Divendres, 22 de novembre del 2024
cerca aquí

Les pedregades al Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell han afectat unes 478 hectàrees de fruiters

Una fruita en estat inicial de creixement colpejada per la pedregada a Ponent
Redacció

|

- Publicitat -

La intensa tempesta de calamarsa barrejada amb aigua va caure per Sant Jordi en diferents poblacions del Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell ha afectat unes 478 hectàrees de fruiters, segons la primera estimació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Tot i la mida petita de la pedra, de fins a 5 mm de diàmetre, ha afectat de forma significativa part dels cultius de fruita dolça, de la producció que restava viable després de les gelades de principis del mes d’abril. El fet que els fruits siguin encara molt petits dificulta l’estimació de danys de la producció que quedava, assenyalen. Tot i això, s’estima que els danys poden oscil·lar entre el 10 i el 40% en funció de la zona.

 

Publicitat

La pedregada ha afectat la zona mitja de la comarca del Segrià, en els municipis de Lleida, Alguaire, Torrefarrera, Alpicat, Rosselló, Alfés, Sunyer, Soses, Torres de Segre i Artesa, Puigvert; al Pla d’Urgell, les localitats del Palau d’Anglesola i Bellvís, a Castellserà, a la comarca de l’Urgell.

 

Segons la primera estimació d’Acció Climàtica, el municipi més afectat ha estat Lleida, amb unes 175 hectàrees de cultius de fruita dolça i de llavor i amb entre un 30 i 40% d’afectació. En el cas d’Alfés, hi hauria unes 80 hectàrees afectades i unes 60 a Sunyer, també amb una danys d’entre el 30 i el 40%. A Soses, els danys oscil·len entre el 20 i el 40%, amb unes 70 hectàrees afectades. En el cas del Palau d’Anglesola, hi hauria 49 hectàrees de fruiters afectades, 23 a Bellvís, i 21 a Castellserà. En aquestes poblacions, l’afectació es mouria entre un 10 i 30%.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

7 COMMENTS

Comments are closed.

Amb el suport de:

Fem periodisme dirigint la mirada a allò què passa més enllà de les ciutats. Escrivim per descobrir la riquesa de les nostres comarques, de les persones que hi viuen i la diversitat de les seves iniciatives. Parlem de la terra per situar el sector primari al lloc que es mereix, però també abracem el nostre patrimoni cultural, històric i natural. En definitiva, mirem al territori per entendre tot un país.

Segueix-nos