Catalunya pretén assolir la neutralitat climàtica del sector energètic l’any 2050

Catalunya assolirà la neutralitat climàtica del sector energètic l’any 2050 si aplica de forma intensiva un conjunt d’estratègies destinades a transformar la totalitat de l’àmbit de l’energia, des de la demanda d’energia final fins a la generació d’energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans. Aquesta és la principal conclusió de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), elaborada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i que van presentar divendres la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, i la directora de l’ICAEN, Marta Morera i Marcé.

La consellera ha explicat que “el repte és gegantí”, però ha assegurat que “volem assolir la neutralitat climàtica, tenim un pla per definir un model energètic renovable i distribuït, i sabem com dur-lo a terme”. Jordà ha concretat que la Prospectiva Energètica 2050 permet fixar el camí que ha de recórrer per fer la transició energètica. “Hem posat en marxa el full de ruta del nou model energètic amb el nou decret llei d’energies renovables, la creació de la xarxa comarcal d’oficines energètiques o l’oficina per constituir l’energètica pública, però ens feia falta aquest exercici prospectiu per tocar de peus a terra i saber quin és el camí adequat”. També ha advertit que ens trobem a les portes “d’una revolució energètica” que “canviarà no només la nostra relació amb l’energia, sinó també els nostres hàbits, i que requerirà la complicitat i participació de tot el país”.

Per la seva banda, la directora de l’ICAEN ha insistit que la transició energètica “no consisteix només a instal·lar energies renovables, sinó que va molt més enllà”. Morera ha recordat la necessitat d’adaptar la demanda d’energia i tot el conjunt de sistemes energètics al nou model. “Parlem de descarbonitzar el sector industrial, d’edificis de zero emissions, d’impulsar la mobilitat neta, d’avançar en l’economia circular, de configurar un nou sistema elèctric, però també d’apoderar la ciutadania perquè hi participi i d’assegurar que ningú queda enrere”, ha resumit.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 permet definir aspectes clau del nou sistema energètic català a llarg termini i valorar-ne les possibles evolucions futures, tot analitzant els avantatges i inconvenients de les diferents opcions i definint les estratègies que han de configurar el full de ruta de la transició energètica a Catalunya. A partir dels objectius establerts per la Unió Europea -que passen per assolir la neutralitat climàtica per a l’any 2050- i per la normativa catalana, la Prospectiva fa una modelització de l’evolució de la producció i la demanda energètica, analitza l’evolució tecnològica i fa una caracterització del potencial de les energies renovables del país.

El resultat és un escenari objectiu que demostra que un sistema energètic català net, autòcton, eficient i competitiu és possible, sempre i quan s’apliquin i potenciïn diferents estratègies en l’àmbit energètic. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 adverteix que, si no s’apliquen aquestes estratègies, l’escenari tendencial o de referència cap al qual avança el país no assoliria els objectius fixats.

Principis vertebradors i estratègies identificades per la PROENCAT 2050

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 s’ha elaborat atenent 12 principis vertebradors, que són els que alineen el document amb el marc normatiu vigent, determinat per la normativa comunitària, la Llei del Canvi Climàtic i les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica. Aquests principis són:

• Assolir la neutralitat climàtica l’any 2050
• Abandonar el model energètic fòssil-nuclear
• Aconseguir la sobirania energètica amb energies renovables
• Minimitzar l’ocupació del territori
• Apoderar ciutadans i empreses i impulsar la transformació social
• Desenvolupar una economia pròspera, moderna, competitiva i circular
• Posar en primer lloc l’eficiència energètica
• No deixar ningú enrere
• Aplicar el principi de neutralitat tecnològica cost-eficient
• Assegurar un subministrament energètic assequible i segur
• Dissenyar un nou sistema elèctric i el seu funcionament
• Apostar decididament per la recerca, desenvolupament i innovació

D’aquests principis n’emanen 20 estratègies destinades a la gestió de la demanda, a la transformació del sistema elèctric i a la introducció de nous vectors energètics. La projecció d’aquestes estratègies sobre l’actual sistema energètic ha permès definir l’escenari objectiu cap al qual ha d’avançar el model energètic català, i també preveure un escenari tendencial, és a dir, en el qual no s’apliquen aquestes estratègies.

L’eficiència energètica i l’electrificació de la demanda, eixos bàsics del nou model

La demanda de bens i serveis determina les necessitats energètiques del país. La gestió d’aquesta demanda, mitjançant l’aplicació de mesures d’estalvi i eficiència energètica, és l’eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic. La PROENCAT 2050 ha fet una caracterització de l’evolució de la demanda d’energia de Catalunya per a cada sector d’activitat i per cada ús de l’energia, per tal d’elaborar una previsió de les necessitats a llarg termini. A partir d’aquest coneixement, s’han pogut identificar estratègies que possibilitin la gestió de la demanda ajustades a cada àmbit, i que van des de la reducció de les necessitats de bens i serveis per canvis d’hàbits fins a les mesures de millora tecnològica, passant per canvis estructurals sectorials o la generalització de nous models d’activitat, com l’economia circular.

L’anàlisi preveu per a l’escenari objectiu un fort decreixement del consum d’energia final, que evolucionarà a una taxa del -1,09% anual fins assolir un decrement del -30,3% en el període 2017-2050. En termes absoluts es passa dels 15.059 milers de tep l’any 2017 als 10.502 milers de tep l’any 2050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d’energia.

