Una cinquantena de persones participen a una tractorada a Maians per exigir que l’Església retorni els béns immatriculats irregularment

Unió de Pagesos (UP) i representants de diferents entitats municipalistes han fet una tractorada a Maians, al Bages, aquest dimecres amb la participació d’una cinquantena de persones i una desena de vehicles. Exigeixen que l’Església retorni les propietats i béns immatriculats de forma irregular i titllen d'”escandalosa” la xifra d’un miler que va admetre la Conferència Episcopal a nivell estatal. Creuen que no s’ajusta a la realitat (estimen que ja només a Catalunya n’hi ha entre 7.000 i 8.000)i que es vol “tapar el problema”. La protesta és una de les vint que es fan a diferents punts de l’Estat. A Catalunya, han escollit Maians perquè és on UP ha detectat un nou cas de doble immatriculació irregular a favor del Bisbat de Vic.

Sota una gran pancarta amb el lema ‘A Déu el que és de Déu i als pobles el que és dels pobles‘, la concentració de tractors va començar a les onze del matí a l’església de Maians (Castellfollit del Boix, Bages). Entre la cinquantena de participants, hi havia representants d’Unió de Pagesos, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i altres entitats, com els Consells Comarcals del Bages i del Solsonès, entre d’altres.

Un dels portaveus de les entitats convocants, Oriol Serrà, que és vicepresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha expressat la indignació que hi ha des que, fa unes setmanes, la Conferència Episcopal va acordar el llistat d’immatriculacions irregulars amb el govern espanyol. “La xifra que donen és escandalosa, sembla que es busqui tancar el tema i dir que ja està solucionat, però és una quantitat ínfima”, afegeix.

Els municipis de pocs habitants tenen moltes dificultats per poder comprovar els registres de la propietat perquè no disposen de personal ni mitjans per fer-ho. Malgrat tot, s’estan fent esforços i ja han aconseguit petites victòries. És el cas de Sant Miquel de Campmajor, on Serrà n’és l’alcalde, i on han arribat a un acord amb el Bisbat perquè passi a ser municipal. “Era una torre d’una família del segle XI, que la van construir ells, i que ara estava a nom de l’Església”, remarca. Amb la cessió, l’Ajuntament n’assumirà la recuperació. I és que, segons Serrà, les immatriculacions són tantes (des d’esglésies, garatges, terrenys i masos) que les propietats afectades no es poden mantenir i s’estan degradant. Per això, demanen que s’aclareixi cas per cas i que els propietaris legítims puguin recuperar-les.

Des d’Unió de Pagesos, que fa anys que hi treballen, exigeixen a la Generalitat i al govern espanyol poder tenir accés a les notes simples dels registres de la propietat i no pas llistats que “no serveixen per a res”. “Ja ho vam demanar al Parlament el 2018 i el Govern va treure un llistat”, lamenta l’expert en immatriculacions del sindicat, Joan Casajoana.  Ara, però, tornaran a insistir amb aquest tema que consideren clau per poder treure a la llum entre 7.000 i 8.000 immatriculacions irregulars que creuen que hi ha a Catalunya. “Els Bisbes actuaven com a notaris, anaven al registre i canviaven els assentaments; hem de veure a través de les notes simples què van fer”, afegeix.

La doble immatriculació de Maians

La protesta s’ha fet a Maians, un nucli de Castellfollit del Boix (Bages), on UP ha descobert que hi ha una nova doble immatriculació irregular a favor de l’Església. Tal com van denunciar la setmana passada, han trobat documentació que demostraria que un pagès va entregar fa 150 anys uns terrenys al poble perquè s’hi fes una església, una rectoria, un hort i un cementiri. Ho van formalitzar a través d’una acta notarial i ho van registrar. Però al 2012, sota l’anomenada llei Aznar, el Bisbat de Vic la va posar al seu nom al·legant que era un lloc de culte catòlic des del segle XVIII. La setmana passada el Bisbat admetia que hi podia haver errors i que estava disposat a retornar les propietats si es demostra que no són seves.

Casajoana es mostra indignat perquè el rector de l’església, en una carta parroquial d’aquest diumenge, intentava treure ferro al tema dient que quan es diu el poble al segle XVIII en realitat vol dir “el poble cristià”. Per Casajoana és “una incongruència” voler fer-ho passar com a poble cristià i acabar-lo immatriculant a nom d’una entitat privada, com és el Bisbat de Vic. “Tenim el patrimoni, que abans era públic i ara privat, a mans d’un Bisbat que té dependència jeràrquica del Vaticà i per tant (la gestió que se’n fa) està a 1.000 km del poble; ja està bé la broma”, afegeix.

Aquesta tarda també preveuen fer una concentració de protesta davant de la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. A tot l’Estat s’han fet un vintena de protestes aquest mateix dimecres.