L’Ametlla de Mar ofereix les restes de posidònia del litoral com a adob per als pagesos

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) ofereix les restes de posidònia perquè els veïns i veïnes, especialment els pagesos, les usi com a adob. Amb les llevantades, a les platges i cales urbanes del municipi s’acumulen moltes restes de posidònia perquè el litoral de la Cala és molt ric en praderies d’aquesta endèmica planta marina del Mediterrani. Abans de Setmana Santa es neteja i es retiren i enguany han decidit recuperar un ús que ja tenia. “La gent gran ens recordava que això s’aprofitava per adobar els trossos o fins i tot per alimentar els animals en èpoques més dures”, ha explicat Vicenç Llaó regidor de Medi Ambient. La pràctica suposa un estalvi al consistori i als usuaris i dona “una segona vida” al recurs natural.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha retirat de les platges i cales urbanes uns 700 metres cúbics de restes de posidònia, acumulades aquest hivern. Durant setmanes ha estat dipositada en un aparcament de camions que hi ha a l’entrada del poble. Tothom qui en vol, la pot agafar gratuïtament per fer-la servir com a adob, una pràctica que ja feien els avantpassats i que permet estalviar i reutilitzar un recurs natural de les platges caleres.

El regidor de Medi Ambient, Vicenç Llaó, ha assegurat que la iniciativa “ha funcionat” i que molts ciutadans, sobretot pagesos, n’han recollit. Aquesta setmana, a més es traslladaran les restes de la planta marina que encara queden a l’abocador municipal i es pot aprofitar la maquinària per omplir camions, tractors o remolcs. Tot i que no es pot quantificar les persones que n’han recollit, Llaó confia que de cara a properes campanyes, amb el boca-orella, encara tindrà més usuaris.

La posidònia com a adob no necessita cap tractament especial, només amb una mica de pluja que li netegi la sal i queda llesta per fer d’adob als camps de garrofers, oliveres o ametlles que hi ha al municipi i també per a jardins i horts. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar també l’escampa a l’hivern a les platges més fràgils per evitar que perdin sorra.