L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous (Urgell) han reprès aquest dissabte les visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, una campanya que s’estendrà fins a l’agost tots els segons dissabtes de cada mes. Així, les pròximes cites seran l’11 de juny, el 9 de juliol, i la darrera el 13 d’agost. L’objectiu de la iniciativa és facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. El jaciment ibèric del Molí d’Espígol és el més gran de la Catalunya occidental. Es calcula que ocuparia una superfície aproximada d’1 hectàrea i la recerca arqueològica indica que es podria tractar de la ciutat d’Atanagrum, capital del poble ibèric dels ilergets.
Les visites mostraran també els resultats de les darreres campanyes arqueològiques que hi ha dut a terme l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que han posat al descobert noves restes de les estructures defensives de la zona est de la ciutat. La recerca apunta que en aquest sector hi hauria hagut la porta principal d’accés a la ciutat per la banda est. També s’ha pogut documentar una torre, una poterna i un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.
Equipament renovat el 2019
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va renovar durant l’any 2019 la museografia del centre d’acollida de visitants de la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni i que porta per títol ‘Atanagrum’.
Un dels elements destacats és la recreació hipotètica de com hauria sigut la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i en les interpretacions que n’han fet els arqueòlegs i és un recurs de primer ordre per millorar la comprensió del jaciment.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget és conegut el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC. i els coneixem a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps i, sobretot, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol va ser un dels assentaments urbanístics més destacats de la cultura ilergeta, un centre polític i econòmic de primer ordre que podria identificar-se amb l’antiga ciutat d’Atanagrum, la capital dels ilergets segons l’historiador romà Titus Livi.
