El sector agrari reclama ajuts directes per fer front a les perdues provocades per les gelades

El sector agrari insisteix a demanar ajudes directes per fer front a les últimes gelades que han causat pèrdues a la fruita d’un 70% de mitjana, en la segona reunió de la Comissió de coordinació territorial de la campanya agrària 2022. El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, alerta que les assegurances només cobriran la meitat de les pèrdues i que “si al sector del llibre se li donarà una ajuda directa, justificada, els productors de fruita dolça també tenen dret a cobrar-la“. Roqué calcula que per a la campanya de la fruita d’enguany caldrà un 30% de la mà d’obra habitual. És per això que administracions locals demanen al Govern recursos per fer front a una possible arribada de persones que vulguin treballar de temporeres i no puguin.

El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, justifica la petició d’ajuts directes perquè l’assegurança agrària ha quedat “desfasada” tant en potencials productius com amb la franquícia i posa l’exemple d’un pagès que hagi perdut el 100% de la collita i que només acabarà cobrant el 52%. És per això que Sergi Balué, cap sectorial de JARC de Fruita Dolça, diu que necessiten liquiditat “ja”. “Els pagesos no tenim res a collir i demanem ajuts directes perquè les assegurances limiten les cobertures a aquells que han tingut diversos anys de pèrdues a causa de les gelades”.

També reclamen ajudes directes alcaldes del municipis del Baix Segrià, com Manel Solé, alcalde de la Granja d’Escarp, que reconeix estar “molt preocupat” per la situació. Solé reclama una taula específica on es pugui tractar el tema dels ajuts perquè la situació “afecta l’economia dels nostres pobles i als nostres veïns”.

El director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida, Ferran de Noguera, però, reconeix que els ajuts directes són “complicats”. Tot i això, ha dit que s’estudiarà cada cas per veure si es pot fer alguna convocatòria d’ajuts, tot i que ara mateix “no està sobre la taula”. El que sí que ho està són els ERTOs per a empreses, centrals i pagesos; crèdits de l’ICF amb carències i interessos bonificats pel departament d’Acció Climàtica i “estem fent una anàlisi de les assegurances per trobar mancances que es puguin millorar”, ha explicat Noguera.

Per la seva banda, el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha reconegut que una de les “vulnerabilitats estructurals” que té el sector és l’existència d’assentaments irregulars. Assegura que el Govern està treballant per crear un mapa de recursos d’allotjaments i que han traslladat als departaments de la Generalitat la necessitat d’obtenir recursos específics per fer front a un sensellarisme, que “no està vinculat directament a la campanya agrària, sinó una situació social”, puntualitza Solé.

“Si en aquests últims dos anys hem disposat de recursos propis a través dels fons covid per fer front a les situacions de vulnerabilitat de les persones que dormen al carrer, és evident que necessitem recursos addicionals per fer seguir fent-hi front”, destaca Solé, que demana reduir l’efecte crida en una campanya que tindrà una necessitat de mà d’obra “molt inferior a les anteriors”.

La segona reunió de la Comissió de coordinació territorial de la campanya agrària 2022 està formada pels directors i altres responsables dels serveis territorials dels departaments de la Generalitat implicats i per representants de la Diputació de Lleida, la Paeria i dels municipis del Baix Segre, dels consells comarcals, de la subdelegació del govern espanyol, de les organitzacions agràries i sindicats, d’Afrucat, de la Federació Cooperatives Agràries de Catalunya i de les entitats socials Creu Roja, Càritas i Arrels.