Jordà demana que la futura llei espanyola de residus respecti el model català

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha reclamat aquest dimarts al Parlament que el Projecte de llei estatal de residus, que es tramita actualment al Senat, blindi el cànon català de residus. La consellera ha explicat que el redactat que va aprovar inicialment el Congrés dels Diputats el desembre passat elimina “un instrument essencial com és el cànon català de residus, que la mateixa ministra Ribera ha reconegut en nombroses ocasions com a cas d’èxit”. “No podem entendre”, ha afegit Jordà, “com, per tal d’equiparar i homogeneïtzar tots els territoris de l’Estat, s’equipari Catalunya amb la resta, amb tots aquells que no han fet la feina. És a dir, la seva inacció durant deu anys no pot resoldre’s a costa dels catalans i les catalanes”. Per això, la consellera ha encoratjat diputats i diputades, i els seus partits polítics, a contribuir, “de manera activa i decidida”, a blindar el cànon en la futura Llei.

Amenaça en la Llei

El Projecte de llei proposa un impost estatal que, al contrari del cànon català, no té un caràcter finalista. En el cas de Catalunya, “suposa retrocedir en un camí que ja fa anys que tracem, amb el perill que això suposi un efecte desincentivador per al món local, de manera que s’aturi la progressió de creixement per assolir els objectius de la Unió Europea en matèria de reciclatge i estalvi del dipòsit de residus”, ha exposat la consellera, que ha afegit que el mateix efecte pot tenir en la indústria i la construcció.

“No ens oposem en cap cas a la creació d’un impost a l’Estat espanyol que permeti cobrir les necessitats existents”, ha afirmat Jordà, “però sí que deixi fora aquells territoris que ja tenim una eina fiscal útil en funcionament, un model de fiscalitat ambiental pioner, òptim i positiu, nascut d’un gran consens polític i social a Catalunya”.

Impost finalista i incentivador

El cànon català de residus funciona des de fa disset anys, amb un retorn directe a qui el paga. El cànon sobre la disposició dels residus municipals, que abonen els ajuntaments per cada tona de fracció resta (la que no es recull de forma selectiva) destinada als abocadors o a les incineradores, permet finançar infraestructures de gestió de residus i equilibrar els costos de gestió de la recollida selectiva. Els cànons de residus industrials i de la construcció retornen íntegrament als sectors en forma de subvencions i actuacions específiques, i afavoreixen així la prevenció de la generació, la valorització dels residus i l’impuls de l’activitat econòmica. És per això que la consellera explica que “no es pot entendre l’èxit assolit en la recollida selectiva a Catalunya sense aquest instrument, que no té només caràcter recaptatori, sinó que fa un retorn finalista dels diners recaptats”.

Eficàcia provada

A més, els recursos derivats dels cànons no solament són per a qui els ha pagat, sinó que la destinació es decideix en les juntes del cànon, on tots els sectors són representats. És a dir, ha volgut destacar la titular d’Acció Climàtica, “a través d’una governança democràtica, horitzontal i compartida”.

Jordà ha continuat la seva defensa de l’impost català explicant que “estem avui a Catalunya, gràcies fonamentalment al cànon, en uns nivells de recollida selectiva del 46%, quan el 2004, any d’inici de l’aplicació d’aquest cànon, estàvem en un 30%”. “És més, la progressió del cànon els propers anys incentiva que els municipis i tot el sector productiu s’esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes de recollida i de gestió de residus per assolir, l’any 2035, un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%”, ha assegurat.