La població de cabra ibèrica es comença a estabilitzar després de l’entrada del paràsit de la sarna a Catalunya

Des de l’entrada del paràsit de la sarna a la part catalana del massís del Port l’any 2015, la població de cabra ibèrica s’ha reduït un 85%. El cens més baix es va registrar l’any passat (504 exemplars), però enguany se n’han censat 540 i des de la Reserva Nacional de Caça es considera un indicador “d’estabilització” de la població. Per alentir l’expansió de la malaltia entre les cabres del Port es va aplicar “un buit sanitari” i altres mesures. En altres reserves o territoris com Andalusia, la sarna pràcticament ha extingit la cabra salvatge. La malaltia no s’erradicarà, però les cabres generen immunitat a l’àcar que la provoca i la incidència ha baixat molt, enguany amb només els 3% de les cabres (17) del cens amb símptomes de sarna.

La cabra muntesa (o salvatge) viu a la península Ibèrica i és un dels bòvids del gènere a Europa, juntament amb les cabres salvatges dels Alps (o íbex) i les del Caucas – a més de les domèstiques-. A la Reserva Nacional de Caça dels Ports, l’any 2015, abans de l’impacte de la sarna, hi havia una mica més de 3.620 exemplars de cabra ibèrica. L’epidèmia que ha provocat aquesta malaltia infecciosa de la pell ha provocat la mort del 85% dels animals a la part catalana del massís, però en el cens que es va fer aquest passat hivern, el nombre d’exemplars ha remuntat respecte de l’any anterior, de 504 exemplars a 540.

El director de la Reserva Nacional de Caça dels Ports, Josep Vicenç Jovaní, ha celebrat poder parlar “d’estabilització” de la població després d’uns anys de molta mortalitat. “De qualsevol epidèmia com aquesta, es produeix una mortalitat del 85% dels animals i després s’assoleix una densitat molt baixa en què el paràsit no es transmet tan fàcilment. La població agafa immunitat i es va recuperant l’espècie”, ha descrit Jovaní.

El director de la Reserva ha insistit que una vegada els animals “han aconseguit la capacitat de sobreviure”, la incidència baixa. Actualment, només s’han detectat 17 cabres munteses amb símptomes de sarna (un 3% del cens) quan l’any passat van ser 73 (prop del 15,5% del cens). Amb aquesta situació, la Reserva Nacional de Caça dels Ports pot plantejar la possibilitat d’introduir nous ramats de cabres portades de fora del territori. “Es plateja i s’està parlant” de fer-ho amb exemplars de la zona de la serralada de Montserrat. Primer se situarien al tancat cinegètic que hi ha al parc natural i, un cop adaptats, se soltarien pel massís.

Aquest tancat va ser una de les mesures que ha permès mantenir l’espècie al Port. L’impacte del paràsit de la sarna a les cabres ibèriques va fer saltar les alarmes al País Valencià a principis dels anys 2000. El tancat cinegètic sanitari de la Reserva Nacional de Caça dels Ports es va posar en marxa el 2010 per estudiar l’espècie, per protegir-la i per prevenir el contagi de la malaltia, si es produïa. S’hi van introduir set mascles, deu femelles i tres cries.

Quan la sarna va començar a escampar-se als Ports, “es va intentar fer un buit sanitari”, amb un seguiment i control minuciós de l’estat de salut de tots els exemplars, amb abatiments dels animals amb més símptomes i que no podien sobreviure -perquè tinguessin “una mort digna”-, així com altres mesures com l’aplicació puntual de pinsos tractats en algunes zones, uns “sistemes de fre” perquè la mortalitat no fos “tan ràpida” i que permetés alentir l’expandiment del paràsit.

Malaltia endèmica

La sarna serà a partir d’ara i “durant dècades”, una malaltia “endèmica” entre les cabres salvatges dels Ports. No es pot erradicar, però l’espècie s’adapta, i a través de “la selecció natural” crea immunitat de grup. El director de la Reserva Nacional de Caça dels Ports ha apuntat que per diverses circumstàncies, hi haurà brots, cada cert temps i de manera periòdica. En canvi, la mortalitat que ha provocat l’epidèmia aquests anys difícilment es repetirà. “En situacions d’estrès, per exemple per falta d’aliment en una situació de sequera, l’animal té més vulnerabilitat a qualsevol malaltia. Pot ser que la sarna propiciï altres malalties o viceversa, però tenim clar que els animals que han quedat són molt més forts”, ha defensat Jovaní.

La davallada de la població no ha afectat la distribució de la població arreu del massís dels Ports ni la sarna ha afectat el seu hàbitat. Es mantenen moltes de les àrees de poblacions estables i es confia amb la recuperació de l’espècie es vagin estenent a llocs on han desaparegut. La cabra ibèrica busca sobretot les zones on troben més aliment i més refugi, i “on els és fàcil viure i sobreviure”. La mortalitat de la cabra salvatge tampoc ha suposat un impacte en la biodiversitat, només una lleu afectació a espècies com els voltors, perquè la cabra muntesa no té “un gran depredador” als Ports que s’hagi vist afectat per la reducció del nombre d’animals.