El Govern publica els informes fets per l’anterior legislatura que avalen la viabilitat dels Jocs d’Hivern

Els informes que el Govern ha fet públics aquest dimecres es van elaborar en la passada legislatura i avalen la viabilitat d’organitzar uns Jocs d’hivern a Catalunya. Des de l’executiu deixen clar que no responen a la candidatura que s’acabarà presentant sinó que es tracta d’informació preliminar per analitzar les debilitats i fortaleses que té Catalunya davant la possibilitat d’organitzar uns jocs olímpics. Els 16 informes, elaborats entre el 2018 i el 2021 des de Ferrocarrils de la Generalitat, es resumeixen en un document de 184 pàgines. Una de les conclusions és que l’organització dels Jocs, si es fessin només a Catalunya, suposarien una despesa de 1.391 MEUR que quedaria coberta per la previsió d’ingressos de 1.504 MEUR.

L’objectiu dels informes, que analitzen aspectes organitzatius, tècnics, pressupostaris i d’infraestructures, entre altres, no és presentar-los al Comitè Olímpic Internacional (COI) sinó demostrar que és viable tirar endavant la candidatura. De fet, no contemplen que l’Aragó aculli algunes de les disciplines olímpiques com sí estableix l’acord tècnic que no compta amb l’aval del president aragonès, Javier Lambán. I des del Govern asseguren que el mateix COI va demanar a Catalunya que fes els estudis preliminars com si organitzés els jocs en solitari.

Els informes s’han fet públics aquest dimecres tot i no ser informes nous de l’actual Govern per respondre a sol·licituds d’informació pública de diferents grups parlamentaris que reclamen més transparència.

Segons dades del Govern, els informes han costat 304.000 euros. I en total l’executiu s’ha gastat 475.000 euros en estudiar la possibilitat d’organitzar els Jocs d’hivern sumant la resta de despeses.

Impacte mediambiental

Entre els informes de l’anterior legislatura no s’analitzen les diferents situacions meteorològiques que es poden donar el 2030. I aquest serà un dels informes que, segons l’executiu, s’haurà de fer quan hi hagi una candidatura tancada sabent els detalls del projecte. De fet, un informe sobre l’avaluació ambiental estratègica del projecte és un dels requisits que posa el Comitè Olímpic Internacional. En canvi, els informes que s’han fet públics avui sí que estableixen “neutralitat” en les emissions de gasos contaminants. És a dir, que l’organització dels Jocs d’hivern no han de suposar més emissions. I també inclouen un històric de neu des del 2013 al 2019 així com la capacitat de producció de neu artificial de La Molina-Masella i de Baqueira Beret.

Una de les conclusions és que per acollir l’esquí de fons a Catalunya s’haurien de construir pistes expressament al Pla d’Anyella ja que un dels requisits del COI és que estiguin a menys de 1.800 metres. I això podria treure punts a la candidatura ja que es valora que no suposi la construcció de noves instal·lacions.

Pel que fa a infraestructures necessàries, l’informe diu que cal treure els vehicles dels clústers on es faran les proves i s’apunta a la recuperació de telecabines com el de la Molina o el Pla de Beret.

Viles olímpiques

Una altra de les possibilitats és habilitar viles olímpiques per acollir els esportistes i els seus equips i que després siguin habitatge de protecció oficial. En aquest sentit, la documentació assenyala tres territoris on es podrien instal·lar: A Barcelona, concretament a la Marina del Prat Vermell (propera a l’anella olímpica de Montjuïc); a la Cerdanya, a prop de Puigcerdà; i a Vielha, a l’antiga caserna militar o a l’actual aparcament de Baqueira.

Però l’informe deixa clar que tenint en compte l’àmplia capacitat hotelera i d’allotjaments, no es preveu que es construeixen nous hotels llevat de les viles olímpiques que es farien tenint en compte el plantejament urbanístic actual.

La documentació també proposa recuperar el xalet de la Molina, que va ser el primer allotjament de l’estació d’esquí, per convertir-lo en un Centre de Tecnificació Esportiva. El refugi està en desús des del 2007 per motius de seguretat estructural.

Tren i carreteres

Pel que fa a les infraestructures, l’informe diu que el servei actual de la R3 comunica en 2h i 35 minuts Barcelona i La Molina. I recorda que el Ministeri de Foment, competent en aquesta infraestructura, ja té en marxa diversos projectes per augmentar-ne la seva capacitat, com ara el desdoblament en alguns trams. Pel que fa a la C-16, recorda que està prevista la continuïtat de l’autovia que ja arriba a Berga fins a Cercs desdoblant la carretera actual i l’eixamplament del tram Cercs – Bagà amb un tercer carril amb mitjana mòbil.