A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics, amb l’objectiu d’aprofitar la major flexibilitat del sistema elèctric per introduir energies renovables i de reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor o l’electrificació d’una part dels processos industrials sumaran en aquesta direcció. Així, si l’any 2017 el grau d’electrificació de la demanda d’energia era del 24,8%, per l’any 2030 s’espera que sigui del 34,2% i per al 2050,  que augmenti fins al 76,4%. De fet, es preveu que la demanda elèctrica es multipliqui per 2,3 en el període 2017-2050, fins pràcticament assolir els 100 TWh anuals.

La combinació de les mesures d’estalvi i eficiència energètica i el procés d’electrificació farà que la intensitat energètica final l’any 2030 es redueixi un 19,3% respecte l’actual, mentre que aquesta reducció serà del 57% l’any 2050. Això vol dir que es desacoblarà el creixement econòmic de l’evolució del consum d’energia, i que l’any 2050 Catalunya consumirà menys de la meitat de l’energia que necessita avui per produir un producte o disposar d’un servei.

Un major desplegament de les energies renovables

Per satisfer aquesta demanda d’energia de la manera més neta i sostenible i assegurar la sobirania energètica de Catalunya, caldrà avançar en el desplegament de les energies renovables. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 assumeix que cal augmentar la capacitat de producció d’energia elèctrica renovable tant a petita com a mitjana i gran escala, però també ha tingut en compte la minimització de l’ús del territori per a usos energètics i la preservació dels sols de major qualitat. Així, Catalunya pot cobrir el 97,5% del consum d’energia primària amb energies renovables  amb un ocupació del 2,5% del seu territori per a usos energètics. Aquesta xifra queda lluny de l’actual petjada ecològica associada a l’actual model fòssil i nuclear, que equival a tres vegades la superfície del país.

D’acord amb els càlculs efectuats, per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica), xifra que haurà de créixer fins els gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Aquestes xifres han de permetre, per una banda, fer front al tancament previst de les centrals nuclears, i per l’altra fer que l’energia eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica, el 43% l’any 2050.

Aquestes dades inclouen l’aprofitament del potencial fotovoltaic existent en els edificis i en altres espais antropitzats. S’ha previst la instal·lació de més d’11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW d’energia fotovoltaica en altres espais antropitzats, que aportaran fins al 40% del total de l’energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de les 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total.

Per tal de garantir el subministrament i la gestió de les energies renovables, el futur sistema elèctric haurà de disposar de sistemes d’emmagatzematge que permetin desplaçar en el temps els excedents d’energia, tant a curt termini com de manera estacional. El creixent ús de bateries elèctriques i els sistemes hidroelèctrics de bombament i una gestió diferent de les centrals hidroelèctriques amb embassament han de permetre garantir l’equilibri entre oferta i demanda cada hora de l’any.

L’informe també emfasitza la necessitat d’implementar un nou esquema de funcionament del mercat elèctric, i avança que aquesta transformació del sector elèctric es traduirà en un preu mes competitiu de l’electricitat, amb un preu mig de generació elèctrica de 51,69 €/MWh per l’any 2050. En qualsevol cas, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 conclou que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de forma decidida sobre la demanda energètica.

Altres vectors energètics

Pel que fa el sector energètic no elèctric, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 té en compte la importància dels combustibles renovables en la transició energètica. L’aprofitament de l’energia solar tèrmica, de la biomassa, el biogàs o els subproductes d’origen renovable són algunes de les línies que el document aposta per maximitzar, ja que són energies que es poden utilitzar per substituir energies fòssils per a usos tèrmics o bé per a la generació d’electricitat gestionable. En aquest sentit, l’estudi també té en compte el potencial limitat d’aquests recursos, i la utilització d’alguns d’aquests combustibles per a usos no energètics i té en compte aspectes com el respecte a la sobirania alimentària.

L’hidrogen produït a partir d’energies renovables tindrà un paper significatiu en l’escenari objectiu. Les previsions indiquen que aquest vector energètic estarà present com a matèria primera en determinats processos industrials que necessiten hidrogen i, de forma selectiva, com a combustible en aquells sectors i usos energètics que són difícils d’electrificar (transport marítim i transport pesant de mercaderies per carretera, forns industrials de molt alta temperatura). En aquest sentit, es calcula que la producció d’hidrogen d’origen renovable com a combustible i/o matèria primera al sector energètic, transport i indústria serà de gairebé 95.000 tones l’any 2050.

A més, el document també treballa amb la perspectiva d’una transformació radical del sector energètic català en l’àmbit de les refineries i plantes d’olefines, que passaran a basar-se en la bioeconomia i la utilització de residus i subproductes renovables.

Cap a la neutralitat climàtica del sector energètic

En l’actualitat, el sector energètic català emet 34 milions de tones de CO₂, el que representa el 72% del total de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Catalunya. A l’escenari objectiu, les emissions de CO₂ del sector energètic es redueixen gairebé a zero i es pot parlar de neutralitat climàtica, mentre que si no es duen a terme les mesures i estratègies proposades a la PROENCAT 2050 les emissions de CO₂ només disminuirien fins els 26 milions de tones. Aquesta previsió referma la necessitat de desenvolupar alhora i al màxim nivell totes les estratègies previstes per tal d’assolir els objectius establerts.

Aquesta neutralitat climàtica del cicle energètic va acompanyada també d’una estratègia de sobirania energètica. Així, la sobirania energètica basada amb energies renovables que proposa la PROENCAT 2050 eliminarà l’actual dependència energètica exterior (passarà del 94,2% al 6,7% l’any 2050, sense comptar els usos no energètics de l’energia) i mitigarà els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l’energia, cada vegada més freqüents i més intensos.