Un estudi de l’ICATMAR conclou que els pescadors de Vilanova i la Geltrú són homes de 45 anys amb 20-30 anys d’experiència

El Departament d’Acció Climàtica ha presentat els resultats de l’estudi socioeconòmic sobre la flota del port de Vilanova i la Geltrú, dut a terme per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Aquest estudi s’emmarca en la recopilació de dades sobre la pesca a Catalunya i és el primer que es fa d’aquetes característiques, que es complementarà amb els que es faran en d’altres ports catalans.

L’estudi s’ha fet a partir d’enquestes molt completes amb les quals es va recollir informació de 173 treballadors de la flota pesquera del port de Vilanova i la Geltrú: 63 de la flota d’arrossegament, 38 de la d’arts menors, 63 d’encerclament i 9 de palangre de superfície. Aquestes xifres representen el 96% dels armadors (les persones que exploten les barques/propietaris) i també el 96% dels tripulants de totes les flotes de Vilanova.

A partir de les respostes obtingudes es conclou que el perfil social general de la tripulació és comú per a totes les arts del port: tots són de gènere masculí, sobre els 45 anys d’edat i amb una experiència a la professió d’entre 20 i 30 anys.

La nacionalitat dels tripulants és majoritàriament espanyola per a totes les arts, però també hi ha marroquins, senegalesos i algun ciutadà de Ghana i Gàmbia. En l’encerclament és on la presència de personal d’altres nacionalitats és majoritària (marroquins).

Pel que fa al nivell d’estudis, la  tripulació  d’arts  menors  és  la  que  presenta  una   proporció   d’estudis  secundaris  i  universitaris  més  elevada  (28  i  5%  respectivament).  El  nivell  d’estudis  de  la  flota  d’arrossegament  és  similar, però presenten  una  proporció  lleugerament superior d’estudis primaris (49%) i menor d’estudis secundaris (22%). Les flotes  d’encerclament  i  de palangre  de  superfície  tenen  percentatges  de  tripulació  majors sense  estudis  (19  i  22%  respectivament).  L’encerclament  és  l’art  amb  més tripulació amb  estudis  primaris  amb  un  52%  i  menys  estudis  secundaris  (16%)  o  de  formació professional (9%).

En general, les titulacions de patrons i mecànics són les indispensables per a les navegacions que fan: patró local de pesca en el cas d’arts menors i patró costaner polivalent en el cas de les barques més grans: arrossegadors i encercladors. Sobre el motiu pel qual fan aquesta eina, els tripulants destaquen “el bon ambient de treball”.

Temporalitat de les activitats pesqueres, jornades de pesca i distribució del temps

En general, hi ha molta estabilitat en la feina, mantenen sempre la mateixa embarcació com a lloc de treball exclusiu. En el cas de les arts menors, es manté encara una gran vinculació familiar entre les tripulacions (el 60% tenen vinculació familiar).

S’han extret conclusions també sobre la dedicació a les diverses activitats durant la jornada de pesca. Hi ha moltes feines diferents durant la jornada laboral que conformen l’activitat pesquera: la pesca en si, les feines d’arranjament d’arts i ormeigs, la venda, la navegació fins als caladors, etc.

Salaris i economia de les flotes

De la informació obtinguda s’ha conclòs que més del 80% dels ingressos a les llars dels pescadors provenen de l’activitat pesquera.

En general, es continuen adquirint noves embarcacions per a la pesca, i el deute bancari és el principal deute de l’empresa (els vaixells són béns mobles hipotecables).

D’altra banda, l’estudi assenyala que els beneficis mitjans anuals de les empreses (vaixells) són de 106.124 € anuals per als vaixells d’encerclament, 82.340 € anuals per als vaixells d’arrossegament i 45.344 € per als d’arts menors.

L’estudi també ha fet una sintetització general de la distribució dels beneficis de la venda del peix, que son diferents en funció del tipus d’art de pesca i del nombre de tripulants de cada embarcació. Es pot dir que el sistema de remuneració a la part és molt complex i és quasi particular per a cadascuna de les embarcacions. El sistema salarial pesquer a escala local segueix funcionant com ancestralment: si no pesques, no guanyes i, si pesques, participes en una part percentual dels guanys.

La flota de Vilanova, com a prova pilot

Aquest estudi ha estat una prova pilot amb una doble finalitat: posar a prova i validar un mètode de recollida de dades de naturalesa socioeconòmica sobre les flotes catalanes, i proveir informació inicial per a la seva caracterització.

La recollida d’informació s’ha efectuat mitjançant enquestes de caràcter anònim i voluntari als armadors i pescadors de la Confraria, i una entrevista personal a cada armador de la flota.

El seu objectiu és complementar la informació social i econòmica de les àrees on no hi ha fonts oficials d’informació i que requereixen nous mecanismes per obtenir-la.

L’estudi de la flota de Palamós, en l’horitzó

Palamós serà el segon dels estudis socioecònòmics de la flota pesquera catalana. En aquest cas i amb una metodologia similar a la utilitazada a Vilanova i la Geltrú, els propers dies 9, 10 i 11 de maig, una quinzena de tècnics de l’ICATMAR abordaran la totalitat de la flota pesquera del port de Palamós: embarcacions d’encerclament, arrossegament, arts menors i palangre, i enquestaran, amb diferents nivells de profunditat, mariners, patrons i armadors, sobre les qüestions socials i econòmiques que envolten les condicions actuals de la seva professió de pescadors i empresaris de la pesca catalana.

Cal tenir present que des de la data de captació de les dades per dur a terme l’estudi de la flota de Vilanova i la Geltrú, a finals de gener de 2020, s’han produït diversos factors externs que han afectat directament al sector pesquer. Aquestes circumstàncies fan si cap més necessari el contrast que els resultats del seguiment del port de Palamós poden aportar al coneixement real de les condicions socioeconòmiques de les flotes pesqueres catalanes.

L’ICATMAR ha plantejat la recopilació de dades  en base a la distribució diferenciada dels caladors pesquers catalans i ha dividit el litoral català en tres entorns diferenciats: la zona central, que vindria representada pel port de Vilanova i la Geltrú, la zona nord, amb caladors més estrets rocosos i profunds, molt ben representats per la flota del port de Palamós, i la zona sud de Catalunya, caracteritzada pels fons tous i suaus de gran plataforma continental, molt ben representats per la important flota pesquera del port de la Ràpita.

Aquestes actuacions vinculades a l’ICATMAR, es duen a terme en el marc del desplegament de l’Agenda Marítima de Catalunya d’acord amb els objectius previstos en l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030.