Les Garrigues crea un Banc de Terres per a que joves puguin accedir a terrenys agrícoles

El Consell Comarcal de les Garrigues ha posat en funcionament un Banc de Terres per facilitar que joves agricultors de la comarca puguin accedir a terrenys agrícoles de pagesos que es retiren. D’aquesta manera, l’ens comarcal vol donar resposta al progressiu envelliment del sector primari i a les reticències de molts dels propietaris a arrendar les seves finques. Els tècnics, que s’encarreguen de posar en contacte demandants i oferents, fan un acompanyament integral amb l’objectiu d’acabar consensuant un contracte d’arrendament. El Banc de Terres es va presentar a principis de desembre i, de moment, ja s’han ofert més de 60 hectàrees de terreny, hi ha 5 persones demandants apuntades i una quinzena més hi han mostrat interès.

El Banc de Terres de les Garrigues és un dels projectes inclosos al Pla estratègic territorial de les Garrigues 2015-2025. La iniciativa s’ha creat tenint en compte el progressiu envelliment del sector agrari de la comarca, el risc d’abandonament de finques per les reticències de molts dels propietaris a arrendar-les i la pèrdua de superfície agrària útil que es preveu en un futur proper.

“Hi havia joves que volien dedicar-se a la pagesia que es trobaven que no tenien terres i vam veure possible fer el Banc de Terres, ja que també hi ha moltes finques abandonades, per facilitar la terra a les noves generacions”, explica el president del Consell Comarcal, Jaume Setó, que afegeix que la implantació del canal Segarra-Garrigues “obre noves oportunitats de negoci a la comarca i fa que la gent pugui viure de la terra amb més comoditat”.

Així doncs, l’objectiu principal del Banc de Terres garriguenc és afavorir el relleu generacional. Altres objectius secundaris són ajudar a complementar la productivitat a les explotacions agràries actuals i desenvolupar activitats agràries no professionals, com ara aquelles relacionades amb l’oci agrari o activitats a temps parcial, entre altres.

El funcionament del projecte consisteix en posar en contacte demandants, que per prioritat són joves agricultors que es volen incorporar o que s’han incorporat al sector, i oferents, que són tots aquells propietaris de finques agrícoles que en volen cedir la gestió. L’equip tècnic responsable de la gestió del Banc de Terres ofereix un acompanyament integral, que també inclou assessorament jurídic, amb l’objectiu que les dues parts tanquin un acord d’arrendament.

La iniciativa es va posar en marxa el desembre del 2021 i en aquest mes i mig de funcionament ja hi ha 5 persones que s’han apuntat com a demandants i una quinzena més hi estan interessades. D’altra banda, també s’han començat diferents processos per inscriure més de 60 hectàrees de terra per arrendar. “Amb el poc temps que portem l’interès ha estat molt gran”, valora el tècnic coordinador de la iniciativa, Adrià Dalmau, que afegeix que les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web del Consell Comarcal garriguenc o bé de manera presencial.

Un dels joves agricultors que s’ha apuntat a la iniciativa com a demandant de terres és Aleix Estradé, que explica que les dificultats administratives per poder ampliar les granges de porcí l’han “forçat” a diversificar la seva activitat. Així, aquest borgenc de 33 anys vol impulsar un centre d’equitació i doma natural amb cavalls i un petit ramat de vaques i per fer-ho necessita les terres per poder fer el menjar del bestiar. Es tracta de buscar una nova font d’ingressos i “arribar a tancar tot el cicle, controlant l’alimentació dels animals”, explica Estradé, que celebra la iniciativa del Banc de Terres i afegeix que l’arrendament és una alternativa als elevats preus de la terra.

D’altra banda, Joan Agustí Tarragó també s’ha sumat a la iniciativa però com a oferent d’una finca de cereals d’unes 25 hectàrees d’extensió. Aquest pagès de les Borges Blanques explica que prefereix arrendar i que no és “partidari de vendre” les terres ja que té un net d’onze anys i no sap si, en un futur, ell voldrà dedicar-se a la pagesia. “No perdràs patrimoni i, per poc que et donin, el dia de demà les coses poden canviar ja que estem en un futur molt incert”, valora.