Sant Pere de Riudebitlles descobreix les restes quasi intactes d’un celler del segle XVIII

Les obres per reformar el nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), el gener del 2021, van treure a la llum els primers indicis d’unes restes arqueològiques que es podrien remuntar al segle XVIII. Tot apuntava a l’existència d’un celler que hauria estat actiu fins que va irrompre la fil·loxera. Una campanya impulsada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona ara ho ha corroborat: aquesta primavera ha aflorat un recinte de més de 20 m2, amb tres cups, un dels quals intacte. Entre les restes també han aparegut diversos pinyols de raïm sense carbonitzar. Els directors de la campanya destaquen l’excepcionalitat de la troballa, ja que les restes de cellers tant antics sempre han estat modificades per èpoques posteriors.

La troballa, a tocar de la rectoria, constata l’existència d’un celler que diversos mapes permeten situar en actiu fins el 1884. La fase excavada els darrers mesos estaria datada dels segles XVIII i XIX, però no es descarta l’existència d’una zona més antiga que es podria remuntar més enrere del 1700, segons la directora de l’excavació, Sofia Aldeco, de la cooperativa Arqueovitis.

L’espai excavat fins ara ocupa una petita superfície de 20 m2, si bé els investigadors sospiten que el recinte original tindria un espai de prop de 60 m2. Així ho indiquen els estudis fets amb georadar, que també identifiquen l’existència de tots els cups on s’hauria emmagatzemat el vi. Dels tres cups del celler, un d’ells s’ha pogut excavar completament ara, mentre els altres dos estan sota espai urbanitzat.

El cup recuperat conserva totes les rajoles, fetes de ceràmica no vidriada, “fet que concorda amb l’època en què tot apunta que hauria funcionat el celler”, assenyala Aldeco, que celebra la troballa. “No és gaire habitual topar amb un celler en aquest estat, perquè totes les restes que hi ha arreu de Catalunya són espais que posteriorment s’han reaprofitat o directament destruït”, ressalta.

Això els porta a treballar de forma paradoxal. I és que, malgrat l’espai és de fa pocs segles i això hauria de permetre disposar de més informació en comparació a excavacions de l’edat antiga, els investigadors no poden comparar la troballa amb restes coetànies perquè no n’hi han.

Un motiu que podria explicar la conservació del celler de Sant Pere de Riudebitlles és la preservació que ha tingut històricament el nucli antic, a diferència d’altres municipis del Penedès. Aldeco apunta que aquesta vila mil·lenària ha mantingut intacta la morfologia dels carrers centrals, fet que, involuntàriament, ha ajudat a conservar el celler sota terra.

La seva preservació ha permès als arqueòlegs trobar, entre altres, restes de ceràmica i també pinyols d’oliva i de raïm. Els primers estan carbonitzats, de manera que s’haurien utilitzat per fer foc. Els segons, en canvi, estan intactes, i això obre la porta a poder estudiar quines eren les varietats de raïm que es conreaven al Penedès abans que la fil·loxera arrasés totes les vinyes.

La troballa d’aquest celler es considera “un tresor” per al poble. Ho assegura el seu alcalde, Joan Llort, que relata que el municipi feia anys que tenia sospites de l’existència de restes prefil·loxèriques: “Teníem un somni i s’ha acomplert”. Llort recorda que Sant Pere té una extensió molt reduïda -només 5 km2- i turísticament competeix amb altres pobles de més renom, motiu pel qual assegura que “les il·lusions de futur estan en aquestes troballes”.

A l’espera d’adequar l’espai, de moment les restes quedaran al descobert per poder mostrar-les als visitants del seguit d’esdeveniments culturals que Sant Pere ha programat tots els caps de setmana del mes de maig. De cara al futur, la previsió és donar-hi empenta com a reclam turístic juntament amb el Camí del Riu i el proper espai que s’inaugurarà dedicat a la història paperera del poble.