L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, amb el suport del Memorial Democràtic i altres institucions, han recuperat una ruta dels maquis que anava des de Molló (Ripollès) fins a l’estació de tren de Manlleu (Osona). Per aquests camins van circular d’amagat militants, armes i propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco de la mà de persones anònimes, mogudes pels seus ideals i l'”esperança” de vèncer el franquisme. La ruta inclou dues plaques dedicades a dos guies, Josep Jové (situada a Molló) i Josep Gros (a Camprodon). Aquest últim, a més, va escriure unes memòries que ha permès recuperar la ruta. Representants de diferents institucions i alguns familiars han participat en la presentació.
Entre els assistents hi havia José Gros, fill d’un dels dos homenatjats, que s’ha mostrat satisfet del reconeixement i record al seu pare com a un exemple dels que van lluitar des de la clandestinitat. Va trigar temps en saber què feia, però ara en parla amb orgull. “Va passar 40 anys de la seva vida lluitant, amb armes i sense”, explica, tot mostrant-se incapaç de calcular a quanta gent va ajudar a creuar la frontera.
Per a Josep Serra, membre del col·lectiu Amical Antics Guerrillers de Catalunya, és impossible entendre l’exili sense la figura dels guies. I és que no només ajudaven a les persones perseguides a creuar, sinó que transportaven informació i correspondència. “La història no ha explicat la seva feina i sense ells era difícil que ningú aconseguís creuar”, remarca. Durant l’acte, ha recordat a tall d’anècdota que fins i tot van transportar una impremta desmuntada per peces.
Josep Jové és, a qui li han dedicat la placa de Molló, és qui va dissenyar la ruta, de prop de 80 quilòmetres i dividida en quatre etapes, que enllaça Molló amb Manlleu. Josep Gros és qui més la va recórrer, amb prop d’una trentena de viatges. “Precisament ha estat el seu llibre biogràfic, amb detalls de la zona, que ens ha permès redescobrir-la”, apunta.
La ruta del Ripollès s’afegeix a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, que agrupa un conjunt d’indrets i espais de record de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.
El nou tram senyalitzat continua l’itinerari que es va inaugurar l’any passat a la Garrotxa. La documentació i posada en valor d’aquests itineraris és una iniciativa de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, el Museu Memorial de l’Exili i el Memorial Democràtic, amb el suport de la Diputació de Girona i les administracions locals.
l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya entrega el llibre del guia Josep Gros al director del Memorial Democràtic, Vicenç Villaotor, el 14 de gener del 2021 a Camprodon (Ripollès). (Horitzontal)
Els camins dels maquis
Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista.
Calia organitzar i garantir rutes segures (cases de pagès per aprovisionar-se, amagatalls, camins, etc.) per a les unitats de maquis, que havien de crear bases guerrilleres mitjançant les quals fustigar el règim amb accions militars i de propaganda política.
Des de la clandestinitat, es va crear una xarxa de camins que connectava el sud de França, des de Prats de Molló, amb Barcelona, i que s’estenia per la Catalunya Central per enllaçar amb els grups de l’Aragó, i cap al sud, per contactar amb les unitats de València.
Per aquestes rutes van circular d’amagat militants i combatents, armes i consignes polítiques, pamflets i propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.
“Sense entendre aquest període no es pot entendre aquest present”
Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic, ha posat de manifest la importància del reconeixement que s’ha fet als dos guies i de la nova ruta. “Tota la història és important, però si no entenem aquest període és impossible entendre el present”, ha dit, tot lamentant que la memòria ha estat durant anys “distorsionada” pels efectes del franquisme.
“Es tracta d’un període de patiment i de dolor, però les persones d’aquestes plaques tenien una esperança noble. Ara aquestes ens permetran recordar que hi ha memòria i la força del passat, recordar-los a ells i fer un homenatge a les seves famílies que són els que han mantingut la seva flama viva”, ha insistit, tot recalcant que “un totalitarisme no guanya la guerra si no controla al territori i a les seves persones, i aquí molts no es van deixar controlar. Ara toca fer tot el possible per divulgar la seva memòria”.
Des de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya ja estan treballant en una nova ruta que podria presentar-se a la primavera.
