JARC reclama un pla de xoc per ajudar l’agricultura a afrontar les conseqüencies en aquest sector del conflicte a Ucraina

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha reclamat aquest dimecres al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural mesures de suport urgents per al sector agrari professional. L’entitat assenyala que, als problemes de viabilitat que ja tenien moltes empreses agràries, s’hi sumen reduccions de collita per la sequera i la fauna salvatge però també increments en els costos de producció derivats del conflicte a Ucraïna. En aquest sentit, JARC demana activar un pla de xoc i, per això, ha instat la conselleria encapçalada per Teresa Jordà a pressionar l’Estat per tal de “facilitar liquiditat a les empreses agràries davant l’increment constant dels costos i activar mesures europees de crisis de mercat”. 

“Els previsibles efectes del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia cauen com una llosa sobre la producció d’aliments catalana”, ha afirmat Joan Carles Massot, president de JARC. Per això, reclama activar “un pla de xoc ràpidament” i en una reunió amb representants del Departament d’Acció Climàtica ha instat la conselleria a pressionar el Ministeri d’Agricultura per tal que adopti les mesures necessàries que garanteixin la viabilitat del sector.

A la vegada, JARC critica la gestió de la problemàtica que afecta el sector lleter català. “Fa tres mesos que Jordà va anunciar una línia de crèdits de deu milions d’euros per a les explotacions de llet, però el més calent és a l’aigüera”, lamenten des de l’organització agrària.

“La proposta del Govern de crear l’Institut de la llet per aconseguir que es valori més aquest aliment, servirà de ben poc si abans no aconseguim mantenir les granges catalanes”, indica Josep Maria Freixa, president de JARC a Barcelona i ramader de llet. “I, els controls perquè es pagui per sobre el cost de producció també s’han de posar en marxa ja, si no molts ramaders s’hauran quedat pel camí”, afegeix. “En els darrers deu anys han plegat la meitat de les granges de llet catalanes i no podem esperar més”, ha remarcat Freixa.

JARC demana més actuacions a curt termini per resoldre els problemes de la pagesia, perquè “les propostes aplicables a mitjà i llarg termini sembla que costen molt de concretar i posar em marxa”.

Control del preu als contractes

JARC assenyala que la Llei de la Cadena Alimentaria es va modificar a finals de l’any passat per introduir la prohibició de pagar per sota el cost de producció, però “la dificultat jurídica d’acreditar-ho provoca que no es pugui aplicar”. En el cas de la llet, l’Observatori de preus gestionat per Acció Climàtica, que marca el que costa produir un litre d’aquest aliment de mitjana, “sembla ser insuficient per defensar els interessos dels ramaders”, segons l’entitat agrària.

Protecció dels espais agraris

D’altra banda, JARC lamenta que no s’hagi desplegat la Llei d’Espais Agraris, aprovada el 2019, i considera que aquesta situació “deixa les terres de cultiu absolutament desprotegides”. “El Govern no té entre els seus objectius immediats definir el Pla territorial agrari general i la pagesia tem que la instal·lació contra rellotge d’energies alternatives pot trinxar encara més l’economia agrària”, adverteixen des de l’organització.

Mesures urgents per controlar la fauna salvatge

JARC considera que “la caça no és la solució als problemes creixents provocats per unes poblacions de fauna salvatge descontrolades”. L’entitat proposa activar 22 mesures alternatives, com ara la instal·lació de trampes i reclama una compensació econòmica per als afectats davant “la inacció de l’administració catalana”. Altres propostes de l’organització passen per establir uns ajuts per als productors que suporten danys per fauna salvatge per complir les mesures per afavorir la biodiversitat, reformular l’assegurança per sinistres de fauna o exempcions en el compliment de determinats requisits per cobrir ajuts.