COPATE inicia els tractaments per controlar la plaga de la mosca negra

L’helicòpter contractat pel COPATE ha sobrevolat aquest passat dijous el tram final del riu Ebre en l’inici dels tractaments per controlar la plaga de la mosca negra. Per tercera campanya consecutiva, els tècnics han pogut iniciar les tasques a principis d’any i anar per davant de l’evolució de la plaga. Un aspecte clau, segons recorden, per garantir l’efectivitat dels tractaments i reduir les molèsties que la plaga ocasiona entre la població a la primavera i l’estiu, com s’ha pogut percebre els últims anys. De moment, però, els responsables polítics de l’ens continuen treballant perquè un conveni plurianual pugui garantir els recursos necessaris per possibilitar els tractaments sense necessitat de tramitar-ho específicament per a cada campanya.

La possibilitat de reduir la població de larves dins de l’aigua, quan encara no s’ha desenvolupat com a adults que generen molèsties a la població, en període hivernal, ha permès als tècnics del COPATE trobar la clau de volta per avançar cap al control de la plaga al tram final de l’Ebre. Per aconseguir-ho, remarca la responsable de plagues de l’organisme, Montse Masià, requereix “anar per davant” de la seva evolució, anticipant-se a la seva fase d’activitat fora del riu. “És molt important fer aquesta neteja abans de primavera”, subratlla.

Així les coses, i per tercer any consecutiu en els disset de tractaments al riu, els tècnics del COPATE han aconseguit estabilitzar la data d’inici a principis d’any i aquest dijous l’helicòpter ha sobrevolat els set punts fixats al llarg del tram final de l’Ebre abocant 2.100 litres del bactericida biològic BTI. Per aconseguir-ho, apunten, també ha estat clau la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per garantir el nivell de cabal idoni que permet fer efectiu el tractament. Endesa va anunciar que reduiria el desembassament del pantans del tram final del riu a 200 metres cúbics per segon per a permetre les tasques.

“Si s’ataca la larva en el primer moment és molt més efectiva la campanya, quan l’individu és més madur. No només ho han detectat els tècnics del COPATE: els ajuntaments de la zona afectada ens diuen que aquests últims anys hi ha menys incidència de la mosca negra. És important controlar aquesta plaga per la incidència que té en totes les activitats econòmiques a la vora del riu i al camp”, ha sentenciat el president de l’ens, Xavier Faura.

Les prospeccions efectuades a principis de setmana van detectar que la densitat de larves, que es desenvolupen enganxades als macròfits filtrant l’aigua del riu, és encara baixa: fins i tot, amb valors més elevats a la part baixa del riu respecte als municipis de la Ribera d’Ebre. Un fet habitual, segons Masià.

Però l’escenari respecte anys enrere ha canviat substancialment: quan abans es comptaven per més de mil larves per quilo de macròfit, les prospeccions prèvies detecten ara desenes o alguns centenars, com a molt. Aquestes són les xifres objectives que permeten respirar els tècnics i pronosticar una fase de major control de la plaga. “Si no hi ha canvis que puguin afectar al riu, positius o negatius, el sistema que apliquem cada any és efectiu i no toquem res”, remarca la mateixa Masià. El canvi de les condicions físico-químiques de les últimes dècades i la proliferació de macròfits han ajudat considerablement a la seva explosió.

Cost de 360.000 euros aquest 2022

Segons ha recordat el president del COPATE, la campanya de tractament de la mosca negra a l’Ebre compta amb un pressupost de 360.000, dins dels 1,6 milions que l’organisme destina a plagues com aquesta –també al Segre, amb 220.000 euros- o al mosquit -870.000-, principalment. De moment, però, l’aspiració dels tècnics de poder signar un conveni plurianual que garanteixi negociar el finançament cada any amb les diferents administracions implicades –la Generalitat aporta un 50% dels recursos i també hi contribueixen organismes com la Diputació de Tarragona-.

Tot i apuntar que la reorganització de competències al Govern amb el nou Departament d’Acció Climàtica pot facilitar les coses, Faura ha reconegut que la definició dels àmbits competencials frena la concreció d’aquest conveni que permetria agilitzar els treballs i garantir el seu començament d’acord amb el criteri dels tècnics. “Ens està donant més feina de la que seria desitjable, però estem treballant i molt alineats”, ha tancat.