El Govern aprova la implantació del Geoblau, un sistema de geolocalització d’embarcacions pesqueres

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Decret per a la implantació del sistema de geolocalització d’embarcacions pesqueres Geoblau, que en la seva tramitació ha comptat amb el suport de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. El Reglament preveu la instal·lació de dispositius de geolocalització a tota la flota pesquera amb port base a Catalunya, amb un desplegament per segments de flota que començarà el 2023. Els dispositius permeten conèixer la posició, el rumb i la velocitat de les embarcacions, però el principal valor afegit del sistema rau en el programari de Geoblau, actualment en desenvolupament i cofinançat al 90% amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca.

Aquest programari integra les localitzacions amb d’altres bases de dades de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, afegint-hi la informació relativa als vaixells i els permisos de pesca, les delimitacions geogràfiques que ordenen l’activitat pesquera professional, o la informació sobre les captures que diàriament es reporten a les llotges catalanes.

Així, malgrat que es tracta d’un sistema concebut en primera instància per a la inspecció i control de l’activitat pesquera a l’empara del Reglament (CE) 1224/2009 del Consell, de 20 de novembre, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, les aplicacions més rellevants són en l’àmbit de la gestió sostenible i dels recursos pesquers amb criteris bioeconòmics, ja que amb l’explotació històrica de les dades acumulades, tutelada per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), es millorarà el coneixement sobre la distribució espacial de l’activitat pesquera i es generaran serveis i productes orientats a la rendibilitat econòmica i la sostenibilitat del sector.

Actualment s’està duent a terme una prova pilot de desplegament d’aquest sistema, que es va iniciar al desembre de 2021 i compta amb la col·laboració de 100 embarcacions repartides pels ports de les Cases d’Alcanar, la Ràpita, l’Ametlla de mar, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Arenys de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués i Llançà. Més concretament, hi col·laboren les barques adherides al Pla de gestió per a les embarcacions de marisqueig amb dragues per embarcació, els comitès de cogestió pesquera de la modalitat de la sonsera, de la sèpia dels golfs de Pals i Roses, del Pla de gestió de la pesca al cap de Creus, i algunes barques voluntàries que han permès abastar totes les modalitats pesqueres en aquesta fase.

Es tracta de dispositius de seguiment de flotes pesqueres d’última generació que s’alimenten exclusivament amb els panells solars integrats, o poden combinar aquesta font d’alimentació amb la connexió al sistema elèctric de les embarcacions. Els dispositius envien la informació a un servidor central d’emmagatzemament de les dades a través de la xarxa de telefonia mòbil GSRM i un cop allà poden alimentar els sistemes de seguiment de la flota en temps real, a l’hora que s’integren en un repositori històric de localitzacions que permet desenvolupar noves eines per a la promoció i gestió sostenible dels recursos pesquers del litoral català.