La intel·ligència artificial obté cada cop més importància dins el sector viticultor

La intel·ligència artificial guanya cada cop més espai dins el món del vi. Cinc anys després dels primers creuaments de dades i models predictius per a viticultors i cellers, la tecnologia 4.0 ha avançat discretament per revolucionar el sector. Optimitzar la collita, predir l’aparició de fongs als ceps o ajustar l’oferta als gustos dels consumidors són alguns dels àmbits on es treballa. El clúster vitivinícola INNOVI afirma que la intel·ligència artificial té ara una “maduresa” que dona garanties de futur. “Està aquí per quedar-se. O ens digitalitzem, o difícilment podrem sobreviure en un sector del vi cada cop més competitiu”, assevera el manager d’INNOVI, Eloi Montcada, que destaca la “fiabilitat i precisió” d’aquesta tecnologia.

Treballar la vinya d’una forma més sostenible, estendre la digitalització a tota la cadena de producció, i poder desenvolupar nous productes i serveis són tres eixos on la intel·ligència artificial “juga un paper fonamental”, ressalta Montcada. Després d’anys de proves pilot, col·lectius d’investigadors com el clúster INNOVI i el centre tecnològic Eurecat comencen a constatar els primers resultats. Segueixen treballant noves iniciatives per optimitzar l’elaboració dels vins, des de la vinya fins l’ampolla que arriba al consumidor.

El promotor de tecnologies robòtiques d’Eurecat, Jesús Pablo, adverteix que la maduresa de la intel·ligència artificial obre nombroses possibilitats empresarials i fa una crida al talent català a sumar-s’hi. “La revolució està passant, però hem de protagonitzar-la”, recalca, tot lamentant que “si no, tot es basarà en comprar tecnologia de fora i l’impacte econòmic no es quedarà al territori”.

Primers resultats a la vinya

Els models predictius a la vinya és l’àmbit on més s’ha avançat. Covides, Vallformosa, Celler Pinyol, Juvé & Camps, Codorníu i Gramona són alguns dels cellers que treballen els primers projectes. En alguns casos, es creuen dades històriques d’estacions meteorològiques amb imatges per satèl·lit per predir quin és el moment idoni per aplicar fitosanitaris i anticipar-se a l’aparició de fongs. En altres, el creuament de dades es complementa amb informació recollida amb sensors, fet que permet optimitzar els tractaments i predir la maduració del raïm.

És el cas d’un projecte del centre tecnològic Eurecat testat a Juve Camps. Els últims mesos, han desenvolupat Scorpion, un robot amb diversos sensors que recorre les vinyes per captar informació sobre l’evolució dels ceps. “Això permet obtenir informació molt valuosa per modular els tractaments i reduir l’impacte en el medi ambient”, destaca Pablo, d’Eurecat, que aquesta setmana ha fet una demostració de l’aparell a la Wine Innovation Week.

Els desenvolupadors estimen que el robot es podria comercialitzar d’aquí a tres anys amb una maquinària que en garantiria el funcionament 100% autònom –les proves actuals són teledirigides-. En aquest sentit, l’objectiu és introduir a l’aparell un mapa que concreti les necessitats de cada renglera de ceps, de manera que la màquina tracti cada segment de conreu de forma molt precisa.

Un altre exemple d’aplicació de la intel·ligència artificial a la vinya és a Família Torres, a través del consorci AgrarIA, que uneix 24 empreses de diversos subsectors agrícoles. En aquest cas, la companyia vitivinícola farà assajos a la vinya per, entre altres, optimitzar la predicció de la verema. De retruc, Torres també augura que el treball amb models predictius permetrà tenir capacitat d’ajustar les produccions comprades a pagesos externs.

Monitoritzar els clients per millorar l’oferta

Pel que fa a la distribució de vins, Sumarroca, Upwine i Winelo han desplegat un programari que permet millorar el coneixement i l’experiència del consumidor a través de la monitorització de les compres. Amb un sistema desplegat inicialment a les botigues especialitzades, les empreses poden conèixer els gustos dels clients amb targeta de fidelització per afinar després els productes que els ofereixen. La implantació d’una app per a què els consumidors mostrin les seves preferències és una altra de les eines amb què està previst aplicar la intel·ligència artificial.

Entremig de la tecnologia 4.0 aplicada a la vinya i a la distribució, però, hi ha tot el procés d’elaboració als cellers, un camp de treball on “cal avançar molt més”, destaquen des d’INNOVI. Un dels projectes que està en desenvolupament es basa instal·lar sensors dins les botes de vi, per controlar l’evolució de l’oxigen i del CO2 i detectar qualsevol anomalia de forma ràpida.

Aquest control remot i constant deixa obsolet l’actual sistema de mostrejos aleatoris. El responsable de projectes d’INNOVI, Víctor Tirado, assenyala que això pot permetre “salvar” la producció de nombrosos litres de vi que sovint s’acaben llençant perquè les anomalies es detecten massa tard.

Plaques solars a les vinyes i sensors a les ampolles, el futur

De cara al futur més imminent, en el cas del conreu, INNOVI treballa en la instal·lació de plaques solars a les vinyes amb la intenció de protegir-les dels moments més durs de radiació. Sota les plaques, explica Tirado, s’instal·laran sensors per recollir dades sobre l’evolució dels ceps i així millorar el tractament del conreu. Són plaques solars mòbils pensades per protegir els ceps en moments determinats i, alhora, es plantegen com una font d’ingressos complementaris per als pagesos gràcies a la generació d’energia verda.

Tirado detalla que la intenció és que les plaques fotovoltaiques cobreixin un 30% de la vinya. La previsió és fer una petita prova pilot a finals d’aquest 2022 a Vallformosa per afrontar el 2023 amb capacitat d’implantar mitja hectàrea de plaques en una finca. El clúster està en converses amb diversos cellers per acabar de perfilar la proposta.

D’altra banda, a mitjà termini, un dels àmbits on INNOVI veu un gran potencial per aplicar la intel·ligència artificial és a les ampolles de vi. Tirado lamenta que ara els envasos “no donen dades” mentre celebra que la tecnologia 4.0 obre la possibilitat d’instal·lar sensors a les ampolles, de manera que hi surtin guanyant tant els cellers com els consumidors. La intenció, explica, és que els elaboradors puguin millorar la traçabilitat del seu producte mentre els clients puguin saber, per exemple, si el vi es troba en el moment òptim per ser consumit.