Fundació Arrels ha impulsat tallers d’elaboració de roses artesanals per a persones que viuen al carrer

Durant tota aquesta setmana, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi el dissabte, la Fundació Arrels ha posat en marxa uns tallers d’elaboració de roses artesanals al costat de persones que viuen o han viscut al carrer. L’objectiu de la iniciativa és transformar la mirada de la societat ja que, tal com expliquen els voluntaris, encara existeixen molts prejudicis. Així ho explica la Maria Donlo – vinculada a la fundació des de fa 7 anys – que lamenta que hi ha instaurada la idea que la gent que viu al carrer “ha acabat allà per la seva pròpia culpa”. “La veritat és que qualsevol de nosaltres ens podem trobar en aquesta situació si no disposem d’una xarxa que ens ajudi a superar-ho”, recorda.

El punt de trobada és el taller del carrer Ample de Barcelona, on fins avui 22 d’abril els participants han fet les seves pròpies roses de paper, tela o cartó, ajudats per alguns dels usuaris d’Arrels. Tal com explica Donlo, es tracta d’una proposta que ja es porta fent uns anys i que té un valor “sentimental” a banda del més “econòmic”. “Manufacturar al costat de la gent al taller, veure com es fan les roses que posteriorment la gent comprarà i regalarà… aquest caliu no té preu”, afegeix.

De fet, Donlo assenyala que la majoria de les persones que s’atenen a la fundació són persones amb “grans històries” i sosté que des de l’inici del seu voluntariat s’ha sentit d’allò més agraïda de poder col·laborar. “Em vaig prejubilar i en tenir més temps em vaig dirigir a Arrels. Hi ha moltes formes de col·laborar i el costat positiu és que qualsevol persona pot trobar la seva forma de fer-ho”, apunta.

Pel que fa a l’espai del taller, assenyala que l’ambient que s’hi troben les persones que arriben és molt acollidor, un fet que ajuda a teixir “xarxes de complicitat”. “Cadascú ve les estones que pot dins de les seves possibilitats, les tasques que fan són importants per ells perquè veuen que allò que han fet, la gent ho aprecia”, sosté.

La feina al taller

Un fet que confirma en Jaume Menguant, vinculat a la fundació des de fa més de 15 anys. En el seu cas, recorda, per circumstàncies familiars es va veure abocat a viure al carrer durant gairebé 30 anys, una experiència que el va marcar de forma important. “El carrer no és bo, ni per mi, ni per ningú”, assenyala. En el seu cas la situació va millorar quan va poder ingressar en un alberg de Sant Joan de Déu, a Sarrià, on el van ajudar amb tot allò que necessitava.

Meguant és un dels usuaris que ha participat en els tallers de Sant Jordi, que també assisteix habitualment al taller d’Arrels, on es fan altres activitats com ceràmica o fusteria. Així, durant l’any, elaboren diferents objectes com tasses, làmpades, calendaris d’advent…etc. “És un altre ambient, som família com aquell qui diu”, afegeix.

En aquest sentit, admet que els visitants “queden parats” quan veuen l’espai perquè no s’imaginen tot el que hi ha portes endins. “La gent que ha estat al carrer es troba millor, hi troben suport, feina i distracció”, admet. Tot i això, també matisa que es tracta d’una tria molt personal que depèn exclusivament de cadascú.

“Si no ho fas tu mateix ningú ho pot fer per tu”, opina. Per això, Menguant recorda que sempre hi ha gent que pot facilitar a les persones que es troben al carrer a sortir-ne. Tot i això, moltes vegades no és tan senzill, ja que són elles mateixes les que no es deixen ajudar. “Si et volen ajudar, deixa’t, no diguis que no, perquè si dius que no després ho perds tot”, conclou.