La FCAC reclama respostes al recurs presentat a les resolucions d’ajudes pels oleïcultors afectats per Filomena

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) reclama una solució als productors d’oli d’oliva afectats pel temporal Filomena, que no han obtingut resposta al recurs presentat al desembre de l’any passat. La reivindicació es traslladarà a la Conselleria d’Acció Climàtica en el marc de la Taula Sectorial Agrària de l’Oli d’oliva d’avui al matí.

Antoni Galceran, portaveu d’oli d’oliva de la FCAC, argumenta que “les fortes nevades de gener de 2021 van afectar greument determinades zones productores, però en la primera resolució de les peticions d’ajut només es van aprovar 170 expedients dels 511 que s’havien admès prèviament. Aquesta decisió ha provocat molt malestar al sector, que es mostra crític amb la forma com es van realitzar els controls per verificar els danys a les finques afectades”.

Els 511 expedients que es van admetre representaven un total de 7.853 hectàrees afectades, i de moment només s’ha aprovat la concessió d’ajut per a 1.206 hectàrees. Les cooperatives agràries expliquen que aquesta retallada d’hectàrees és deguda a què la revisió dels danys de les parcel·les es va realitzar molt tard, mesos després de l’afectació del temporal, de manera arbitrària en funció de la persona que realitzava la valoració i un cop ja realitzades les tasques de recuperació dels arbres afectats.

D’altra banda, la FCAC també es mostra crítica amb la proposta d’intervenció sectorial del Ministeri d’Agricultura prevista en la nova PAC que pretén revertir l’elevada atomització i l’escassa dimensió de la majoria d’explotacions d’oliverar tradicional. Davant les deficiències de rendibilitat, competitivitat i sostenibilitat mediambiental d’aquestes explotacions, la seva continuïtat està en perill i la dotació pressupostària prevista és insuficient per aconseguir la reagrupació.

La FCAC tampoc està d’acord amb mesures excessivament restrictives en la definició d’ “oliverar tradicional”, com la densitat d’arbres per hectàrea (140 arbres/ha màxim) o l’obligatorietat que el cultiu sigui estrictament de secà. En el cas de Catalunya, aquesta darrera condició limitaria molt la superfície que s’hi podria acollir i per això, es defensa que caldria permetre també l’accés de les explotacions amb una dotació de reg mínim de suport.