb l’ajuda de l’administració per a pal·liar els efectes de la crisi i les empreses avícoles no van poder accedir a les ajudes que es van adreçar a la ramaderia, ja que aquestes no van tenir en compte les particularitats ni les necessitats del sector.

“Cal promoure un millor coneixement del sector, de com s’estructura i com funciona per part de l’administració catalana, el que considerem que és imprescindible per a la presa de decisions estratègiques davant les necessitats més amatents per al sector i per al desenvolupament de polítiques públiques que ens afecten i que marcaran profundament la nostra activitat en el futur“, va concloure Joan Anton Rafecas.

^[1] Els sectors porcí i avícola sumen el 93% de la producció de carn a Catalunya.

La necessitat d’un nou sistema representatiu pel sector agroalimentari català

Un altre obstacle que es troba el sector avícola català per al seu desenvolupament és la representació insuficient en els espais d’interlocució amb l’administració catalana. Aquesta representació no es correspon ni amb la realitat del sector ni amb la seva rellevància com a sector estratègic en l’economia catalana.

La FAC considera que l’administració de la Generalitat té pendent dotar al sector agroalimentari català d’un sistema representatiu més adient. L’actual té diverses mancances, com ara que no hi està representada la indústria agroalimentària, a banda de la cooperativa, ni les empreses productores, tant les que formen part d’integracions com d’altres tipus.

El sector avícola, concretament, requereix una representació adequada a la seva dimensió i estructura, que li permeti participar en les estratègies sectorials del Departament d’Acció Climàtica. A causa de l’escassa presència que té en l’actualitat, el sector no ha tingut l’ocasió de participar en el disseny de la nova Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea, que s’ha abordat recentment i que podria incloure línies de suport tant als avicultors com a la indústria avícola. En aquest cas ha estat una ocasió perduda per a les empreses i els avicultors a l’hora de sol·licitar ampliacions en pressupost i beneficiaris i l’extensió dels calendaris, en les ajudes per a millores en benestar animal.

Liquiditat i ajudes per a l’eliminació de les gàbies en ponedores, les necessitats més urgents

El sector avícola ha sol·licitat recentment al Departament d’Acció Climàtica una línia específica de suport per poder assumir els canvis que suposa l’eliminació progressiva de la cria de ponedores en gàbies, atès que moltes empreses no han completat l’amortització de la reconversió d’aquest sistema de producció del 2012, quan es van substituir totes les gàbies per gàbies enriquides.

La situació geopolítica actual i el fortíssim increment dels preus de les matèries primeres i altres costos de producció, estan provocant una manca de liquiditat a les empreses i els avicultors. L’Administració ha proposat una línia específica de finançament per a alleujar la tresoreria que tot i la seva urgència, està trigant a materialitzar-se. La FAC ha demanat a la directora d’Agricultura i Ramaderia més celeritat per tal de no posar en perill la continuïtat de les empreses.

Els reptes de futur: la influença aviària, la sostenibilitat i la reconfiguració del sector carni

D’entre els nombrosos reptes que enfronta el sector avícola, Joan Anton Rafecas va voler destacar la importància de coordinar esforços amb l’administració per a implantar nous sistemes de lluita i control de la influença aviària altament patògena, en el termini més curt possible. “La influença aviària és una amenaça que cada cop ens preocupa més. La malaltia ha canviat, s’ha estès tant geogràficament com en el temps i s’ha fet evident la necessitat de noves estratègies de lluita”. Demanem a les administracions treballar a tots nivells per a desenvolupar aquestes noves estratègies al més aviat possible. La vacunació és la mesura que es considera més necessària per als pròxims anys i ja compta amb el suport dels representants polítics de la Unió Europea. Des del sector coincidim en la valoració d’afegir la vacunació a la bioseguretat i la vigilància com a estratègies de lluita i evitar les pèrdues que provoca aquesta malaltia.”

Durant l’assemblea es va posar en relleu que el sector ha de continuar treballant per a fer valer els productes avícoles, tant la carn d’aviram com els ous, que són aliments frescos, naturals i amb un gran valor nutritiu, necessaris per a una dieta mediterrània sana i equilibrada, i que formen part indissoluble de la nostra cultura alimentària.

La sostenibilitat també és un tema clau per als productors avícoles. Rafecas s’hi va referir afirmant que “les empreses avícoles, com a part activa de la societat, estem compromeses amb la necessitat d’una ràpida adaptació als nous condicionants als quals ens obliga el canvi climàtic. Les obligacions de les empreses de la Unió Europea s’estan incrementant de manera exponencial i cal que tots els agents del sistema econòmic i social en siguem conscients perquè aquesta adaptació no impliqui ni pèrdua de capacitat productiva al país ni pèrdua de competitivitat.”