Acció Climàtica inverteix més de 2 milions d’euros en treballs de prevenció d’incendis a les comarques gironines

La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, acompanyada de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Girona, Elisabet Sánchez i Sala, ha explicat el Pla de prevenció d’incendis 2022-2025 a Catalunya i les principals actuacions que es fan a les comarques gironines per preparar els boscos per fer front a l’emergència climàtica que els fa més vulnerables que mai als incendis forestals.

Per explicar la importància que té la gestió forestal en la prevenció d’incendis i acompanyades de representants de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la Selva, han visitat la zona de Can Fornaca i Can Morgadella, a Riudarenes, que està ubicada en un sector d’alt risc d’incendi forestal i on de manera col·laborativa s’ha redactat el Pla d’infraestructures del sector sud de les Guilleries i s’hi han executat treballs forestals, millores de camins i dipòsits d’aigua per a l’extinció d’incendis.

La directora ha explicat el nou Pla de prevenció d’incendis 2022-2025 que té en marxa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb una inversió a Catalunya de 72 M€. Aquest nou Pla multiplica per sis el pressupost anual destinat a aquesta matèria, que passa en tot Catalunya de 3.128.000 € l’any 2021 a 18.128.000 € aquest any 2022. Amb les diferents línies d’actuació que es duen a terme, es pretén protegir i conservar els ecosistemes forestals de Catalunya amb un paisatge que també ajudi i faciliti que els incendis es puguin apagar.

A les comarques gironines, s’invertiran de manera directa 2.056.499 euros en actuacions de gestió forestal durant els pròxims quatre anys a fi de preparar els boscos per fer front a l’emergència climàtica i els grans incendis. De manera territorialitzada, s’invertiran 19,8 M€ i l’import fins a arribar a 72 M€, és a dir, 52,2 M€, es destina a les brigades del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), a ajuts a la prevenció d’incendis a propietaris privats, a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), a entitats locals i a ajuts per fomentar l’establiment i el manteniment de franges de protecció perimetral en les urbanitzacions i nuclis urbans, entre d’altres.

Infraestructures de prevenció d’incendis a les comarques gironines amb una superfície arbrada del 72,5%

La demarcació de les comarques gironines té un 72,5% de superfície forestal i un 55% de superfície arbrada, un valor superior al de Catalunya (42%) i de la UE (37%).

Els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) són massissos amb alt risc d’incendi forestal i una continuïtat de la massa arbrada en què es poden produir grans incendis. Per això, és imprescindible planificar-ne la prevenció i dotar-los d’infraestructures bàsiques (àrees de baixa càrrega de combustible, pistes forestals estratègiques i punts de reserva d’aigua), recolzada al territori i amb coherència supramunicipal per facilitar l’actuació dels mitjans d’extinció en cas d’incendi.

A la demarcació de Girona, actualment, hi ha 6 massissos designats com a PPP a més de dos de compartits amb l’Àmbit Metropolità de Barcelona i la Catalunya Central, que representen en conjunt 124.626 hectàrees, un 22,3% de la superfície total de la demarcació.

Els 6 primers PPP estan planificats i parcialment executats, i actualment s’han revisat i estan en fase d’avaluació ambiental estratègica els de Cap de Creus i les Gavarres. Els dos PPP compartits, Montseny i el Montnegre-Corredor, són en fase de planificació.

En coherència amb aquesta planificació, les inversions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es localitzen prioritàriament en els PPP per completar les infraestructures de prevenció.

Recentment, s’han fet inversions importants al massís de l’Albera i al cap de Creus, atès que la zona nord de l’Alt Empordà concentra la majoria dels incendis i la superfície cremada de la demarcació. Addicionalment als PPP, recentment s’han planificat altres massissos com el de Guilleries Sud i l’Alta Garrotxa.

L’objectiu d’aquestes infraestructures és reduir el volum de vegetació combustible existent en àrees identificades com a estratègiques on es pugui modificar el comportament de l’incendi, els efectius d’extinció tinguin oportunitats d’actuació i se’n pugui tallar la propagació. L’actuació és coherent amb altres infraestructures existents, com ara la xarxa bàsica de dipòsits d’aigua i de vials estratègics.

La implantació i el manteniment d’aquestes infraestructures es realitza en col·laboració entre el Departament d’Acció Climàtica, les administracions locals, els espais naturals protegits i les ADF.

Un projecte específic per al sud de les Guilleries

La zona que s’ha visitat està situada al sector sud de les Guilleries. Històricament, ha estat una àrea geogràfica amb grans incendis com el del Rieral a Massanes l’any 1973, el de Pinars a Lloret de Mar l’any 1979, el de can Fornaca a Riudarenes l’any 1994 o el de Mas Altaba a Maçanet de Selva l’any 2003.

