L’Ajuntament de Soriguera ha editat una guia didàctica per a descobrir el conjunt bèl·lic de Vilamur

A tocar de Vilamur, al Pallars Sobirà, s’hi conserva un conjunt bèl·lic de la Guerra Civil força ben preservat. El complex defensiu de Sant Joan de Vilamur estava format per nou búnquers i nius de metralladores enllaçats per una xarxa de trinxeres que els connectaven entre ells, a més de parapets que els augmentava la protecció. Ara amb la voluntat de donar a conèixer aquest espai, l’Ajuntament de Soriguera ha editat la guia didàctica ‘El patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur. El front del Pallars (1938-1939)’ amb un quadern d’activitats per donar a conèixer el front del Pallars, el centre de resistència i descobrir la història a partir de les seves restes materials.

L’historiador Oriol Riart, autor de l’obra, ha explicat que el complex defensiu de Vilamur va començar a fortificar-se només arribar les forces franquistes al Pallars, l’abril de 1938, encara que la primera constància documental d’aquest punt no apareix fins al 30 de juliol. Riart ha dit que no va ser fins ben entrat l’agost del mateix any que el centre no es va començar a ampliar i fortificar fins a esdevenir tal com està, amb els fortins de ciment.

La voluntat de la guia és didàctica i que estudiants i un públic generalista conegui sobre el terreny la Guerra Civil, contextualitzar el front català per centrar-se en el front del Pallars i el centre de resistència de Vilamur.

Riart ha insistit que el complex defensiu no es troba amb la totalitat de les seves estructures, malgrat ser un dels espais de la guerra civil més ben conservats del Pirineu. La localització d’un plànol, tot i que sense data ni orientació, dona una idea de com era l’indret en un principi i fa pensar que la xarxa de trinxeres i de parapets durant la guerra devia ser molt més extensa. Actualment dels nou búnquers solament en queden set.

Sobre el terreny es pot conèixer com s’estructurava una posició defensiva donada la bona conservació dels elements d’aquest espai. El visitant es pot fer una idea del seu funcionament. Riart ha explicat que la dotació de personal per cobrir el centre de resistència de Sant Joan de Vilamur solia ser a nivell de companyia (85-100 homes) dividits en tres seccions (30 homes).

Però sobre el terreny els visitants també es poden fer una idea de com era la vida a les trinxeres i la quotidianitat dels combatents, donat que la gran part del temps transcorria sense combats.

Riart, encarregat de la redacció de la guia, ha narrat que la brutícia, la manca d’higiene, els paràsits o l’alimentació deficient eren les queixes generalitzades dels soldats. Per als soldats aquestes molèsties solien ser molt més rellevants que els tirotejos i els bombardejos.

Elements que formen el complex defensiu de Sant Joan de Vilamur

Búnquers: també anomenats casamates, fortins, refugis actius i nius de metralladores, encara que no tots estaven preparats per poder-hi allotjar aquestes màquines. De fet, dels nou búnquers que avui dia s’han pogut documentar al centre de resistència de Vilamur, només tres estan preparats per disposar-hi una metralladora. Aquests s’identifiquen perquè alguna de les seves espitlleres és molt més ampla per tal que la màquina pugui tenir un ampli camp de visió i de tir.

Trinxeres: Les trinxeres d’aquest complex defensiu actuaven bàsicament com a via de comunicació entre les diferents construccions i paperets sense ser exposat al foc enemic. El seu traçat en forma de ziga-zaga era per oferir encara una major protecció als que poguessin estar a prop en cas de caure alguna bomba o projectil, ja que d’aquesta manera la metralla té menys recorregut que si la trinxera fos recta. A Sant Joan de Vilamur encara es pot resseguir alguns trams de trinxeres, amb una profunditat d’un metre i mig aproximadament. L’arena i pedres extretes de l’excavació de la rasa s’aprofitaven per omplir sacs que es posaven al davant.

Parapets: Construïts a partir de pedra i morter, acaben de tancar el complex defensiu. La seva finalitat era tant de guaita com defensiva, perquè tots disposen d’espitlleres.

Pou de tirador: És un espai que sobresurt de la trinxera des del qual un o dos soldats tenen un bon camp de visió i de tir per complir les funcions de guaita o de defensa. Aquesta infraestructura es troba desdibuixada i és poc apreciable.

Polvorí: Es pot veure al centre de la posició i sota una pedra de grans dimensions, s’hi va excavar una mena de cova possiblement per guardar-hi de manera segura la munició.

Tots aquests elements estan perfectament documentats amb plànols i croquis que donen una idea de com era, o com estava planificat, el complex defensiu en un principi.

Riart ha sentenciat que és indispensable recuperar i donar a conèixer aquest patrimoni, ja que és la millor manera de no oblidar els dramàtics fets que es van viure durant la Guerra Civil al Pallars.