Acció Climàtica comença a fer inspeccions amb sancions per assegurar un preu just al sector lleter

El litre de llet a la Cooperativa Plana de Vic s’està pagant entre 44 i 44,5 cèntims de mitjana. Els costos de producció, en canvi, se situen de mitjana un o dos cèntims per sobre. La diferència és freqüent al sector i molts ramaders es veuen obligats a recórrer a una solució dràstica: matar vaques per pagar les factures. Per detectar situacions d’abús i comprovar que no es paga per sota de cost, la darrera modificació de la Llei de la cadena alimentària permet imposar sancions de fins a 100.000 euros. En les últimes setmanes, el Departament d’Acció Climàtica ja ha començat la primera onada d’inspeccions. Alguns ramaders, però, veuen els controls amb escepticisme i esperen que les penalitzacions serveixin per compensar-los les pèrdues.

Jordi Erra és un ramader de Calldetenes amb una granja, Can Soca, d’unes 100 vaques lleteres. Assegura que el cost del seu litre de llet són 47 cèntims i l’ha cobrat a 41 cèntims de preu base més primes. “La situació és insostenible, no es pot aguantar”, lamenta.

La seva explotació s’ha anat aprimant des de fa mesos. En concret, cada mes des del desembre disposa de cinc vaques menys. Les mata per poder vendre’n la carn, que ara es paga millor, amb l’objectiu de pagar les factures. “Amb el preu de la llet no arribem a final de mes: el pinso s’ha encarit molt; la llum s’ha triplicat; el gasoil i la palla també són molt cars; i la fals no n’hi ha  perquè l’any passat hi va haver molta sequera i es va haver de comprar tot el menjar”, es queixa Erra.

La idea d’Erra és seguir matant vaques fins que el preu que cobren per la llet sigui “sostenible”. “O això o haurem d’acabar amb els pocs animals i plegar”, lamenta. De fet, el relleu generacional és un dels grans mals del sector perquè la situació és dramàtica i pocs escullen seguir amb el negoci familiar. “Tots els operadors paguen el mateix preu“, assegura Erra. “Tan Lactalis, com Pascual, com tots. Tots paguen el mateix. Continua sent el mateix càrtel de tota la vida”, critica el ramader.

En els últims 20 anys s’ha passat de 4.000 explotacions a poc més de 350. En el seu cas, el fill d’Erra ni s’ha plantejat continuar com a ramader.

Més inspeccions i sancions de fins a 100.000 euros

Per intentar revertir la situació i poder controlar que no hi hagi abusos en les diferents baules de la cadena alimentària, el Departament d’Acció Climàtica, seguint la darrera modificació de la Llei de la cadena alimentària, ha iniciat una primera onada d’inspeccions. La novetat és el fet que ara les inspeccions tenen poder sancionador. En el cas d’un operador que no pagui almenys el preu de cost, una infracció denominada greu, es podria enfrontar a multes de fins a 3.000 euros. La reiteració en aquests incompliments podria conduir a multes de fins a 100.000 euros.

La cap del servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries del Departament d’Acció Climàtica, Isabel Gomar, explica que malgrat que no és l’objectiu, “la sanció acaba sent una pressió per actuar d’acord amb la norma”. Les inspeccions també pretenen ser “com una taca d’oli” amb incidència als altres actors de la cadena. Així mateix, s’ha començat a comprovar que el cost efectiu de producció de cada productor és un dels factors que es tenen en compte en la negociació de l’oferta i en el contracte. Gomar explica que cadascun dels controls efectuats implica la revisió de totes les relacions contractuals del productor fins arribar al consumidor. De moment el Departament ha prioritzat el sector lacti, però també s’estan fent inspeccions al sector de vi i els cítrics, especialment en la baula productora.

Des de la Cooperativa Plana de Vic, el director general, Dani Bassas, posa en valor les noves inspeccions. “És una bona mesura perquè farà que els operadors almenys ens donin uns contractes a un preu just per la llet“, explica. “O força que tinguin contractes”, afegeix. De fet, segons Bassas, en alguns casos es donava la paradoxa que no hi havia ni un contracte sobre la taula. “Les inspeccions el que faran també és donar una esperança als nostres ramaders perquè veuen que passen coses i que cal seguir lluitant per aconseguir que els paguin un preu just i que les explotacions no pleguin”, afegeix.

De la seva banda, el ramader Jordi Erra no confia en les inspeccions. “Fins que no vegi els resultats hi confio gota. Ho fan per tapar l’expedient”, critica. Amb tot, es pregunta si la multa “se la cobrarà la Generalitat o serà per obligar-los a pagar el preu que no ens estan pagant des del gener”.

Exportar com a solució temporal

El director general de la Cooperativa Plana de Vic, Dani Bassas, explica que en el darrer any han guanyen uns 12 cèntims més per litre, però alerta que això no significa que ells cobrin més, sinó que el cost total per la crisi de matèries primeres i la crisi energètica ha fet que el preu pugés.

Davant aquest escenari, i en un context de manca de llet a nivell global, han decidit obrir fronteres i començar a exportar la llet. En concret una part de la seva producció l’estan venent a Itàlia, on la paguen a 47 i 48 cèntims, per sobre del preu que cobren a Catalunya. “Aquesta opció hi és, però es tracta que la llet no marxi i es quedi al territori”, ha defensat Bassas.

Donar valor a la llet com a producte essencial

Anar al supermercat i trobar-se brics de llet a un euro és inusual. De fet, la distribució ha escollit alguns aliments com a productes reclam i un d’ells és la llet. Això ha provocat que en l’imaginari col·lectiu, la llet sigui un bé “barat”, contràriament a la realitat que representen els seus costos de producció. La subdirectora d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries del Departament, Cristina Masot, assegura que és una “qüestió cultural” perquè el consumidor “no està acostumat a veure reflectit l’augment dels costos en la llet”.

“Hi ha productes, com el carburant, que darrerament han pujat 70 cèntims o un euro, i els seguim pagant. Si pugessin un euro la llet o altres productes que es consideren primaris en aquestes proporcions el consumidor no està acostumat i potser no ho acceptaria”, explica Masot. “És un problema de conscienciació i d’explicar a la societat que darrera de tots aquests productes essencials hi ha un productor que necessita guanyar-s’hi la vida”, afegeix.