Prop d’un centenar de persones han acompanyat aquest dilluns els cavalls i eugües que passaran tot l’estiu als prats de les Bulloses, entre l’Alta Cerdanya i el Capcir, a la Catalunya del Nord. Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, enguany s’ha recuperat la festa i per primer cop també s’ha donat l’opció de fer l’acompanyament de les vaques durant el cap de setmana. Tot i això, el nombre de caps de bestiar s’ha vist reduït a uns 180, ja que els cinc ramaders de la localitat s’han hagut d’adaptar a una normativa sanitària francesa sobre la Rinotraqueïtis Infecciosa Bovina i el Virus de la Diarrea Viral Bovina per poder travessar per aquesta banda de la frontera, fet que els ha comportat el sacrifici de gairebé la meitat d’animals.
La tradició de la transhumància té un origen mil·lenari a Llívia (Cerdanya) i en la darrera dècada s’ha anat obrint al públic amb l’objectiu que aquest en gaudeixi i sigui també conscient de la importància del sector primari. El fet que enguany el festiu de la Segona Pasqua s’hagi estès a tota Catalunya i que també sigui festa a França ha contribuït a què s’hi hagi sumat més gent a la festa, segons ha explicat l’alcalde d’aquesta localitat cerdana, Elies Nova. El punt de sortida ha estat el parc de Sant Guillem, des d’on s’han recorregut els gairebé quinze quilòmetres, amb un desnivell d’uns 800 metres, que el separen de les Bulloses.
De fet, aquestes pastures d’alta muntanya, situades a uns 2.000 metres d’altitud, són propietat del municipi llivienc i tenen una extensió d’uns quinze quilòmetres quadrats, gairebé similar a la de l’enclavament. A banda de l’acompanyament en el camí de la transhumància, la festa inclou un dinar de germanor, al qual s’hi han apuntat prop de 300 persones, tal com ha explicat Nova.
Per la seva banda, el ramader Venanci Agustí ha detallat que la voluntat de convertir la transhumància en una festa és la d’aconseguir que es valori més el sector, tenint en compte que ha aquest s’ha vist reduït en favor del turisme. Així, assegura que la iniciativa ha estat un “encert” per fer pedagogia sobre les tasques que fan els pagesos i ramaders en la conservació de l’entorn i la necessitat que tothom s’hi impliqui.
Pel que fa a l’adaptació que ha calgut fer a la normativa francesa, aquesta ha consistit, a la pràctica, en convertir Llívia en una “illa sanitària” on els ramaders s’han acollit, de forma voluntària, a un pla de prevenció i control per eradicar la Rinotraqueïtis Infecciosa Bovina (IBR) i el Virus de la Diarrea Viral Bovina (BVD). Agustí ha deixat clar que aquests virus no afecten el consum humà, tot i que ha dit que sí interfereixen en la producció dels animals.
La polèmica va sorgir la primavera de 2021, quan les autoritats franceses van alertar que només les vaques amb resultat negatiu d’IBR i que haguessin estat vacunades podrien creuar per territori francès per arribar a les Bulloses. L’argument per prohibir el pas dels animals es feia en aplicació de la normativa europea que impedeix la mobilitat del bestiar positiu d’aquesta infecció tot i haver estat vacunat prèviament. Després de les queixes dels ramaders, que no havien estat alertats amb antelació per cap administració, es va fer una excepció per un any tenint en compte que el lloc d’arribada era un terreny propietat del municipi de Llívia i amb la condició que tots els exemplars estiguessin vacunats.
