Maria Rovira – Començar la casa per la teulada o posar el carro davant dels bous són expressions que utilitzem per dir que hi ha coses que no es fan bé. Aquestes expressions m’han vingut al cap pensant en quan, després de molts anys de reunions i d’anar amunt i avall amb els grups polítics, passant per diversos governs i conselleries, vam aconseguir que s’aprovés la Llei d’espais agraris.
Pensàvem que en desplegar el reglament disposaríem d’una eina per acabar amb l’especulació sobre els terrenys agraris i que tan el govern com els ajuntaments i les comissions d’urbanisme ho tindrien més fàcil a l’hora de fer la seva feina. Crèiem, en resum, que tindrien ben clar quins eren els terrenys agraris a protegir i que caldria exposar de manera molt clara si s’havia de modificar alguna cosa per interès públic. Però heus aquí que la conselleria que abans es deia d’Agricultura i que havia impulsat la Llei, ara hem vist com li ha girat l’esquena i ha donat suport al projecte de l’Agroparc Penedès.
Han començat la casa per la teulada. Fa poques setmanes vam poder veure a la premsa el president Pere Aragonès, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Teresa Jordà, i alts càrrecs del Govern visitant els terrenys on es vol instal·lar aquest macroprojecte i prometent diners per ajudar a realitzar-ho. Una imatge que ens va cridar l’atenció ja que sabem del cas de moltes famílies pageses que han intentat tirar endavant projectes per transformar els seus productes i intentar millorar la seva economia i se’ls ha barrat el pas per no adequar-se als planejaments, han hagut d’esperar anys i anys per una resolució o bé han acabat tirant la tovallola. En canvi, sembla que ara corre pressa per tal de poder tancar el cas que ens ocupa, segons sembla per una qüestió d’interès territorial. Però nosaltres ens preguntem, un interès de qui?
La pagesia del Penedès té un futur complicat per endavant a causa del baix preu a que es paga el raïm. Però encara ho tindrà més difícil per culpa de la construcció d’un macroprojecte logístic privat, encara que sigui de fruites i verdures, que ni és respectuós amb el medi ambient ni vetlla ni proposa res pel sector primari. Darrerament ja hem tingut massa experiències de com reacciona el capital, sempre en benefici propi. I en aquest cas se’ns proposa un canvi de model que, si els qui el defensen s’haguessin mirat els debats del pla Territorial, veurien que no té res a veure amb el que es va parlar en el seu moment.
Al territori teníem les esperances posades en el Pla territorial parcial de la Vegueria, que havia de ser exemple d’aplicació de la nova llei de territori per la seva de protecció del sol agrari i natural. Entre un i altre pla, no és que no disposem de cap eina de plantejament, ja que no hem oblidat que disposem del Pla territorial metropolità i la carta del Paisatge que va signar tots els ajuntaments. Ara bé, si els tenim, per què no s’utilitzen?
És ben curiós que surtin tants projectes just mentre el pla territorial està parat, ja que ens hagués sigut d’allò més útil per endreçar la disbauxa de projectes que ens venen a sobre. Per començar, tenim la pressió per instal·lar plaques solars, el pla l’Autòdrom a Sitges amb la riera de Ribes a tocar i on hi està prohibit instal·lar-hi granges per ser zona vulnerable o els molins de vent projectats a Pontons. Però tampoc ens podem oblidar de les zones logístiques a Masquefa i Sant Llorenç, que sembla que el Consell Comarcal de l’Anoia vol estendre cap a Piera i Hostalets; el polígon de Can Bosc a Subirats, projectat en zona inundable, o l’Agroparc a Gelida i Sant Llorenç amb la benedicció del Ajuntament de Gelida i tota l’Administració del país. I aquests només en són uns quants exemples, ja que podríem fer una llista molt més llarga.
Cal que tot el territori s’impliqui per saber el model que volem i per salvar la pagesia de la deslocalització, fer que es mantingui un paisatge natural i que arreli la vida als pobles. D’altra manera, com diu un company d’Unió de Pagesos, el territori es convertirà en un parc temàtic de l’agricultura, però sense la pagesia. L’amenaça que hi ha a l’horitzó és la d’una agricultura sense terra i sense pagesos i pageses, amb masies del segle XXI amb ressort i cursos de màrqueting i Tai-Txi. Tot molt zen i buscant el benefici… del planeta, evidentment. Això, o bé passa per anar tothom a l’Origen i cap a un futur programat.
Maria Rovira, responsable d’Urbanisme i Paisatge de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos
