Jordà es compromet a recuperar i mantenir la biodiversitat a Catalunya, tot i la situació de crisi ecològica

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, acompanyada de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, i del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha presentat aquest passat divendres a la Fageda d’en Jordà el full de ruta del Govern en matèria de biodiversitat.

La consellera ha refermat “el compromís del Govern en la restauració i conservació de la biodiversitat del país, que ha situat la transformació verda com un dels seus quatre pilars transformadors”.

L’informe “L’estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya” indica que Catalunya ha perdut una mitjana d’un 25% de biodiversitat els darrers 17 anys. Jordà ha manifestat la seva preocupació per aquesta tendència, però s’ha mostrat convençuda que “la nostra acció decidida pot fer que aquesta es recuperi ràpidament i retornar-li el potencial per proporcionar-nos benestar, salut i prosperitat”. “Estem en una situació de crisi ecològica, és evident, però també en un escenari d’oportunitat per canviar maneres de fer que ja no funcionen ,i promovent solucions basades en la natura”, ha dit la consellera.

En aquest sentit, Jordà també ha apostat per una estratègia col·lectiva i participada per “sumar esforços i acció a escala global, per recuperar la natura degradada i contribuir a assolir els Objectius de desenvolupament sostenible, per situar Catalunya al nivell que ens exigeix Europa en matèria de conservació de la biodiversitat”. “Des del Departament d’Acció Climàtica i el Govern apostem fermament per reforçar l’ambició de les polítiques i objectius de conservació de la natura, amb el clar objectiu de revertir la tendència de pèrdua de biodiversitat el 2030 i que puguem retornar a nivells segurs en un horitzó 2050”, ha conclòs la consellera.

Un full de ruta que incideix en quatre àmbits

L’estratègia presentada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es materialitza en quatre àmbits concrets. Un primer àmbit es refereix a la posada en funcionament d’una acció estructural i organitzativa que es concretarà, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de la Natura. En aquest sentit, recentment s’han celebrat les primeres reunions del grup motor de l’ens i es preveu que a finals d’any s’iniciarà la tramitació del decret que ha de culminar l’any 2024 amb la creació de l’Agència.

L’acció executiva es centrarà en el desplegament efectiu de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, i en l’àmbit legislatiu s’impulsarà la nova llei de la natura de Catalunya, amb la finalitat disposar d’un marc legislatiu actualitzat a la realitat ambiental i social del moment que vivim al nostre país.

En aquest sentit, l’any 2022 s’ha d’iniciar el procés d’elaboració de la nova llei amb l’objectiu d’aprovar-la abans que finalitzi aquesta legislatura.

Així mateix, s’ha anunciat l’inici de l’elaboració de fins a vuits plans de protecció dels parcs naturals de Catalunya, tres dels quals s’iniciaran ja aquest 2022 (Delta de l’Ebre, Delta del Llobregat i l’Alt Pirineu). El 2023 s’iniciaran els plans referents als Aiguamolls de l’Empordà, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Precisament sobre aquest darrer, ja s’han iniciat els treballs per a la seva creació i el proper setembre s’iniciarà el procés participatiu amb l’objectiu que el Parc sigui una realitat l’any 2025.

Finalment, s’aposta per impulsar una acció participativa i transformadora amb la participació directa de la ciutadania, la implicació i l’ajuda dels sectors productius i el compromís de tothom. En aquesta línia, per exemple, s’ha iniciat una col·laboració estable amb la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona i la Diputació de Lleida per sumar esforços en la planificació i gestió de la biodiversitat.