La UPF signa amb la Fundació Metropolitan House un acord per la creació de la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible

A l’Estat espanyol, més de 4,6 milions de persones no poden arribar a la temperatura de confort a l’hivern. Una situació que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), comporta un increment de mortalitat del 30%. Aquesta conjuntura es produeix per raons socioeconòmiques i per la gran quantitat d’edificis que no compleixen els requisits d’eficiència energètica i que no disposen d’instal·lacions adequades per mantenir la temperatura en períodes freds.

És del cert que l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat d’aquest sector són un dels grans problemes de la societat actualment. Per aquest motiu la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) ha signat amb la Fundació Metropolitan House un acord per la creació de la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible, que pretén ser un espai de reflexió orientat a analitzar les polítiques d’habitatge des d’una perspectiva social i mediambiental, sense perdre de vista l’àmbit financer i econòmic. En l’acte de signatura han participat el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra; el director de la càtedra i vicedegà de transferència de coneixement de la UPF-BSM, Ramon Bastida, el president de la Fundació Metropolitan House, Rafael Angulo, i el director general de la Fundació Metropolitan House, José Vicente Muñoz, i el secretari de la fundació, Jose Luis Pellicer.

Segons el director de la càtedra, Ramon Bastida, “la creació d’aquesta càtedra és important perquè contribuirà a la generació i divulgació de coneixement sobre aspectes fonamentals per garantir el benestar de les persones, com són l’accés a un habitatge digne, o la sostenibilitat mediambiental dels edificis, entre d’altres”.

Així la càtedra té previst executar activitats de formació, recerca aplicada i transferència de coneixement sobre aspectes econòmics, fiscals, socials, i de gestió, en l’àmbit de l’habitatge digne i sostenible. “La càtedra té com a objectius principals contribuir a la millora de la qualitat de la vida dels ciutadans, a preservar el medi ambient i també millorar l’eficiència i sostenibilitat del sector immobiliari”, ha afegit Bastida.

Unes jornades sobre habitatge sostenible
Per començar a caminar, la Càtedra ha organitzat la seva primera jornada Un New Green Deal per a l’habitatge urbà, en què s’han abordat les polítiques públiques de rehabilitació urbana en el marc del Programa NextGeneration EU i la creació d’habitatges sostenibles, digitalitzats i intel·ligents.

Durant la jornada, Erola Palau, investigadora de la UPF-BSM, ha presentat el primer estudi de la càtedra, que consisteix en una anàlisi d’experiències internacionals en mesura de l’impacte social i mediambiental de la rehabilitació d’edificis urbans.

Segons Palau, “el conjunt d’habitatges urbans en males condicions és un dels principals motius de les desigualtats socials de la població, ja que afecten la qualitat de vida i el benestar de les persones, el medi ambient i el sistema econòmic local. Per això, realitzar rehabilitacions d’habitatges és una forma directa per fer front a la vulnerabilitat de les persones que hi viuen, a la pobresa energètica a llarg termini, la petjada ambiental i el deteriorament de barris”. Addicionalment, la rehabilitació és una mesura per reduir la quantitat de persones en risc d’exclusió social i en situacions de pobresa, i permet fer créixer la sensació de comunitat i d’orgull dels barris. “A més, l’economia es veu reactivada a través de l’increment de serveis establerts en el barri i la riquesa i ocupació de qualitat que generen”, ha afegit.

Amb aquest estudi també es fa palesa la necessitat de mesurar el triple impacte de les rehabilitacions, tant abans com després de fer-les, a través de plans de seguiment. L’estudi recomana que en les línies d’ajut per facilitar finançament en el sector s’afegeixin indicadors socials i ambientals, a més dels econòmics, per mesurar l’impacte real que es preveu que generi la intervenció.

A l’Estat espanyol i Catalunya, encara són pocs els exemples d’anàlisi de l’impacte d’intervencions de rehabilitació urbana. Les intervencions que s’han dut a terme en els últims anys han tingut una repercussió social que no sempre s’ha mesurat. A escala internacional, sobretot en països del nord d’Europa, els EUA o el Regne Unit, sí que es troben més projectes d’intervencions urbanes que mesuren el triple impacte, “però en l’àmbit nacional, és una anàlisi que sovint ha mancat, una tendència que haurà de canviar en la pròxima dècada”, avisa la investigadora.

Finalment, l’estudi remarca la importància de mesurar el valor real de les rehabilitacions d’habitatge urbà i demostra la necessitat que tota intervenció es trobi en el punt òptim de la sostenibilitat, equilibrant els interessos socials, ambientals i econòmics de la societat.

Les sessions han comptat amb la presència d’autoritats com el rector de la UPF, Oriol Amat; el president del Consell d’Innovació, Coneixement i Documentació d’Incasol, Pere Serra; o la presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten.