L’antic camí de Tresponts, a l’Alt Urgell, és declarat com a Bé Cultural d’Interès Local

El Ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell va aprovar el 10 de febrer la declaració de les restes d’infraestructures que configuren el tram de l’antic camí de Tresponts com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Amb aquesta declaració, que complementa la protecció atorgada al camí dels Pontarrons l’abril de 2021, culmina el procés de reconeixement dels valors històrics i patrimonials del camí que unia la plana de l’Urgellet amb Organyà. Atribuït a la figura del bisbe Ermengol d’Urgell (1010-1035), el camí de Tresponts fou en el seu temps una agosarada obra d’infraestructura. L’expedient recull set elements repartits entre els municipis de Fígols i Alinyà i Organyà.

Aquests elements inclouen les restes dels ponts de la Torre, del Diable i de l’Escala i dos trams de murs de contenció pel que fa a les estructures de viabilitat, i la torre del Pont i la capella de Sant Ermengol, estructures de defensa i simbòlica, respectivament, igualment relacionades amb l’objecte de la declaració.

De tots aquests elements destaquen les restes dels ponts, tots ells destruïts en diverses circumstàncies, bèl·liques en els casos dels ponts de la Torre i del Diable, desconegudes en el cas del pont de l’Escala.

El camí de Tresponts fou una agosarada obra d’infraestructura

La complicació era gran, però el resultat valia la pena, ja que reduïa molt significativament el trajecte entre la Seu d’Urgell i Organyà i contribuïa, d’aquesta manera, a l’articulació d’un comtat d’Urgell que, en aquells moments, consolidava els primers moviments expansius cap al Segre mitjà.

La integració d’aquestes obres d’infraestructura dins d’un paisatge esquerp, abrupte i perillós ha despertat des de sempre l’interès de bona part dels usuaris que van utilitzar aquest tram abans de l’obertura definitiva de la carretera l’any 1896. D’aquesta manera, el camí de Tresponts ha estat evocat sota diversos prismes tant des del punt de vista literari, amb descripcions com les realitzades per Josep Zulueta, etnogràfic, amb llegendes vinculades com la de la Pixarrada del Diable, i fins i tot artístic, plasmada en aquest darrer cas amb el gravat que realitzà del pont del Diable el militar francès Jean-Charles Langlois, antic soldat de Napoleó, l’any 1827, en un estil profundament imbuït del romanticisme que imperava a l’època.

Actualment, la comarca de l’Alt Urgell compta amb 167 elements declarats Bé Cultural d’Interès Local fora del municipi de la Seu d’Urgell.