Deu llocs de Roses imprescindibles per capbussar-se en un viatge a la prehistòria

La localitat de Roses, referent a la Costa Brava, atresora un ric patrimoni arqueològic perfectament integrat en el paisatge que acompanya els seus voltants.

En ple segle XXI… us imagineu poder realitzar un apassionant viatge en el temps -a uns tres mil anys abans de Crist- simplement donant un passeig per la naturalesa? Aquesta és una de les experiències sensorials amb les que Roses sorprèn el visitant amant del senderisme. I és que el seu entorn natural dona aixopluc a dòlmens, menhirs, cistes i necròpolis que són empremta dels primers habitants d’aquestes terres. Un conjunt megalític amb tres itineraris i quasi una trentena de vestigis prehistòrics, protegits com a Bé Cultural d’Interès Natural, dels que podríem destacar una desena. Entre ells, el Dolmen de la Creu d’en Cabertella, el més gran de Catalunya.

Més enllà de les platges i les cales, de la seva majestuosa badia o dels monuments integrats al mateix nucli de la localitat -com la Ciutadella o el Castell de la Trinitat- Roses atresora un patrimoni arqueològic que data del megalític, repartit en tres itineraris fàcilment visitables gràcies a la renovada senyalització implementada fa un any i mig, tant direccional com interpretativa, amb codis QR accessibles a través del mòbil.

Dues d’aquestes rutes són l’itinerari Megalític de la pedra seca I i II, circuits circulars d’uns 4 km que permeten descobrir i admirar espais funeraris prehistòrics. La tercera és l’itinerari Megalític i de paisatge III, d’uns 10 km, que realitza una volta completa per la vall de Montjoi, convidant a descobrir el paisatge forestal i solitari, els freixes i les alzines d’aquestes terres i, és clar, els seus vestigis megalítics. Aquests són els 10 principals:

1. Dolmen de la Creu d’en Cobertella. El més gran de Catalunya, documentat des del 1912 i construït amb set immensos blocs de pedra col·locats verticalment i una llosa de coberta amb un pes de més de 18 tones. Un sepulcre de corredor de cambra amb unes dimensions de 3,90 metres de llargada, 3,20 d’amplada i 2,45 d’alçada. Espectacular!

2. Dolmen del Llit de la Generala. Sepulcre de corredor amb càmera subicular i estret passadís. Abans de ser excavat i restaurat el 2001 estava encaixat en una paret de vinya que protegia part del turó, el passadís i les lloses caigudes.

3. Dolmen del Cap de l’Home. També conegut com a Turó de l’Home. De càmera trapezoidal curta, al seu interior es van trobar un ganivet, un raspador de sílex i un collaret. Després de la capçalera encara queda part del turó que l’envoltava, estimat en 7 o 8 metres de diàmetre. L’entorn va ser aplanat i restaurat a principis dels anys vuitanta.

4. Dolmen de la Casa Cremada. Es creu que era un sepulcre de corredor, de càmera trapezoidal, encara que el seu estat no permet assegurar-ho. Del megàlit s’han identificat les dues lloses de gneis que havien de construir la càmera. Aquesta zona de la Casa Cremada va ser a la prehistòria una àrea dedicada als enterraments.

5. Menhir de la Casa Cremada I. Un gran bloc de gneis, de 2,4 metres d’alçada. La pedra presenta una veta blanca de quars a la part superior que el caracteritza i els cantells del megàlit estan retocats. Descobert el 1996.

6. Cista del Pla de les Gates. Tomba neolítica ubicada sobre el turó de la Torre del Sastre, integrada a la necròpolis de Montjoi; una àrea d’enterrament que ocupava muntanyes a un radi d’1,5 km. La població habitava probablement les valls fèrtils de l’entorn. De la seva estructura només se’n conserva una de les lloses laterals de pissarra que delimitaven la càmera.

7. Cista del Puig Rodó. Tomba de la qual només es conserva el monticle circular i la base rectangular de la cambra funerària. Descoberta el 1985, el turó està compost per pedres de l’entorn (quars i pissarra) i conserva la meitat de la seva alçada original, d’un metre.

8. Tomba del General. Sepulcre megalític tipus cista amb un monticle format per una cambra rectangular llarga excavada parcialment a la roca. Descoberta el 1946, la seva coberta actual no és l’original, es creu que era una gran llosa que tancava tot l’espai.

9. Necròpolis del Puig Alt. Cementiri de monticles del final de l’Època de Bronze, dividit en dos nuclis d’enterraments: un de 36 tombes i un altre de cinc. Excavada el 1965, l’estructura de les tombes i el fet que el ritual fos la cremació parla d’un cerimonial on primer es preparava el cos del difunt, es traslladava a la pira funerària on era cremat i després les cendres s’escampaven sobre la tomba.

10. Bauma del Cap de l’Home. Cavitat natural a partir d’una roca que sobresurt de la paret rocosa. L’espai cobert que es crea a sota es va tancar amb una paret de pedra seca, per guardar o aixoplugar ramats. Al centre de la cova hi ha un passadís amb esglaons que permet accedir a l’interior de l’espai. Són construccions lligades a l’explotació agropecuària de l’entorn.

Més Informació:  http://ca.visit.roses.cat