El Projecte d’infraestructures estratègiques del sector sud de les Guilleries és un document redactat l’any 2018 que recull les infraestructures bàsiques de prevenció d’incendis d’aquest territori: xarxa viària, punts d’aigua i identificació dels punts estratègics. Afecta unes 28.000 hectàrees de diferents municipis, fonamentalment Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Riudarenes, Massanes i Santa Coloma de Farners. El promotor d’aquest document va ser la Federació d’ADF de la Selva i es va redactar consensuadament entre el Departament, Bombers i ADF.

Els treballs d’inversió directa del Departament en la zona de la visita es van dur a terme durant l’any 2018 i van consistir en la recuperació dels camps de Can Martí i la millora del camí d’accés. Durant els anys 2021 i 2022, es va condicionar el camí estratègic de la xarxa bàsica can Fornaca-collet de Bruguerola, cosa que ha suposat en conjunt una inversió d’uns 65.000 €.

Les ADF han desenvolupat en els últims anys diferents inversions de manteniment de camins, dipòsits d’aigua i franges auxiliars vora pistes i carreteres, amb subvenció del Departament mateix.

Les comarques gironines han rebut un 39% dels ajuts a urbanitzacions

La situació de les zones urbanes-forestals continua sent una de les principals preocupacions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i per això un dels objectius fonamentals és incentivar-ne l’autoprotecció. D’aquesta manera, enguany el Departament destinarà fins a un milió i mig d’euros a ajuntaments que facin treballs per millorar la seguretat de les urbanitzacions i els nuclis de població davant dels incendis forestals. Aquesta xifra se suma als 723.032,47 € que s’hi van destinar l’any 2021. A les comarques gironines, amb els ajuts del Departament, es va poder actuar en 98 nuclis d’urbanitzacions amb un import de 283.755 € i es van treballar 454 hectàrees. L’any 2021, es va actuar en 1.168 hectàrees; les urbanitzacions gironines amb 454 ha certificades han concentrat la part més important d’aquests treballs d’autoprotecció, concretament al voltant del 39%.

Les franges de protecció perimetral tenen una doble funció: d’una banda, serveixen per mitigar l’acció d’un foc procedent de la zona forestal per facilitar les tasques d’extinció, i, d’aquesta manera, salvaguardar els béns i les persones; d’altra banda, aquestes franges han de prevenir el progrés d’un incendi originat dins de la zona urbana i evitar que s’estengui a la massa forestal.

La Selva és una de les comarques on la interfície urbana forestal és més extensa i perillosa. El problema de la interfase urbana a la Selva és molt gran, però la implicació d’ajuntaments, el Consell Comarcal i la Diputació de Girona i la coordinació en aquest àmbit és un exemple exportable a altres territoris.

El nivell de planificació és elevat. Només 1 municipi no ha fet el plànol de delimitació amb l’aprovació exigida per normativa. En la darrera convocatòria, s’ha actuat als nuclis d’urbanitzacions dels municipis de Fogars, Lloret, Maçanet, Massanes, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu i Vidreres.

Situació actual del risc d’incendi a les comarques gironines

L’any 2020, va ser un any plujós a Catalunya. L’any 2021, va ser força sec, i enguany la sequera continua. Així, la pluviometria és deficitària a les comarques gironines des de l’any 2020, tot i que, en els darrers mesos, la pluviometria ha estat abundosa en zones de l’interior d’aquestes comarques.

Les zones que actualment presenten una situació més desfavorable serien la comarca del Baix Empordà i també la costa de l’Alt Empordà. Respecte de la situació que hi havia a començaments d’any, les pluges de la primavera han apaivagat el perill de la situació de sequera. Un episodi de pluja com el del mes de març té un gran valor i aconsegueix frenar el deteriorament de la vegetació. Aquestes pluges abundoses del març es reflecteixen en les mostres de vegetació que es prenen a la zona del cap de Creus per conèixer l’estat de la vegetació, que és un dels indicador que s’utilitza per fer el seguiment del perill d’incendi. En general, mostren uns valors normals per a l’època amb una certa recuperació en les mostres de l’arbrat.

Cal ser conscients, però, que, essent el dèficit hídric gran, un episodi de pluja no resol el problema. Hores d’ara, la primera quinzena de maig està sent molt seca. El que queda de mes de maig i el mes de juny acabaran de definir el perill a què farem front a l’estiu. Si bé les prediccions estacionals no són una referencia del tot fiable, el consens és que, en els mesos vinents, la pluja estarà per sota de l’habitual per a l’època. Amb aquest pronòstic, en general, en les comarques gironines, es preveu un estiu amb perill per sobre de l’habitual, però el Baix Empordà i zones de l’Alt Empordà és on la situació que s’albira és un segon any sec després d’un de plujós, cosa que fa preveure una campanya amb una intensitat de perill marcadament superior a l’habitual. Cal recordar finalment que l’Empordà és una zona molt sensible als episodis de vent i que aquests episodis poden fer mal, fins i tot, en situacions sense sequera.